El trànsit de la “plurinacionalitat” al “multinivell”

  • "Cada cop fort que donem amb aquestes mans externes mata un enemic interior"

Vicent Partal
26.07.2021 - 21:50
Actualització: 26.07.2021 - 21:53
VilaWeb

La ponència marc del congrés que prepara el Partit Socialista Obrer Espanyol fa desaparèixer el concepte “Espanya plurinacional” que el mateix partit havia adoptat en el congrés anterior. Aleshores, quan parlava del model territorial, el PSOE proposava “una reforma constitucional federal, que mantinga la unitat de l’estat, perfeccionant-ne el caràcter plurinacional”. En canvi en la nova ponència, la del 40è congrés que es farà a València a l’octubre, la plurinacionalitat hi ha desaparegut del tot, la reforma constitucional federal es redueix a un eteri “avançar cap a la cogovernança federal” –però sense reforma constitucional. I la proposta que fan, els socialistes la defineixen parlant de la necessitat d’una Espanya “multinivell” on solament en la darrera línia s’afirma que cal respectar “i integrar” les aspiracions “dels pobles que conviuen a Espanya, incloses les seues nacionalitats”. I així retorna al llenguatge equívoc de la constitució postfranquista. Si en voleu consultar els originals, els trobareu ací (pàgina 41), quant al primer text, i ací (pàgina 232) quant al segon.

El PSOE, doncs, camina com els crancs. Cap enrere. Tanca cada dia més la tímida finestra que semblava que volia obrir en algun moment, tant si era sincera com si era sota pressió. Pedro Sánchez, l’octubre del 2017, va arribar a proclamar que Espanya és una nació de nacions i que Catalunya és una nació. Això passava un dia abans de la proclamació i immediata suspensió de la independència portada a terme pel president Puigdemont. I sembla evident que el vertigen de la separació immediata, i l’intent de frenar-la com fos, van menar Sánchez a fer una declaració que gairebé quatre anys després ha quedat en no res.

Com tots deveu recordar, no hi ha hagut en cap moment cap reforma constitucional, ni tan sols cap proposta sobre cap reforma. Dies després de dir això, Pedro Sánchez va abraçar Mariano Rajoy pactant el 155. I, en el seu projecte, Catalunya i la resta del país hem anat passant de ser una nació, rotundament, a formar part d’un projecte d’estat plurinacional, a tornar a ser una nacionalitat i a acabar essent un nivell, una mena de prestatgeria sense cap contingut ni sentit polític autònom, propi.

Hom pot dir que aquesta enorme ziga-zaga és una prova més de l’oportunisme, del desvergonyiment, de l’absència de moralitat del president del govern espanyol. Ho és, efectivament, però a hores d’ara a mi això ja no m’interessa gens. Si m’ho permeteu, en canvi, m’agradaria aprofitar el relat que he fet d’aquesta reculada per a cridar l’atenció i recomanar que difongueu tant com siga possible l’extraordinari article publicat ahir a VilaWeb per Joan Ramon Resina: “De l’autor de Walden“.

I ho vull fer perquè Resina explica, amb la seua visió sempre tan serena i alhora profunda i cartesiana, unes quantes coses que prenen una dimensió indiscutible contrastades amb aquesta trajectòria del PSOE que acabe de descriure. Començant per aquesta: “A la independència sol arribar-s’hi aprofitant una crisi de l’estat o si cal provocant-la; mai ajudant-lo a remuntar-la i menys encara cooperant a reequilibrar les forces respectives en detriment de la pròpia.”

I el professor va directe a l’arrel del problema quan afirma: “Prenent partit pels socialistes sense cap perspectiva de transacció –car ningú no negocia amb l’enemic agenollat–, ERC contribuïa a restaurar la imatge de l’estat. Amb la ficció de la taula de diàleg, l’escàndol de reprimir les urnes amb porres i engarjolar la llibertat d’expressió s’ha capgirat. Sánchez s’ha pogut retratar de franc com un estadista capaç d’apaivagar un conflicte que, si agonitza, no és precisament per la negociació, sinó per l’increment de la repressió. I en absència d’una resposta proporcional a la repressió desfermada, el conflicte ha esdevingut opac als mitjans internacionals.” Anàlisi que remata dient: “Per aconseguir la independència política, l’únic camí és colpir políticament l’estat.” I que es vincula perfectament amb el començament de l’article, quan, prenent un apuntament del 19 de gener de 1841 del diari de Henry David Thoreau, Resina ens recorda que l’anarquista autor de Walden va deixar escrit que “cada cop fort que donem amb aquestes mans externes mata un enemic interior”.

PS1. Ahir vam saber que el TSJC citava a declarar Roger Torrent, acusat de desobediència. Ni essent el més obedient de tots ja no t’escapes de la persecució en el multinivell…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any