El TJUE afirma que la independència de Catalunya no afectaria els interessos econòmics de la Unió

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea afirma que la independència de Catalunya no afectaria els interessos financers de la Unió Europea. Ho diu en la sentència de les preguntes pre-judicials del Tribunal de Comptes, que qüestionava la validesa de la llei d’amnistia pel fet de deixar sense efecte les causes per desviació comptable i per malversació vinculades al referèndum del Primer d’Octubre. El Tribunal de Comptes preguntava si això contravenia la directiva europea contra la corrupció i podia afectar els interessos financers de la UE, fins i tot potencialment, pel supòsit que la independència de Catalunya impliqués una disminució de la renda bruta estatal espanyola i la seva contribució al pressupost comunitari. L’afectació als interessos financers de la Unió és un dels supòsits d’exclusió que estableix la llei. Però el TJUE diu que no, que en cap cas aquests interessos es veuen afectats, ni tan sols en el cas de secessió de Catalunya.

Aquest argument ja el va defensar la Comissió Europea en les seves al·legacions en aquest procediment durant la vista oral a Luxemburg de l’any passat. I ara ho rebla la gran sala de quinze jutges del TJUE, que diu en la sentència que “l’eventual incidència en el pressupost de la Unió no es pot derivar d’un perjudici ocasionat únicament en el pressupost nacional pel motiu de la contribució de l’estat membre en qüestió al pressupost de la Unió.” En concret, “no es pot apreciar que els interessos financers de la Unió es vegin afectats pel sol fet de la disminució de la renda nacional bruta que podria derivar-se potencialment de la secessió d’una part del territori nacional.”

Segons que argumenta el TJUE, el supòsit que exposa el Tribunal de Comptes és el d’una situació hipotètica en què el territori que s’independitza queda fora de l’aplicació dels tractats de la Unió (si el territori independitzat roman a la Unió és evident que no hi ha cap problema de disminució de l’aportació de la renda bruta al pressupost comunitari). Ni tan sols en aquest cas, doncs, hi hauria afectació als interessos de la Unió, perquè, segons el tribunal, “seria el corol·lari del fet que el territori en qüestió deixa d’estar subjecte als tractats i de contribuir financerament a aplicar-los, i no es beneficia de les mesures de suport previstes en aquests tractats.” És a dir, que en aquest cas hipotètic, el territori independentizat no contribuiria econòmicament a la Unió, però tampoc se’n beneficiaria.

No diu pas que sigui el resultat d’una secessió, sinó que parla del supòsit que li exposa el Tribunal de Comptes. El TJUE no fa, almenys en aquesta qüestió, cap automatisme sobre si la independència implicaria restar fora de la Unió.

D’aquesta manera, el TJUE desactiva un dels principals arguments no tan sols del Tribunal de Comptes sinó del Suprem per a denegar l’amnistia als dirigents polítics del procés.

El Tribunal de Luxemburg es refereix en tot moment –i tal com ha passat anteriorment en altres resolucions de tribunals europeus– al referèndum i al procés d’independència català en termes respectuosos, o si més no sense assumir el llenguatge connotat despectiu amb què s’hi refereixen els òrgans judicials espanyols. De fet, en la sentència sobre el Tribunal de Comptes, el TJUE recull la pregunta que fa sobre el “referèndum il·legal”, i tot seguit el tribunal s’hi continua referint simplement com a “referèndum”. I no parla pas d’un moviment “separatista”, sinó, tal com es pot comprovar en aquesta declaració del president del TJUE, Koen Lenaerts, del moviment independentista català:

#ECJ: Judgments in Cases C-523/24 and C-666/24 on whether Spain’s Amnesty Law for Catalonia is compatible with EU law, including the protection of the EU’s financial interests and EU rules on combating terrorism. pic.twitter.com/bDQM3po3v4

— EU Court of Justice (@EUCourtPress) July 16, 2026