“Ni tan sols els espais naturals se salvaran”: el Trenc, el paradís verge de Mallorca que el PP torna a posar en perill

“Oh, dolç estatge de bellesa i pau!” Aquest vers de Miquel Costa i Llobera, qui de manera tan esplèndida podia retratar l’ànima de Mallorca per mitjà del seu paisatge, fa dotze anys que es pot llegir a la platja del Trenc. Tot i que el poeta descrivia en algunes de les seves obres l’extrem oposat de l’illa, un col·lectiu d’artistes va segellar fragments del poema “Cala gentil” als vuit nius de metralladora d’un dels indrets més emblemàtics de l’arxipèlag. Ho feien amb aquesta certesa, precisament: que el Trenc és un símbol, que és part de la identitat dels mallorquins. És bellesa i és pau, com diu Costa i Llobera, si és que ningú no gosa encimentar-lo. “Oh, paradís!”

Però, d’intents d’encimentar-lo i de desprotegir-lo, n’hi ha haguts. I n’hi ha. Malgrat que “un aquí troba la llum més clara” i que “en la calma de tals paratges/ tan dolç és viure, veure i sentir”, alguns creuen que no li farà gens de mal un poc de foscor. El darrer intent el vivim ara. El PP i Vox, per mitjà d’una llei òmnibus que altera més de cinquanta normes, han donat via lliure a la desprotecció del Parc Natural del Trenc. El fet és simple: la nova llei canvia l’aprovada el 2017, que el declarava parc natural marítim i terrestre, i el consell de govern podrà modificar per decret el règim jurídic del parc. En unes altres paraules: més facilitats per a instal·lar-hi quiosquets de platja i aparcaments o donar-hi nous usos turístics.

Una combinació de lleis letal

“Tenim tot el territori molt destrossat i ni tan sols els espais naturals se salvaran d’aquesta retallada que ve.” Així de contundent s’expressa el portaveu de Terraferida, Jaume Adrover, en una conversa amb VilaWeb: “S’ha deixat una porta oberta a modificar tota l’arquitectura de l’espai natural. I sabem que serà així, perquè coincideix amb les manifestacions del PP d’aquests darrers anys i de certs propietaris amb molt de poder d’allà.” La norma no sols afecta el Trenc, sinó que segons els ecologistes l’ofensiva també pot acabar tocant un 80% del territori rebaixant-ne les proteccions, sigui de sòl rústic, de les àrees naturals d’especial interès o del mateix Trenc.

Aquesta desprotecció tot just comença amb la llei òmnibus. Però Terraferida alerta del mal que es pot arribar a fer amb una altra norma pendent d’aprovació: la nova llei agrària. “Les veus separadament i ja són nocives, però quan s’ajuntin se sabrà realment el potencial de desprotecció. Tota la normativa ambiental i urbanística potent que tenim a les Balears s’acaba modificant”, diu Adrover. Es refereix als espais d’importància ambiental (LECO), la llei d’espais naturals, les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT) i alguns aspectes del pla territorial de Mallorca. “Es podran llevar de damunt totes les normatives conservacionistes que els destorbaven o impedien que certs negocis es puguin fer en espais naturals”, subratlla.

És a dir, que la intenció del govern, tal com denuncien els ecologistes, és que es puguin permetre més usos turístics i negocis amb la combinació d’aquestes dues lleis. Sota l’aparença agrària, permetran d’entrar molts tipus d’explotacions als espais naturals que fins ara eren impossibles. Per exemple, places turístiques en edificis agraris, encara que se situïn dins d’espais que, per protecció ambiental, no es podrien desenvolupar. 

‘Fake news’?

La presidenta, Marga Prohens, que és de Campos com el Trenc, va sortir al pas de les crítiques dels ecologistes. En concret, va dir: “Ningú no em donarà lliçons d’amor cap al Trenc.” I va criticar els activistes de ser “ecologistes intermitents” i de dir que totes les crítiques es tractaven de fake news. “La normativa que s’aplicarà és la mateixa que a Cabrera”, deia.

També el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, va fer una performance al Trenc, en un vídeo enregistrat en hores amb pocs turistes, dient que continuaria protegit i que la llei de conservació de la naturalesa deia que els parcs s’havien de gestionar per decret. Una cosa que tant Terraferida com el PSIB, per exemple, ja han dit que era falsa. En tot cas, la pregunta que no ha respost el PP és: per què ha obert la porta a la desprotecció, si ja estava protegit? 

L’hemeroteca dóna la raó als ecologistes

“La gent té claríssim qui ha defensat el Trenc aquests darrers quaranta anys i qui l’ha atacat. Quan el PP diu que vol modificar tota l’arquitectura legal, urbanística i ambiental que s’ha forjat durant quatre dècades per protegir més l’espai, t’ho has de voler creure. Tothom sap qui ha estat al costat correcte de la història”, insisteix Adrover. De fet, l’hemeroteca dóna la raó als ecologistes. Anem a pams.

30 de setembre de 1983: 10.000 persones protesten a Palma per demanar la protecció del Trenc. Una promotora sueca volia construir una gran urbanització damunt la zona de dunes. Un any després de la mobilització –precedida per més protestes històriques, com la de protecció de la Dragonera, on també es volia construir–, el parlament va declarar àrea natural d’especial interès l’espai. I el 1991 es va aprovar la llei d’espais naturals.

Però només un any més tard, el 1992, hi va haver una altra protesta. Aquesta vegada, més de 25.000 persones es van manifestar per salvar aquesta darrera llei, que el PP i UM volien retallar. Fins i tot els hotelers de la FEHM hi van donar suport. Finalment, es va rebaixar la norma, però el Pacte de Progrés la va tornar a enfortir.

Encara més: 68 apartaments a primera línia

De fet, el 1992 es va donar peu a la construcció de tretze blocs amb 68 apartaments a les Covetes, a primera línia de la costa. L’Ajuntament de Campos va atorgar la llicència de la construcció, però els tribunals van decretar que eren il·legals. Es va haver d’esperar al 2013 perquè els tribunals dictassin les ordres de demolició.

Just un any abans, l’abril del 2012, unes 8.000 persones van fer una cadena humana a la Ràpita. Rebutjaven la creació d’un macrohotel al costat de l’arenal, avalat pel govern del PP. El complex tenia una inversió de 120 milions d’euros, una previsió de 1.200 places i un camp de golf vorejant l’espai protegit, però també en sòl inclòs a la zona de protecció. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes en va haver de frenar el desenvolupament, beneït pel PP. La societat civil va tornar a guanyar.

El 2017 es va fer història amb la protecció com a parc natural. El PP hi va votar en contra, com també es va oposar al Pla d’Ordenació de Recursos Naturals del 2023, aprovat abans de la fi de la legislatura anterior.

El PP “signaria ara mateix” eliminar la declaració de parc natural

El 2024, l’Ajuntament de Campos, governat pel PP, va voler recuperar els quiosquets que tenia la platja. I, de fet, la batllessa, Xisca Porquer, va dir el 2022 en una entrevista a Ràdio Mallorca que “signaria ara mateix” eliminar la declaració de parc natural. “El PP de Campos sempre s’ha oposat a la protecció d’aquest espai natural. Tothom sap els intents perquè el camp de polo d’uns milionaris alemanys se situàs al Trenc –finalment, es va construir al costat– i ara s’ha legalitzat malgrat que tenia una multa milionària. En canvi de què?”, es demana Adrover, que insisteix: “Qui governa a les Illes? El PP de Campos, sobretot: Margalida Prohens i Sebastià Sagreras. Ara han dit que era la seva gran oportunitat i que no la podien desaprofitar. Crec que ningú no pot creure que no en tramin una de grossa.”

Ara, amb la llei òmnibus, s’ha tornat a debilitar el marc jurídic ambiental que regeix el Trenc.

Manifestació avui mateix

És per això que Terraferida, el GOB i la plataforma Menys Turisme, Més Vida han convocat la societat civil a fer una cadena humana, tot recordant l’èxit de la protesta del 2012. “Sembla que la gent està molt animada”, diu Adrover, que opina que serà un gran assaig general per a la manifestació que s’espera a final de mes a Palma amb el lema “Mallorca, al límit”.

“La gent ha entès clarament que ens ho jugam tot. Crec que ningú no hi fallarà. Ho entenen perfectament i veuen què ens ve al damunt”, sentencia l’ecologista. La societat té l’oportunitat, una volta més, de fer tot allò que sigui possible per protegir aquest símbol natural. 

“Oh, bon refugi de callat consol […], divina serenitat.”