El Suprem dóna la raó al govern d’Aragó i les 96 obres de Sixena no tornaran a Catalunya
Desestima els recursos de cassació interposats el gener del 2018 pel govern català, el MNAC i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència del 30 de novembre de 2017 de l’Audiència d’Osca

Per: Redacció


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
El Tribunal Suprem espanyol ha resolt que les 96 obres de Sixena que ja van sortir del Museu de Lleida i del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i durant l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola són propietat del govern d’Aragó i, per tant, no han de tornar a Catalunya. El tribunal ha desestimat els recursos de cassació interposats el gener del 2018 pel govern català, el MNAC i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència del 30 de novembre de 2017 de l’Audiència d’Osca. Aquesta sentència ratificava la resolució dictada pel jutjat de primera instància 1 d’Osca.
En una sentència de més de 130 pàgines, el ple no considera vàlids els contractes de compravenda perquè entén que la titular dels béns va ser una persona jurídica “diferent i independent de la que va actuar com a venedora”. La sala Primera del Suprem reconeix també “l’especial complexitat jurídica del litigi”, que justifica que no s’interposin costes en el procés.
La titular dels béns, segons la sentència, era la Reial Orde del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Sixena, mentre que la que va actuar com a venedora va ser la Reial Orde del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix. Segons el tribunal, són entitats religioses “diferents” dotades, per tant, “d’una personalitat jurídica independent”. “Tot i que els contractes de compravenda litigiosos van complir els requisits de la legislació canònica, no es van complir els requisits addicionals de la legislació civil”, justifica.
També s’argumenta que el monestir de Sixena havia estat declarat Monument Nacional l’any 1923 i que, per tant, tots els immobles del seu interior estaven protegits per aquesta consideració.
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
S'ha afegit la noticia a Favorits