Quan parlem de trabucaires segurament ens venen al cap personatges llegendaris com en Serrallonga o en Perot de Rocaguinarda, o potser colles d’homes amb pantaló, faixa i barretina, fent sonar els trabucs per donar inici de les festes. L’àmbit trabucaire –per les armes i el foc– ha estat tradicionalment molt masculí. Tot i que les dones continuen sent minoria, cada cop la presència femenina és més gran: hi ha més dones en les colles i també més mares que transmeten l’afició a les seves filles a la festa. Enguany la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya estrena presidència, ocupada per primer cop per una dona, i una vocalia d’igualtat de gènere, un signe més que les coses estan canviant.

Al voltant del 8 de març, la Coordinadora Trabucaire de Catalunya organitza anualment la Trobada de la Dona Trabucaire, una jornada festiva i reivindicativa on les dones són les protagonistes. Com passa amb altres conquestes, la diada té origen en un no: quan una colla va negar l’entrada a una dona que volia entrar en l’entitat acompanyar al seu marit trabucaire. Era l’any 2007 i llavors ser dona i trabucaire no era una excepció, però sí un fet molt poc comú: a les 20 o 30 colles que hi havia a la Coordinadora, només hi havia una vintena de dones.

Llegeix la notícia sencera a Tornaveu fent clic aquí