El TC confirma que no resoldrà l’amnistia de Puigdemont fins a final d’any

El Tribunal Constitucional espanyol no té gens de pressa després de l’aval de l’amnistia per part del TJUE i no començarà a resoldre els recursos d’empara dels exiliats i els inhabilitats pel Primer d’Octubre fins el 22 de setembre. Serà aleshores quan el plenari del tribunal deliberarà el primer d’aquests recursos, el del secretari general de Junts, Jordi Turull, a qui el Tribunal Suprem s’ha negat a amnistiar per una interpretació aberrant de la llei d’amnistia respecte de l’exclusió del delicte de malversació.

El ponent de la sentència és José María Macías, un magistrat profundament conservador, amic de Pablo Llarena i antiindependentista furibund. És ben previsible, doncs, que el seu esborrany de sentència rebutgi el recurs i que no compti amb el suport de la majoria del plenari. De manera que el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, haurà de designar un nou ponent entre els magistrats de la majoria favorable a l’amnistia, que haurà d’elaborar una nova proposta de sentència que sí que es pugui aprovar, i tot plegat es pot allargar unes quantes setmanes o, fins i tot, mesos.

Aquest és el temps que haurà de passar fins a la resolució del recurs de Turull, que serà l’únic, si més no de moment, que es deliberarà el 22 de setembre. Segons fonts del TC consultades per VilaWeb, els altres recursos d’empara s’aniran deliberant “en plenaris successius”, és a dir, durant l’octubre, el novembre, etc. Cal tenir en compte que el TC reuneix el plenari de manera ordinària una volta cada dues setmanes, i que, de recursos d’empara per la inaplicació de l’amnistia als dirigents del procés, n’hi ha sis més, a part del de Turull: els d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, com a condemnats per malversació, i els dels exiliats, el president Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. En tots els casos els ponents assignats als recursos són magistrats del sector conservador; caldrà superar, doncs, una primera deliberació amb sentència negativa però sense prou suport, i l’assignació d’un nou ponent.

Ara per ara no queda clar si el TC fixarà la deliberació d’un sol recurs d’empara per plenari, o si n’acumularà més d’un en cada reunió. Això pot influir notablement en el temps de resolució dels recursos, però és una prerrogativa de Conde-Pumpido, que serà qui anirà marcant el ritme.