Dins l’anomenada operació Panzer, es van decomissar totes aquestes armes per por de possibles agressions. Tanmateix, pocs dies abans de començar el judici, es va saber que la guàrdia civil les havia destruïdes, tot i ser una de les proves més importants del cas.

Tant l’Audiència de València com ara el Suprem han assumit l’al·legació de la defensa dels acusats, que va dir que no hi havia prou motius per a les escoltes telefòniques. Van ser aquestes intervencions les que van permetre d’acreditar que existia aquest grup d’ideologia nazi, amb una estructura jeràrquica i una disciplina rígida, i que tenia accés a armes.

La sentència diu que totes les proves es van obtenir a partir de les escoltes telefòniques, i com que considera que aquestes intervencions no tenien prou base i que s’ha vulnerat el dret fonamental al secret de les comunicacions telefòniques, conclou que els acusats han de ser absolts.

Entre els integrants de la banda hi havia Pedro Cuevas, l’assassí de Guillem Agulló. Tot i que Cuevas va ser condemnat a catorze anys de presó, va quedar en llibertat després d’haver-ne complert quatre.