El segon aniversari dels atemptats del 17-A, marcat per les incògnites i els silencis sobre els fets

  • Dos anys després dels atacs a Barcelona i Cambrils, encara hi ha moltes preguntes sense resposta · Les víctimes reclamen que s'investiguin els atemptats

VilaWeb
Redacció
16.08.2019 - 18:43
Actualització: 17.08.2019 - 21:42

El segon aniversari dels atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils arriba després de la polèmica originada per l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), que ha decidit d’organitzar un acte paral·lel farcit de dirigents i entitats espanyolistes en compte d’afegir-se a l’homenatge oficial, promogut per l’Ajuntament de Barcelona i la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT). Aquest acte serà breu i sense parlaments polítics i es farà a les deu del matí al Pla de l’Os de la Rambla. Els atemptats van deixar 16 morts i més d’un centenar de ferits la tarda del 17 d’agost de 2017 a la Rambla de Barcelona i la matinada del 18 al Passeig Marítim de Cambrils.

Enguany, Felipe VI i el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, han evitat d’anar a l’acte d’homenatge a Barcelona. Aquesta presència contrasta amb la centralitat que les autoritats espanyoles van voler-hi tenir ara fa un any. El primer aniversari dels atacs, l’acte va ser a la plaça de Catalunya amb unes fortes mesures de seguretat per la presència del rei i del govern espanyol, que van crear tensió i van treure protagonisme a les víctimes.

Robert Manrique: ‘No em sorprèn que no busquin les víctimes del 17-A,
és una qüestió econòmica’

Hores abans va desplegar-se una gran pancarta en una façana de la plaça de Catalunya que deia, en anglès: ‘El rei espanyol no és benvingut als Països Catalans.’ Al mural de Miró a la Rambla, una altra pancarta acusava el monarca: ‘Les seves guerres, les nostres morts.’

La situació d’anormalitat de la política catalana també es va palesar. El president Quim Torra va presentar Laura Masvidal –muller del conseller Joaquim Forn– a Felipe VI, Pedro Sánchez i la resta de representants espanyols, a qui va recordar que el seu marit estava empresonat de manera injusta: ‘No sóc jo qui hauria de ser aquí.’ El vice-president primer de parlament, Josep Costa, va refusar la salutació al rei espanyol. També Javier Martínez, el pare de Xavi, el nen de tres anys assassinat a l’atemptat, va demanar-li que donés un cop de puny damunt la taula i alliberés els presos polítics.

Acte breu i sense parlaments polítics a la Rambla

L’acte de demà serà totalment diferent i començarà a les 10.00 amb la intenció que les víctimes i els familiars siguin el centre. L’acte consistirà en un minut de silenci mentre soni el ‘Cant dels Ocells’. A continuació, faran ofrenes florals tant les víctimes i els familiars com les autoritats i el públic. Després hi haurà una recepció a l’ajuntament i a la Generalitat.

Han confirmat l’assistència el president de la Generalitat, Quim Torra; el vice-president, Pere Aragonès; els consellers Miquel Buch, Meritxell Budó i Ester Capella; el president del parlament, Roger Torrent; la batllessa de Barcelona, Ada Colau; i representants de tots els grups municipals. Per part de l’estat espanyol, hi assistiran la delegada a Catalunya, Teresa Cunillera; el president del senat, Manuel Cruz; i el ministre de Justícia, Fernando Grande-Marlaska. També hi havia d’assistir la presidenta del congrés, Meritxell Batet, però un problema de salut d’última hora li ho ha impedit.

Acte paral·lel de l’espanyolisme

Si bé l’acte d’enguany no inclou parlaments polítics, l’ACVOT ha decidit de fer una commemoració en paral·lel a les 11.30 al començament de la Rambla, tocant a la plaça de Catalunya, després d’haver acusat l’Ajuntament de Barcelona d’haver anat per lliure i perquè considera que l’acte oficial té caràcter polític. Han confirmat l’assistència Enric Millo, ex-delegat del govern espanyol a Catalunya; regidors i diputats del PP i de Ciutadans i entitats espanyolistes com ara Societat Civil Catalana, Moviment cívic del 12-O o Catalunya Poble d’Espanya, entre més.

Les acusacions de politització de l’acte oficial de les institucions catalanes contrasten amb la presència de càrrecs públics del PP i Cs i de representants d’entitats d’ideologia espanyolista.

Els CDR exigeixen explicacions a l’estat espanyol

A les 12.00 els Comitès de Defensa de la República (CDR) han convocat a la Sagrada Família una concentració de suport a les víctimes dels atemptats i per a exigir explicacions a l’estat espanyol sobre ‘la veritat de què s’amaga darrere’. Han explicat que serà una acció no violenta i silenciosa i han demanat als assistents que portin una samarreta fosca.

L’acció arriba després de les últimes informacions publicades pel diari Público que qüestionen el paper del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb relació als atemptats, però el govern espanyol no hi ha reaccionat. Fins ara, a més, el congrés –amb els vots del PP, el PSOE i Cs– ha rebutjat de crear cap comissió d’investigació. Hi ha diverses incògnites per a resoldre, però fins ara el silenci ha estat espès.

‘Dos anys després, ha crescut el nombre de víctimes que es pregunten coses i de les qui voldrien saber què va passar realment. Volen saber si hi va haver alguna errada, negligència o mal funcionament dels cossos de seguretat de l’estat’, explica Robert Manrique, un dels cofundadors de l’UAVAT, en una entrevista a VilaWeb. ‘Les víctimes demanen que s’investigui què ha passat, perquè si va haver-hi un error, no es torni a cometre’, explica. També critica que el govern espanyol no vulgui reconèixer molta gent com a víctima, pel cost econòmic que implicaria. De fet, lamenta que no n’hi hagi una llista única i oficial.

Ofrena floral a Cambrils

Torra té previst de desplaçar-se diumenge a Cambrils per fer una ofrena floral al Memorial per la Pau a les 16.45. L’atemptat de la matinada del 18 d’agost va deixar-hi cinc morts i cinc ferits abans els Mossos no van abatre els atacants.

Avui l’Ajuntament de Cambrils ha fet públic un manifest per a agrair les mostres de suport que continua rebent dos anys després, per recordar les víctimes i per reiterar el compromís per a preservar la memòria i continuar ‘treballant com a societat perquè no es torni a repetir un episodi com aquest’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any