A l'esquerra, en Salvador Batlle. A la dreta, la Yoyo.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El vinyater Salvador Batlle, del celler Còsmic Vinyaters d’Agullana (Alt Empordà),  anunciava el 13 d’octubre al seu compte d’Instagram un nou vi que neix de la col·laboració del seu celler amb el celler Domaine Yoyo, amb vinyes a Banyuls i que té el celler a l’altra banda, a Montesquiu d’Albera. Deia això: “Avui us comuniquem una novetat: la Yoyo i en Còsmic fan un vi junts! El vi es diu El teu mar i les meves Muntanyes. Un vi que neix des de l’estima i l’admiració que ens tenim, un vi que connecta la salinitat de les vinyes de Banyuls, garnatxes velles de tots colors, amb la tensió i la frescor de les carinyenes velles, també de tots colors, de les muntanyes granítiques al peu de les Salines. Avui els hem barrejat per primera vegada i estem molt contents.”

L’anunci va causar reacció i sensació: una seguidora que hi feia un comentari parlava de vi ‘transfronterer’. El fet és que no és habitual que aparegui un vi fruit de la col·laboració entre un celler de Catalunya i un altre de la Catalunya Nord. Per això hem volgut parlar amb Salvador Batlle, per conèixer-lo una mica més i descobrir aquest vi, que és una abraçada que aporta el gust de mar de les vinyes de garnatxa vella de Banyuls i la frescor de les vinyes velles de carinyena d’Agullana.

Salvador Batlle és un personatge interessant i peculiar en el món del vi a Catalunya. Fa vins naturals, treballats a partir de l’agricultura ecològica i biodinàmica. El seu celler, Còsmic Vinyaters, és a Agullana, un poble de l’Alt Empordà enclavat a les muntanyes de les Salines, entre Recasens i el Puig Neulós. Quilòmetres més enllà, en direcció a la Mediterrània, queden les Alberes i el territori que Josep Pla va batejar amb el nom de golf de la Selva. Pla ja no parla de veïnatge ni de fronteres, concebia aquest golf de la Selva com un sol territori. Ho podem llegir a l’Homenots dedicat a l’escultor Arístides Maillol:

“…una comarca d’unitat geològica i geogràfica perfecta, encara que migpartida per la frontera política del Tractat dels Pirineus. Dins del seu redòs hi ha les següents poblacions: el Port de la Selva, la Selva de Dalt, el Port de la Vall, el Port de Llançà i Llançà, Colera, Portbou, Cervera, Banyuls, Portvendres i Cotlliure. Com a rossellonès, Maillol és català; com a home del golf de la Selva, els seus lligams amb el nostre país no són solament històrics, sinó explícits i concrets.”

La Yoyo i en Còsmic

I com neix el projecte El teu mar i les meves Muntanyes? Diu Batlle: “Més que un projecte, jo en diria una col·laboració. És com si fossin dos cantants que els ve molt de gust de fer una cançó junts. I fan la cançó. Aquest vi neix de l’estimació i l’admiració mútua. No neix amb una finalitat empresarial, és una acció més artística, no té una intenció materialista definida. I segurament es donarà més vegades, perquè ens agrada molt el vi que n’ha sortit.”

“La Yoyo és una vigneron de Perpinyà, molt coneguda a França i al món, potser aquí menys, però és una dona molt respectada. Conrea les seves vinyes a Banyuls i elabora el seu vi amb la marca Domaine Yoyo. És la parella de Jean-François Nicq, un gran elaborador, del Domaine Les Foulards Rouges. Cadascun d’ells té el seu propi projecte.”

“Aquest vi neix d’un impuls que vam tenir, d’una inspiració en verema, que és quan neixen més vins. Li vaig explicar a la Yoyo que m’agradaria fer un vi amb ella, que fos com un paral·lelisme entre les meves muntanyes i el seu mar. I que fos l’expressió d’un clima mediterrani i d’un clima més continental. Ella hi ha posat garnatxa negra, blanca i gris de vinyes velles de Banyuls. Té terrenys de pissarra i aporta molta finor i amplitud. Jo tinc aquestes carinyenes de granit, de muntanya, que són la part més elèctrica, més vertical, més fresca. Hi he posat carinyena negra, blanca i gris de vinyes velles. I semblava tot tan idíl·lic, que ens hi vam llançar. Cadascú ha fet el seu vi, sense perdre la seva essència de treball, i ara els hem ajuntat. És un cupatge al 50%. La meitat en tot, la ‘moyenne’, que diu la Yoyo.”

“En sortiran entre 900 i 1.000 ampolles, perquè n’hem elaborat uns 800-850 litres escassos. I l’etiqueta serà una pintura d’una artista molt jove de Girona, Nora Salvat. Encara no l’hem vista. Ara el tenim en una tina d’acer inoxidable i d’aquí passarà directament a l’ampolla. La criança la farà a l’ampolla, perquè sentim i creiem que aquest vi no s’avé amb la fusta. I la criança més majestuosa per a mi és la que es fa amb el vidre i un bon tap. Fa que el vi vagi cap al millor estat que pugui expressar.”

Del Baix Penedès a l’Alt Empordà

Però Salvador Batlle (Rodonyà, Alt Camp, 1981) és nascut en un poblet que fa frontera amb el Baix Penedès. És fill de família pagesa i sempre li ha agradat la terra i la vinya. “Després d’haver estat força temps treballant a casa, de pagès, d’haver-me format en estudis tècnics d’elaboració de vins, caves i destil·lats, tenia la necessitat imperiosa de viure la meva vida i de fer allò que volia fer. Em costava encaixar el meu projecte en l’estructura familiar, perquè als pares els hauria suposat molts canvis. Això em va generar terbolesa i falta d’enfocament, però el 2013 vaig apostar molt fort i es va aclarir tot.”

“Vaig tenir la sort d’intuir que l’Empordà seria un bon lloc. No coneixia aquest territori, però vaig començar a investigar. De seguida em van dir que hi havia unes terres que feia poc que s’havien deixat. Vaig anar seguint el fil fins a trobar-me amb un petit celler a Agullana, abandonat feia dos o tres anys pel propietari, perquè s’havia fet molt gran. Aquí he trobat tot el que buscava. De fet, podríem dir que el lloc m’ha triat a mi: té alçada, té bosc (m’agrada que hi hagi bosc al voltant de la vinya), són parcel·les aïllades, molt adaptades al bosc i a la muntanya. És una zona fresca, plou més, hi ha granit, hi ha influència de moltes cultures, és a tocar de França, hi ha un munt de varietats de raïm locals que formen part d’aquest territori.”

Una manera d’encarar la vida

La relació de Salvador Batlle amb les seves vinyes és especial. El nom del celler, Còsmic, ja ens posa sobre la pista i ens dóna a entendre que té una concepció global, un vincle amb l’univers. Ell ho explica així: “Cada vinya que he agafat i començat a portar ha estat com un esglaonet que m’aproxima a allò que estic destinat a fer. Perquè el que també m’alimenta és viure un creixement personal, de totes aquelles coses que vaig aprenent, superant, integrant i deixant anar. La relació amb la planta i amb el vi no pot ser només per a obtenir un resultat. És un conjunt de coses que sents i que has de mantenir en harmonia, perquè tu també estiguis en harmonia. Aquest any, de míldiu n’he tingut relativament poc, però m’hi he deixat la pell. I un any tan ple d’inestabilitat com el que vivim, no em fa dir: ‘Aquest serà un mal any o no hi haurà collita.’ Hi ha d’haver el poder de la intenció, per això no t’has de permetre que aquesta negativitat pugui ser-hi.”

I els seus vins porten noms que ens mostren el camí que ha fet al llarg d’aquests primers set anys de Còsmic Vinyaters. Els seus vins es diuen Gratitud, Confiança, Valentia. Són noms que mostren el rastre de l’evolució del seu treball. “De la gratitud passem a la confiança i la valentia. El nom de cada vi mostra la intenció que hi vaig posar. I això no és una cosa efímera. Cada any aquests termes es renoven, perquè cada any és el primer vi que vinifico. I fins a arribar a l’últim vi que he fet aquesta verema, la Consciència còsmica, que és allò que hi ha a dalt de tot, són les vinyes més altes d’una varietat pràcticament desapareguda com és la carinyena grisa.”

Les carinyenes

Precisament, el seu treball de recuperació de la carinyena blanca i la carinyena grisa a les Salines és un dels processos més reeixits i valorats. Ens explica: “La carinyena grisa és la més desconeguda de les tres carinyenes. La blanca ja ho era força, però actualment la grisa encara ho és més. La carinyena grisa abans convivia força barrejada amb la blanca i amb la negra. Antigament a Agullana n’hi havia molta. Era on més n’hi havia, de blanca i de grisa. I quan vaig començar el celler, vaig trobar algunes plantes velles (eren comptades) barrejades amb carinyena blanca, d’una vinya vella. Ja el 2014 vaig decidir reempeltar una vinya amb aquesta varietat. I el primer vi on la vaig integrar va ser Encarinyades: el nom ja engloba la idea que tres carinyenes s’ajunten, s’encarinyen. És una varietat que he plantat en una finca a la Vajol, un territori desconegut, una hectàrea i mitja de carinyena grisa a sis-cents metres d’altitud. Són les vinyes més altes de l’Empordà amb diferència. Tot vinya en vas. He fet recuperació genètica de dos clons, un que és de l’Empordà i un altre de la Catalunya Nord, dels meus amics de Domaine Danjou-Banessy, a Perpinyà.”

El vincle amb els viticultors de la Catalunya Nord el té ben afermat. Però aquesta relació estreta no la dóna només la proximitat: “També és l’estil de treball, que m’hi apropa. Em relaciono més amb l’escola francesa, amb els amics catalano-francesos (o francesos o com se sentin ells). Acabes compartint unes sinergies de treball, unes col·laboracions com aquesta i això fa que a la pràctica no hi hagi una frontera física. Perquè estem connectats amb allò que ens agrada als uns dels altres i no hi ha el dubte sobre la manera de treballar. És una altra òptica.”

Els vins de Còsmic no formen part de la DO Empordà: “Aquest projecte amb la Yoyo no l’hauria pogut fer si fos dins la DO. No sóc a cap DO, la meva DO és el meu celler. És en el celler que es posen les normes i l’exigència qualitativa la posa el celler amb el seu estil de treball. Jo em sentiria limitat, dins una DO. Però no vull que s’entengui que no valoro les DO, han de ser-hi, perquè hi ha moltes realitats de vins, molts volums de cellers. Però, tal com sóc jo, no hi funciono bé.”

Quan sortirà el vi?

Per acabar només ens cal saber quan es podrà tastar El teu mar i les meves Muntanyes. Salvador Batlle ens sorprèn: “No ho sé. Suposo que a principi d’estiu. Ara és un vi finíssim que ja es pot beure. La vinificació ha estat molt fina, hi ha molta fruita, però des de la meva forma de percebre’l no ‘carboniqueja’, no és un vi per beure i fer passar la set. En boca té una gran amplitud, es nota el terrer de pissarra del vi de la Yoyo, però és com si et miressis els peus, anessis aixecant el cap i allarguessis la mirada cap a unes muntanyes. Perquè té amplitud i després és llarg i esmolat. I jo diria que ho hem aconseguit: és el seu mar i les meves muntanyes.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.