El TJUE confirma la multa de 4.125 milions d’euros a Google per abús de posició dominant

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha confirmat la multa de 4.125 milions d’euros imposada per la Comissió Europea a la multinacional tecnològica Google per abús de posició dominant amb el sistema operatiu Android. Ratifica, doncs, la sentència prèvia del Tribunal General de la UE i dóna definitivament la raó a l’executiu comunitari.

El cas va començar el 2018, quan la Comissió Europea va sancionar la companyia californiana amb una multa de 4.340 milions d’euros. El Tribunal General la va rebaixar un 5%, fins a 4.124 milions d’euros, en una sentència del 2022, per l’abús de posició dominant derivat de les restriccions contractuals imposades als fabricants de dispositius mòbils i als operadors de xarxes mòbils en favor de Google Search i Chrome.

Google obligava els fabricants a pre-instal·lar les aplicacions de cerca i navegació de la companyia, Google Search i Chrome, com a condició per a obtenir una llicència de Play Store. També els exigia que no venguessin dispositius amb versions alternatives d’Android que no fossin autoritzades per la companyia.

Amb aquesta decisió, la màxima instància judicial comunitària refusa els arguments de Google i confirma que hi havia un “biaix de statu quo” en favor de les aplicacions pre-instal·lades. D’aquesta manera, desmunta la tesi de l’empresa californiana segons la qual aquest avantatge es devia únicament a la qualitat dels seus serveis.

El TJUE també aclareix que, als mercats digitals, no cal demostrar que aquestes pràctiques poden expulsar competidors “igualment eficients” per a acreditar un abús. N’hi ha prou de demostrar que restringeixen la competència i reforcen les barreres d’entrada.

La sentència també desestima les al·legacions de Google sobre els anomenats acords contra la fragmentació. Aquests contractes condicionaven la concessió de llicències al compromís dels fabricants de no vendre dispositius amb versions modificades o no autoritzades d’Android.

La justícia europea confirma que aquestes exigències limitaven il·legalment les oportunitats comercials dels sistemes operatius competidors. Per això, refusa les “justificacions objectives” al·legades per la multinacional, amb seu a Silicon Valley, i manté la qualificació d’infracció única i contínua.

Del total de la sanció, més de 1.520 milions d’euros corresponen a Alphabet, com a responsable solidària en qualitat de societat matriu. Com que era un recurs de cassació davant la màxima instància judicial de la UE, aquesta resolució posa fi definitivament a la via judicial.