03.11.2016 - 13:19
|
Actualització: 03.11.2016 - 20:03
El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha avalat la constitucionalitat de la reforma que va aprovar el govern del PP i que permet a aquest tribunal de multar o suspendre càrrecs que incompleixin les seves decisions. No hi ha hagut unanimitat: vuit magistrats hi han votat a favor i tres en contra. A més, la ponent original de la sentència, Adela Asúa, ha anunciat que hi presentaria un vot particular. Asúa ja va renunciar a redactar el text per discrepàncies amb el sector conservador.
A partir d’aquest moment, els magistrats del TC ja poden aplicar les mesures que inclou la reforma als particulars, funcionaris i càrrecs polítics que no compleixin les seves resolucions. Aquestes mesures van des d’una multa entre 3.000 i 30.000 euros a qualsevol qui incompleixi les resolucions del TC fins a la suspensió de les funcions de les autoritats o treballadors públics de l’administració responsable de l’incompliment, una suspensió que es mantindrà durant el temps que el TC consideri necessari per a assegurar-se l’observació dels pronunciaments del tribunal.
Aquests últims mesos el president del TC, Pérez de los Cobos, havia procurat que les sentències sobre el procés sobiranista fossin unànimes, però avui s’hi ha palesat una fractura. Els magistrats Adela Asúa, Fernando Valdés Dal-Re i Juan Antonio Xiol hi han votat en contra i signaran un vot discrepant. Aquesta manca de consens ja va forçar a resoldre abans la qüestió de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, per bé que el pla inicial era emetre sentència per a saber de quines eines disposaven en aquest procés. Finalment, la ponent progressista Adela Asúa –que considera inconstitucionals les mesures que incorpora la reforma– va renunciar a redactar el text després de constatar la impossibilitat d’una entesa.
Els magistrats rebutgen els arguments dels recursos que havien presentat els governs català i basc, que sostenien que la reforma implicava un canvi important de les funcions encomanades a la institució, canvi que podia alterar l’equilibri i el joc de contrapesos amb la resta de poders de l’estat. Segons la Generalitat, la reforma vulnera les garanties constitucionals del dret sancionador quant al principi de legalitat i va més enllà de la definició de l’àmbit de jurisdicció del TC que recull la constitució espanyola. El govern del PP, per contra, argumenta que la reforma és perfectament legal i que només pretén garantir el compliment de les sentències. Segons el govern espanyol, són mesures per a enfortir l’estat de dret i evitar que les institucions facin passos que vagin més enllà dels límits establerts pel TC.
