El TJUE avala la llei d’amnistia i desarma els jutges espanyols desobedients

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat el conjunt de la llei d’amnistia i ha desarmat d’arguments els jutges espanyols que fins ara s’han resistit a aplicar-la. Els quinze magistrats de la gran sala del Tribunal de Luxemburg han resolt en dues sentències les preguntes pre-judicials que els va enviar ara fa dos anys el Tribunal de Comptes, sobre el procediment contra trenta-cinc ex-alts càrrecs de la Generalitat pel finançament de l’1-O i de l’acció exterior, i de l’Audiència espanyola, sobre la causa contra tretze CDR acusats de terrorisme. I ha conclòs que l’amnistia del delicte de malversació no afecta pas els interessos financers de la Unió —que era un dels principals arguments del Suprem per a denegar-la als dirigents del procés—i que els represaliats en l’operació Judes amb l’acusació de terrorisme poden ser amnistiats, perquè la llei no vulnera la directiva europea contra el terrorisme.

El TJUE diu que “no es pot considerar que els interessos financers de la Unió es vegin afectats per la mera disminució de la renda nacional bruta que podria potencilament derivar-se de la secessió d’una part del territori nacional”.

A més, diu que, amb caràcter general, la llei “respecta els principis d’igualtat de tracte i de no discriminació”, perquè té la finalitat “d’afavorir la reconciliació política únicament en el context d’un moviment polític particular”.

I desactiva una de les principals queixes dels jutges espanyols desobedients i de la dreta política espanyola: avala que la llei d’amnistia imposi als jutges l’obligació de dictar una resolució d’extinció de la responsabilitat en un termini màxim de dos mesos, sense valorar les al·legacions i les proves exculpatòries i sense donar audiència a totes les parts en el procediment.” Una indicació, la d’aplicar l’amnistia en dos mesos, que la immensa majoria de jutges també ha desobeït.

Una altra cosa és en el cas que el tribunal o jutge que ha d’aplicar l’amnistia presenta una qüestió pre-judicial al TJUE. En aquest cas, el tribunal europeu diu que és contrari al dret el fet d’obligar a aixecar les mesures cautelars i d’aplicar l’amnistia mentre el TJUE no hagi resolt les pre-judicials.

L’amnistia als CDR

Pel que fa a la sentència sobre la causa contra els CDR, el TJUE dictamina que la llei no vulnera la directiva europa contra el terrorisme, que fa notar que no imposa cap prohibició a l’aplicació d’amnistia per aquesta mena de delictes. Diu que s’ajusta al dret de la Unió perquè la llei amnistia “uns determinats delicte de terrorisme comesos exclusivament en el context particular del moviment a favor de la independència de Catalunya, i al mateix temps exclou els actes que hagin causat de manera intencionada greus violacions dels drets humans.”

L’Audiència espanyola va dir que, d’acord amb la llei d’amnistia, els acusats de l’operació Judes s’haurien d’amnistiar perquè els fets pels quals se’ls volien portar a judici no entraven dins de l’àmbit de l’exclusió que defineix la llei. Però l’Audiència tenia dubtes que la llei precisés bé aquest àmbit d’exclusió; ara, el TJUE diu que sí que ho fa, que queda ben delimitat allò que no es pot amnistiar, és a dir, les violacions greus de drets humans, i que “correspon als òrgans jurisdiccionals competents d’identificar els actes concrets que queden exclosos de l’amnistia.”

Les implicacions

Aquestes sentències impliquen que tant l’Audiència espanyola com el Tribunal de Comptes haurien d’amnistiar, finalment, les desenes de represaliats que fa dos anys que esperen que se’ls apliqui la llei. Però també haurien de desblocar la situació judicial d’altres represaliats, com els dirigents del Primer d’Octubre perseguits per malversació, tant els exiliats, el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig, i els ex-presos polítics que continuen inhabilitats, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i  Jordi Turull.

Tots ells tenen interposats al Tribunal Constitucional uns recursos d’empara contra la inaplicació de l’amnistia per part del Tribunal Supem. I ara el Constitucional haurà de resoldre aquests recursos, que haurien de permetre que les ordres de detenció contra els exiliats s’alcessin i que les inhabilitacions decaiguessin. Però el TC no resoldrà els recursos previsiblement fins ben entrada la tardor, i després, i finalment, serà el Suprem qui haurà d’arxivar efectivament les causes i arxivar els casos.