24.04.2018 - 10:30
|
Actualització: 24.04.2018 - 11:55
Un informe independent encarregat pel Consell d’Europa acusa directament un senador del PP, el valencià Pedro Agramunt, d’haver-se beneficiat d’una estructura corrupta per afermar-se en el càrrec de president de l’Assemblea Parlamentària d’aquesta institució, des d’on va mantenir les pràctiques corruptes. Per exemple, amb el cobrament de suborns del govern de l’Azerbaitjan en canvi de netejar la imatge d’aquest règim que persegueix i empresona opositors polítics. Aquestes pràctiques van ser anomenades ‘diplomàcia del caviar‘.
Agramunt ja va haver d’abandonar el càrrec de president de l’Assemblea Parlamentària, després d’haver perdut la confiança de la majoria de membres quan els escàndols en què es va trobar esquitxat ja eren molt evidents. L’últim fou el viatge que va fer a Síria, d’amagat del Consell, per entrevistar-se amb el dictador Baixar al-Assad. Fins i tot el ministre d’Afers Estrangers espanyol el va acabar desautoritzant.
En dues-centes pàgines, aquest report descriu les pràctiques corruptes d’Agramunt i de més membres de l’assemblea, amb el propòsit d’aturar qualsevol crítica o condemna per part del Consell d’Europa a l’Azerbaitjan. Agramunt va rebre, segons aquest informe, dos-cents mil euros per a impulsar la seva candidatura a la presidència de l’Assemblea Parlamentària. En canvi d’això, va intervenir en l’elaboració d’esborranys d’informes sobre la situació dels drets humans en aquest país per a suavitzar les crítiques al govern i perquè s’hi destaquessin ‘els progressos’ que feia.
El senador del PP va fer maniobres perquè s’ocultessin violacions flagrants de drets humans, com ara l’empresonament d’opositors, fins i tot després d’haver-los visitats. L’informe inclou testimonis que indiquen que Agramunt va ser subornat suposadament fins i tot amb prostitutes. I en relata tres casos, segons que recull avui El País.
El Consell d’Europa és un organisme creat el 1949 amb el propòsit de vetllar pel respecte a la democràcia i els drets humans a Europa i en formen part quaranta-set estats.
