La biònica ha revolucionat la substitució de membres del cos humà mitjançant aparells i artefactes tècnics capaços de suplir completament o ajudar a substituir certes parts anatòmiques danyades. El terme és un acrònim del prefix bio- i el terme electrònica, i fa referència a una part molt especialitzada de l’enginyeria biotecnològica que té com a objectiu construir artefactes capaços de restituir de forma mecànica i electrònica els components de l’organisme humà a mesura que es deterioren o deixen de funcionar.

Durant les últimes dècades, la indústria sanitària ha experimentat una veritable revolució tecnològica, que ha transformat radicalment les tècniques diagnòstiques i el tractament de moltes malalties i situacions invalidants. Si ja durant la segona meitat del segle xx la producció industrial de medicaments, vitamines, hormones i fàrmacs psicoactius va convertir la indústria farmacèutica en un dels sectors més poderosos de l’economia mundial, més recentment la microelectrònica, la informàtica i la física de partícules aplicades a la tecnologia sanitària han generat una sèrie d’instruments i mecanismes d’anàlisi, exploració i aplicació terapèutica sense precedents.

Des del descobriment dels raigs X en 1896 fins a l’actualitat, en poc més d’un segle, la medicina, la cirurgia i la farmàcia han experimentat un canvi tecnològic ben intens segons les demandes d’una població amb una esperança de vida que ha anat creixent. L’envelliment i l’accidentalitat (laboral, de trànsit, tecnològica, les catàstrofes ambientals, etc.) demanen noves solucions al deteriorament físic accidental o derivat de l’edat i l’envelliment, o de les malalties degeneratives. En el terreny diagnòstic, la visualització interna de l’organisme s’ha revolucionat amb noves tècniques com la tomografia axial computeritzada (TAC), la ressonància magnètica nuclear (RMN) i la tomografia per emissió de positrons (PET). Així mateix la suplantació d’òrgans i funcions ha desenvolupat màquines complementàries com van ser els marcapassos i el pulmó d’acer, i més recentment els respiradors artificials, les màquines de diàlisi renal, o la compensació de funcions abolides com en el tractament hormonal de la diabetis o els trastorns de la tiroide. La medicina regenerativa i el cultiu de cèl·lules han permès també el trasplantament d’òrgans i teixits.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Josep Lluis Barona és catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.

Què és Mètode?

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.