Jamboree
Concert a la plaça Reial de Barcelona amb les mesures de seguretat contra la covid-19

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El sector musical és un dels que més rep les conseqüències de la crisi del coronavirus, especialment arran de les últimes restriccions aprovades per a evitar nous contagis. Ja feia mesos que els músics tenien pèrdues econòmiques per la cancel·lació o ajornament de concerts, però que la situació s’hagi mantingut a l’estiu, època de festivals i festes majors per excel·lència, ha acabat de debilitar el sector. Un sector que demana a les administracions més concreció i claredat a l’hora de comunicar i més respecte i esforços envers la cultura.

De moment, les pèrdues econòmiques i la gran quantitat de concerts cancel·lats o ajornats és evident, especialment entre els grups que fan espectacles de més gran format, relacionats amb el ball o les festes majors i festivals i que, per tant, no es poden adaptar a les mesures de seguretat que tenen a veure amb les distàncies o l’ús de cadires per al públic. ‘Tota la gira que teníem preparada enguany s’ha suspès’, explica Gemma Polo, cantant del grup Roba Estesa. ‘Totes les actuacions han caigut sense recompensa, amb l’única esperança del pacte verbal que diu que l’any que ve hi serem, però s’ha de veure en quines condicions…’. En una situació semblant es troba Ebri Knight, segons que explica el baixista del grup, Albert Avilés: ‘La paraula que descriu això que vivim és “incertesa”. Hem cancel·lat el 95% de les actuacions. Vam reprogramar el concert que teníem previst al Cruïlla, però va ser un concert a mig gas, amb la gent asseguda. Som un grup enèrgic i ha estat molt estrany…’

Músics com Cesk Freixas i Borja Penalba diuen haver estat més afortunats pel fet d’oferir concerts acústics i de petit format, tot i que també s’han trobat amb moltes cancel·lacions. ‘Abans de l’estat d’alarma teníem seixanta concerts programats que es van cancel·lar tots’, explica Freixas. ‘Ara n’hem fet una vintena i fins a final d’any seran vint-i-cinc concerts o trenta. Serà un any molt just, però molts grups no n’hauran pogut fer cap…’ Penalba hi coincideix: ‘Jo no em puc queixar, qui realment ho passa malament són els grups grans, que a més arrosseguen un equip tècnic també damnificat. Al març i a l’abril tenia més de trenta concerts que no es van fer. Una gran part es van ajornar sense retribució a curt termini…’

La qüestió de les cancel·lacions és especialment complicada quant a festes majors i festivals. El neguit sobre què passaria ja va fer minvar, mesos enrere, les programacions, però a hores d’ara encara es continuen fent canvis de plans d’avui per demà. ‘Els contractes amb els ajuntaments no se signen fins dues setmanes abans. Teníem un concert el dia 4 que van cancel·lar ahir. Surten coses i es cancel·len, tota l’estona funciona així’, lamenta Polo. ‘Ha anat caient tot de manera esglaonada’, diu també Avilés.

‘Ens hem salvat gràcies a iniciatives populars’, destaca Penalba. ‘Per exemple, diumenge vaig tocar a l’Arboç gràcies a una iniciativa d’una parella. L’ajuntament va cancel·lar les festes majors i ells van demostrar que es podien fer quatre actuacions seguides en una casa amb límit de capacitat i seguint les mesures de seguretat. També he fet actuacions en què hi havia tres-centes persones. Es pot fer tot respectant les mesures de seguretat, si hi ha voluntat.’

Problemes de comunicació de l’administració

Els músics també denuncien que el canvi constant de normatives, juntament amb els errors o inconcrecions a l’hora de comunicar-les, no han ajudat a mantenir les actuacions programades. ‘Cada vegada que hi ha una conferència de premsa per actualitzar les mesures de seguretat no hi ha una especificació cap als actes culturals’, critica Freixas. ‘Dilluns Torra va sortir a dir que es prohibien les reunions de més de deu persones. Hi va haver una gran confusió perquè molts ajuntaments i programadors dubtaven si els concerts es podien mantenir. Dimarts es va aclarir al DOGC que no hi havia cap modificació en els espectacles en directe, però molts treballadors de la cultura ens queixem de la deixadesa. A partir del dubte que va quedar en l’aire dilluns s’han cancel·lat desenes i desenes de concerts.’

L’Acadèmia Catalana de la Música ha enviat una carta al president de la Generalitat en què retreu que les seves declaracions, i les de més membres del govern, sumades a la ‘incomprensible’ manca de concreció al DOGC, originen ‘una allau de cancel·lacions’. ‘Per a més estupefacció, les mesures anunciades al diari oficial només fan referència als municipis de Granollers, Canovelles i les Franqueses del Vallès. Com comprendrà, la situació ens resulta incomprensible i inadmissible’, diu la missiva, signada pel cantant i president de l’entitat, Gerard Quintana. L’acadèmia ha lamentat que, a més, el Departament de Cultura feliciti els organitzadors d’actes culturals segurs mentre la Secretaria de Salut Pública ‘desaconsella l’organització d’aquests actes mitjançant comunicats interns als ajuntaments’. Quintana recorda que això s’afegeix a les prohibicions i restriccions del lleure nocturn, que ja van dur al tancament i suspensió d’un munt de concerts, activitats culturals i actes de festes majors.

Aquest problema concret ha passat al Principat, però Penalba assegura que és general: ‘La desconeixença i la por es barreja amb el fet que per a les administracions la cultura no és cap prioritat. No crec que siga mala fe, però la ignorància és molt perillosa…’ També ho critica el sector de la música en directe al País Valencià, amb un comunicat en què parlar de la manca d’informació de la Conselleria de Sanitat: ‘Els permisos es concedeixen o deneguen en l’últim moment, quan falten molt pocs dies per a l’esdeveniment o fins i tot en les hores prèvies. Per aquest motiu, els agents del ram tenen moltes dificultats per a afrontar inversions empresarials, al mateix temps que s’han d’assumir despeses i pèrdues per la cancel·lació d’espectacles.’

La comparació amb l’hostaleria i la restauració

En el debat sobre les restriccions a la cultura, sovint s’estableix la comparació amb el sector de l’hostaleria i la restauració. Concretament, que es puguin fer reunions en terrasses i restaurants sense distàncies de seguretat entre comensals d’una mateixa taula ni màscares i, per una altra banda, per a les activitats culturals calguin mil i una mesures de seguretat: ús de màscares, de gel, a vegades control de la temperatura, distàncies entre cadires, formularis per a deixar constància dels noms i cognoms dels assistents –indicant si són convivents o no–, control d’accessos, desinfecció d’espais i objectes… ‘Tothom s’ho pren molt al peu de la lletra i ens sentim molt i molt segurs. En dos mesos fent concerts no ha aparegut cap cas derivat d’un acte cultural’, explica Freixas. Deixa clar, però, que no és partidari d’entrar en confrontacions amb els altres sectors: ‘Hi ha coses que no s’acaben d’entendre, però comprenc les demandes del sector de l’hostaleria i s’han de comprendre  les de la cultura.’ Avilés hi coincideix: ‘No volem enfrontar sectors. El problema és que la cultura s’ha agafat com a cap de turc per mirar de fer feliços els qui demanen més restriccions.’

Els músics sí que consideren, però, que les administracions prioritzen la reactivació d’uns sectors econòmics concrets. ‘Vam ser els primers de tancar la paradeta per responsabilitat i una vegada es va tornar a obrir s’han donat prioritats a tot allò que dóna rendiment i benefici més tangible i ràpid: comerços, restauració, turisme…’, critica Penalba. ‘Per exemple, l’Ajuntament de Juneda m’ha cancel·lat una actuació argumentant molt bé per què ho feien, però alhora dient que els bars restaran oberts i no es trobaran afectats per les mesures. És un insult a la intel·ligència.’

Polo qualifica de ‘violència institucional’ el menysteniment a la cultura: ‘En cap moment no s’assenyalen els comerços ni els bars. El problema és que en el discurs de reactivar l’economia es parla de reactivar només una economia en concret. El sector cultural també té una indústria i personal treballant: programadors, distribuïdors, taquillers, personal de neteja, tècniques… S’ha invertit en un monocultiu turístic per guanyar diners en tres mesos i que serveixi de motor l’any sencer. Si això es talla, tenim un problema, perquè hem alimentat aquest monstre, mentre que el sector cultural no s’ha alimentat mai.’

Amb tot, els músics es reivindiquen com a part de la cultura segura i demana respecte per a poder tirar endavant. El sector de la música en directe al País Valencià, per exemple, ha deixat constància en un comunicat que ha complert totes les mesures establertes, i ha destacat esdeveniments com ara Republic Alive i Nits del Carme a la Marina de València, que no han estat focus de contagi.

Entrebancs per a accedir a ajudes i per a reinventar el sector

Malgrat que s’han ofert ajudes per als músics –que tenen una feina marcada per la temporalitat ja en condicions normals– no totes han arribat, si més no de moment. ‘S’han sentit les demandes dels treballadors i s’han ofert específiques, però en el meu cas l’ajuda que donava la Generalitat no ha arribat. Suposo que anirà lent…’, explica Freixas. ‘L’Ajuntament de València va oferir unes ajudes a autònoms i es van quedar a l’1% o el 2% del total… És ridícul perquè ni tan sols ho van fer per ordre de necessitat, sinó d’entrada’, denuncia Penalba.

Polo, de Roba Estesa, explica que també han tingut dificultats d’aquesta mena: ‘Hem demanat una ajuda per als concerts cancel·lats per la covid, però com que molts d’aquests concerts han estat ajornats, no podem justificar que s’hagin cancel·lat.’

Malgrat que durant el confinament s’ha experimentat amb nous formats en línia i més tard s’han arribat a fer fins i tot concerts als terrats, els músics no són optimistes quant a la capacitat de reinventar-se del sector en cas que les mesures de seguretat i les restriccions s’allarguin gaire temps. ‘Sóc poc optimista. L’experiència de la música en directe, compartida amb gent, té una energia especial difícil de trobar en un streaming –diu Freixas–. De tot això en sortirà més precarietat, un sector de la música encara més destruït. Les crisis són forats i haurem de trobar la manera de sortir-ne de manera conjunta.’

‘Si he de modificar o inventar de zero un espectacle per una actuació on em pagaran tres-cents euros, que no serveixen ni per a pagar al tècnic, no em surt a compte –diu Polo–. Els qui fan concerts, en quines condicions els fan? Contractats, pagant en negre…? Readaptar les actuacions festives a format acústic és molt complicat. Són assajos que valen diners, hi ha moltes coses al darrere i no surt a compte…’ Avilés assenyala també el perill de caure en la ‘trampa’ de la digitalització: ‘La sensació d’un concert en directe no es pot transmetre en digital. Si caiem en la trampa de la digitalització caurem en la trampa de la precarització del sector. Els ingressos d’un concert digitals són ínfims…’

El sector veu, per tant, un futur molt gris a curt i a llarg termini, que només podrà reconduir-se, segons Penalba, amb iniciatives autogestionades, si els ajuntaments finalment no donen espais necessaris. Els músics assenyalen també la importància d’afiliar-se a un dels sindicats existents, tot i que l’organització sindical en aquest sector encara és a les beceroles. ‘Afiliar-s’hi és important per a entendre que tenim un empipament de classe, no elitista –diu Polo–. Darrere hi ha treballadors que necessitem pagar un lloguer i menjar.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.