El govern del president Rajoy ha decidit liquidar completament l’autonomia de Catalunya i ha aprovat un nou Decret de Nova Planta fent-se un article 155 a mida. S’ha donat un xec en blanc, saltant-se la constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. El govern del PP, amb la complicitat del PSOE i de Ciudadanos, ha destruït radicalment el sistema autonòmic de manera unilateral, canviant alguns dels pilars que fonamentaven l’edifici autonòmic, i ha liquidat el poc que quedava d’autonomia política. Perquè, de fet, ja fa unes setmanes que amb l’eufemisme de la intervenció econòmica de la Generalitat havien deixat tocat de mort el caràcter polític de l‘autonomia, i ara l’han rematat, retorçant l’article 155 de la constitució fins a fer-li dir allò que literalment no diu.

L’art. 155 permet al govern ‘donar instruccions’ a totes les autoritats de les comunitats autònomes (que no és poc!), però no l’eximeix de complir la llei, i per tant, les mesures que es prenguin i les instruccions que es donin no poden contradir la llei. I totes les mesures que avui ha acordat el Consell de Ministres, totes, vulneren frontalment l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (que és llei orgànica de l’estat). L’estatut estableix que el president o presidenta de la Generalitat només pot ser elegit pel parlament, entre els seus membres (art. 67.2) i entre les causes del seu cessament (art. 67.7) no es preveu la destitució per decisió política del president del govern espanyol, ni amb l’aval del senat. Només al president de la Generalitat li correspon d’acordar el nomenament i la destitució de la resta de membres del govern (art. 17.1 de la Llei 13/2008). La dissolució anticipada del parlament i la consegüent convocatòria d’eleccions és una decisió política que l’estatut atribueix a l’exclusiva responsabilitat del president (art. 75), una competència indelegable, perquè és personalíssima del president de la Generalitat. Ningú més no pot exercir aquesta atribució, i l’estatut explicita que ni tan sols en els casos extrems que el president resultés mort o inhabilitat per condemna penal ferma, qui el substituís interinament (el vice-president) tampoc no podria dissoldre el parlament (art. 67.8) sinó que, en aquests casos, caldria que el parlament elegís un altre president d’entre els seus membres. El govern català és l’únic que pot dirigir l’administració de la Generalitat (art. 68.1 EAC). D’acord amb l’estatut que avui ha estat assassinat, el govern espanyol no tenia un dret de vetar l’activitat del parlament, ni la seva potestat legislativa, ni pressupostària ni de control polític (art. 55.2). Són només uns exemples, però es podria dir el mateix respecte del comandament dels Mossos d’Esquadra o la direcció dels mitjans públics de comunicació audiovisual, per il·lustrar que això que ha fet avui el govern de l’estat és una reforma tramposa de l’estatut, saltant-se els procediments que el mateix estatut estableix (arts. 222 i 223).

Ara bé, aquestes mesures acordades pel govern espanyol, quan tinguin l’aprovació del senat, les voldran intentar aplicar. Però per posar en funcionament algunes d’aquestes mesures caldrien diverses complicitats que no necessàriament podran aconseguir, com per exemple la de la majoria dels funcionaris de l’administració de la Generalitat. A més, amb una contestació massiva i perseverant per part de la ciutadania catalana, algunes d’aquestes mesures no podran aplicar-se efectivament i això pot posar de manifest que el govern espanyol ja no té el control del territori català. Pot fer evident internacionalment que l’estat espanyol, de fet, ja no pot exercir un poder sobirà a Catalunya. El tret, aleshores, els podria acabar sortint per la culata.

La decisió del govern espanyol d’aplicar l’article 155 de la constitució i fer-ho d’aquesta manera tan clarament il·legal i inconstitucional només deixa una única sortida digna al Parlament de Catalunya: fer una declaració formal d’independència (que és el que preveia la llei del referèndum d’autodeterminació), que automàticament comporta dues coses: que entra en vigor la llei que farà funcions de constitució provisional de Catalunya (la llei de transitorietat i fundacional de la República) i que ha de començar el procés constituent. En sis mesos.

No és el primer cop que el govern espanyol i altres organismes de l’estat diuen que defensen la llei i la constitució però se la salten barroerament o la vulneren de manera flagrant. L’últim exemple, la detenció dels dos Jordis. Però avui el govern de Rajoy s’ha carregat definitivament la paret mestra no només del sistema autonòmic sinó de l’estat de dret i, per tant, de la democràcia espanyola. Quan caigui l’edifici, n’hem de ser fora.

Marcel Mateu, professor de dret constitucional de la UOC.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]