El Suprem espanyol critica la justícia alemanya i insisteix en el relat de la violència

  • Diu que hi hauria hagut una 'massacre' a Catalunya si haguessin actuat més agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil

VilaWeb
Redacció
17.04.2018 - 15:33
Actualització: 17.04.2018 - 21:42

El Tribunal Suprem espanyol ha emès una interlocutòria en què critica el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein per la decisió de descartar el delicte de rebel·lió que la justícia espanyola imputa a Carles Puigdemont. A més, la sala segona del Suprem insisteix en el relat de la violència i afirma que a Catalunya hi hauria hagut una ‘massacre’ si haguessin actuat més agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

El Suprem ha aprofitat la resposta a un recurs de la defensa de Jordi Sànchez –en què li torna a denegar la llibertat– per blasmar la justícia alemanya. Critica que el tribunal alemany comparés el procés cap a la independència amb les protestes a l’aeroport de Frankfurt per a descartar la violència i, en conseqüència, el delicte de rebel·lió. Diu que aquesta comparança ‘no és raonable’.

Concretament, diu: ‘En el nostre cas no es tractava d’ampliar o no una de les pistes de l’aeroport del Prat de Llobregat, i que això generés la protesta de milers de manifestants per impedir-ho. El que aquí realment succeïa era que després de més de dos anys dedicats a laminar l’ordenament jurídic estatal i autonòmic, i d’oposar-se frontalment al compliment de sentències bàsiques del Tribunal Constitucional, es culminava el procés secessionista dins d’un país de la Unió Europea, amb una democràcia assentada, posant les masses al carrer perquè votessin en un referèndum inconstitucional oposant-se a la força legítima de l’estat per protegir uns suposats col·legis electorals.’

Segons el Suprem, no es tractava d’una rebel·lió ‘d’una gentada organitzada contra l’estat per prendre el centre de poder’. Així doncs, pel tribunal la rebel·lió no l’exercia la ciutadania, sinó els governants. Finalment, afegeix que si els fets que van produir-se a Catalunya haguessin succeït en un estat federat alemany no hi hauria una ‘sentència simbòlica’. També insisteix que en el cas que no es constatés prou la violència, la conducta dels encausats podria qualificar-se de sedició.

Llarena pot modificar l’euroordre?
El jutge instructor de la causa contra el procés d’independència, Pablo Llarena, no pot modificar l’euroordre que va emetre el 23 de març contra Puigdemont, en què li imputava delictes de rebel·lió i sedició. Alguns mitjans espanyols han difós que és una possibilitat, però els advocats de Puigdemont confirmen que l’euroordre del 23 de març no pot modificar-se.

Llarena sí que pot retirar-la i emetre’n una altra en què acusi Puigdemont d’un delicte de sedició. Tanmateix, seria la segona vegada que el jutge retiraria una euroordre. Ja ho va fer quan el president era a Bèlgica amb els consellers Comín, Ponsatí, Puig i Serret. I, per acabar-ho d’adobar, la retirada de l’euroordre restaria encara més crèdit a la justícia espanyola. Sigui com sigui, Puigdemont no podrà ser jutjat per rebel·lió.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any