Ulldecona (ACN).- El Tribunal Suprem ha ratificat que el gasoducte que connectava la planta terrestre del projecte Castor amb la xarxa general requeria el preceptiu estudi d’impacte ambiental, un tràmit del qual Enagás i la promotora del magatzem de gas submarí, Escal UGS, van quedar exempts gràcies a la fragmentació indeguda del projecte. L’alt tribunal ha desestimat els recursos presentats per les dos empreses i l’Estat en contra de la sentència de l’Audiència Nacional d’abril de 2013, que anul·lava la resolució de la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic de l’any 2009 acordant no sotmetre el gasoducte a aquest tràmit. El Suprem argumenta que la conducció és un element indissociable del projecte d’emmagatzemament.

La sentència de la secció cinquena de la sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem assumeix, en bona mesura, els arguments que l’Audiència Nacional va posar sobre la taula arran la denúncia de l’empresa Río Cenia,SL, impulsora de diverses accions judicials contra el projecte Castor i les irregularitats en la seva tramitació.

És a dir, el gasoducte d’interconnexió d’11,61 quilòmetres entre la planta terrestre, al terme de Vinaròs (Baix Maestrat) i la xarxa general de gas, a l’altura d’Ulldecona (Montsià), és part integrant i no podia escindir-se en cap cas del projecte de magatzem de gas submarí. Així, com la resta de les infraestructures-inclòs el gasoducte entre la planta terrestre i la marina de 21,6 quilòmetres-, havia de ser sotmès a avaluació d’impacte ambiental.

Tot i això, aquesta conducció, que transcorre al llarg de més de tres quilòmetres per territori català, promoguda per Enagás i adjudicada a la constructora OHL, es va acabar construint després que la Secretaria d’Estat de Canvi emetés una resolució que eximia aquest projecte del tràmit. El govern espanyol va assumir, tal i com adduïen, Enagás i Escal UGS, que es tractava d’un projecte privat i independent de Castor, amb els arguments que formava part d’una infraestructura de transport de gas i no del mateix emmagatzemament, ocupants espais diferents -malgrat trobar-se connectades- i que els seus efectes ambientals no eren rellevants.

Però la sentència del Suprem, que s’ha donat a conèixer aquest dimarts, és taxativa al respecte i desmunta els tres recursos de cassació presentats contra la sentència de l’Audiència Nacional: el gasoducte de connexió era “una instal·lació necessària, amb una vinculació que no es pot escindir i indissociable” de la globalitat del mateix projecte Castor d’emmagatzemament de gas submarí, que va suposar la instal·lació d’una conducció de 30,3 quilòmetres en total.

En aquest sentit, el magistrat ponent de la sentència no deixen de mostrar la seva sorpresa que el gasoducte terrestre que connecta les instal·lacions de Vinaròs amb la planta marina, de 8,7 quilòmetres, sí que se li havia requerit aquest procediment anteriorment. “Però la seva continuació, d’11,6 quilòmetres, no es considera necessària, produint-se, doncs, una indegut desmembrament d’una part del projecte, d’igual naturalesa i característiques que el sotmès a avaluació juntament amb el magatzem de gas i la part marina del mateix gasoducte.

La sentència, en aquest sentit, desestima la interpretació de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental que el recurrents addueixen sobre la possibilitat de fraccionar projectes de la mateixa naturalesa i realitzats en un mateix espai físic” topa amb la necessitat que l’avaluació ambiental dels projectes inclogui “tots els elements necessaris per al seu funcionament” i, per tant, s’oposi al seu desmembrament, fet que atemptaria contra la idea de control ambiental. Fins i tot, recorda, la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic mai ha deixat d’exigir estudis d’impacte ambiental per a projectes de gasoductes en aplicació d’aquesta llei.

El projecte del gasoducte afectava la llera del riu Sénia i els ecosistemes associats, va travessar l’autopista AP-7 i dues carreteres. Tot i no afectar la xarxa natura 2.000, el traçat es troba pròxim a zones declarades com a LIC i ZEPA del Montsià. La Generalitat Valenciana va recordar que el projecte, d’acord amb la legislació autonòmica, havia de ser sotmès a avaluació ambiental, mentre que el Govern va descartar impactes significatius sobre el territori si s’aplicaven mesures correctores a la llera del Sénia. També existia risc d’acumulació de projectes en un mateix espai i impactes sobre els recursos hídrics. Uns aspectes que, considera la sentència, haurien d’haver estat abordats per l’avaluació d’impacte amb possibles mesures correctores que no es van acabar imposant.

Continuen les investigacions judicials

Amb aquesta sentència, el projecte Castor continua acumulant resolucions judicials contràries gairebé un any després que el govern espanyol acceptés la renúncia de la concessionària Escal UGS i acordés indemnitzar-la amb 1.350 milions d’euros a càrrec dels consumidors de gas. El passat mes de gener, un jutjat de Castelló va anul·lar la llicència urbanística de la planta terrestre del projecte perquè es va construir en un espai incomptable amb la normativa urbanística vigent.

Fa pocs dies, el jutjat número quatre de Vinaròs va desestimar el recurs de la mateixa promotora -controlada pel grup ACS de Florentino Pérez- i de l’advocacia de l’Estat perquè el cas passés a mans d’un jutjat de Madrid. Les diligències prèvies per possible delicte ambiental i prevaricació ambiental, amb divuit imputats -entre funcionaris estatals i directius de la promotora-, continuen el seu camí després que les injeccions de gas causessin més de 1.000 terratrèmols la tardor de l’any 2013.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb