Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Els resultats del referèndum fet avui a l’arxipèlag de Nova Caledònia assenyalen que el ‘Sí’ a la independència avança, però és encara insuficient. Amb l’escrutini acabat i una participació del 85,62%, el ‘No’ ha guanyat per un 53,26% dels vots, davant del sí, que s’ha quedat amb el 46,74%. Són resultats més favorables al ‘Sí’ que els que es van aconseguir en el darrer referèndum, celebrat el 2018. Els partidaris de l’estat independent van assolir llavors un 43,3% dels vots, per un 56,7% dels contraris, fet que ha reforçat aquesta segona votació, ja que els sondatges preveien inicialment fins a tres quarts dels vots per a la permanència a l’estat francès. A conseqüència d’aquell primer resultat, la campanya d’enguany es va tornar més tensa i polaritzada perquè el referèndum ja no era vist com un simple tràmit i existia la possibilitat real que guanyés qualsevol de les dues opcions.

Malgrat la victòria del ‘No’, els independentistes tenen l’oportunitat de forçar un tercer referèndum el 2022, tal com preveu l’acord de Nouméa del 1998, que va canalitzar per vies pacífiques l’enfrontament violent entre els partidaris de la independència, principalment canacs, el poble autòcton de l’arxipèlag, i els de romandre a l’estat francès, principalment habitants d’origen europeu o provinents de la França continental.

Dins la campanya unionista, en aquesta ocasió hi ha hagut una picada d’ullet del govern francès, tot i que segons els acords de pau ha de mantenir una escrupolosa neutralitat en la consulta. Enguany s’ha autoritzat els unionistes d’utilitzar els colors de la bandera francesa en cartells i circulars, un fet que ha causat malestar entre els independentistes.

Els canacs, una minoria a la seva terra

Els canacs, el poble autòcton de Nova Caledònia, d’origen melanesi, representa avui dia el 39% de la població, una minoria després d’haver viscut un règim colonial i de discriminació d’ençà del 1853 fins a com a mínim els acords de pau de 1988 i 1998. Encara són majoria al nord de la Grande Terre, l’illa principal (70%), i a les illes de la Lleialtat, on són gairebé tota la població (94%). En canvi, són minoria al sud de l’illa principal (26%), on es concentra el 72% de la població total.

També hi viuen comunitats d’origen forà. Un 27% de la població té origen europeu i és el grup majoritari al sud de l’illa. Hi ha una comunitat important provinent de Wallis i Futuna, una migració econòmica dels anys seixanta i setanta que representa el 8% de la població, així com comunitats de descendents de treballadors vietnamites, indonesis o japonesos.

A grans trets, els canacs són partidaris de la independència, mentre que els europeus i la resta de comunitats s’hi oposen. No obstant això, segons un estudi sobre el referèndum d’ara fa dos anys, prop d’un 20% dels canacs van votar-hi en contra, especialment entre els sectors d’edat més avançada i amb menys estudis, que van expressar dubtes sobre quines podien ser les conseqüències econòmiques si l’arxipèlag s’independitzava de l’estat francès; i en l’altre extrem, hi va haver vora d’un 10% dels europeus que eren partidaris del sí, principalment entre els més joves, nascuts a Nova Caledònia i amb menys vincles amb França que no pas les generacions anteriors.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.