Ciutadans va retreure ahir a la consellera de Cultura, Laura Borràs, que no condemnés el boicot contra un acte de Societat Civil Catalana dedicat a Miguel de Cervantes. Els diputats van exhibir exemplars d’El Quixot a la consellera i en van reivindicar el valor cultural mundial. Tanmateix, Borràs no era la persona indicada a qui refregar l’obra de Cervantes. I l’escenificació, que volia ser una denúncia, esdevingué un gest ridícul, esperpèntic. David Marzal, escriptor i professor, explica per què en quinze piulets:

«Us explicaré el ridícul que ha fet Ciutadans fent servir el Quixot davant Laura Borràs. Aquí teniu la foto del ridícul.»

«Per començar: santificar autors és una cursileria. Cervantes és fonamental. Parlar només de Cervantes i del tòpic comú de l’obra és molt pesat. Per cert, quines altres obres va escriure Cervantes? Ai! Us he enganxat. Continuo.»

«El Quixot és el gran tòtem del nacionalisme lingüístic espanyol. És que tenim El Quixot! Fantàstic. I els anglesos tenen Milton i els alemanys tenen cosetes com Goethe. Els pobres catalans es conformen amb cosetes com Joanot Martorell, Roís de Corella o Verdaguer. Bah!»

«Dit això. Quan vols presumir d’alguna cosa, sobretot del nivell cultural, mira amb qui ho fas. Perquè pots fer el ridícul de mala manera. Més que res perquè la que tenien davant és Laura Borràs.»

«Laura Borràs és especialista en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Què és això, deu dir segons qui. Doncs bàsicament haver-se llegit a nivell crítico-tècnico-científic i en diversos idiomes el corpus literari europeu MÍNIM.»

«Quan jo era jove ja llegíem articles de Laura Borràs. Però ara els Ciutadans volen explicar a ella, A ELLA!, que n’és, d’important, El Quixot

«Els filòlegs som un gremi molt divertit perquè solem coincidir que sabem molt de literatura, però no sempre coincidim en quines obres són les millors. Amb El Quixot hi ha consens i síndrome.»

«El consens és l’excel·lència. La síndrome és que tothom diu que ha llegit El Quixot. Mentida!»

«El Quixot té centenars d’edicions crítiques. Però la que (gairebé) tots hem conegut és la d’Anaya en edició d’Ángel Basanta. És a dir, una edició ESCOLAR.»

«Passat aquest tram arriba l’altra edició benparida i popular i de gran qualitat que és la de Cátedra, a càrrec de John Jay Allen. Aquesta ja costa una mica més. Té numerets a peu de pàgina i lletreta Times New Roman 10 en coments.»

«I després tenim les edicions boniques d’El Quixot; totes aquestes que es fan per commemorar, prestigiar, honrar, recordar, vendre o difondre. Doncs bé, l’edició commemorativa de la RAE és la que duien els de Ciutadans. I tots duien la mateixa.»

«Però el fet més divertit és que Laura Borràs, que aquests pallussos han qualificat de supremacista, és doctora en Filologia Romànica i llicenciada en Filologia Catalana (una abraçada, Laura, l’admiro moltíssim). És a dir, que sap els ANTECEDENTS d’El Quixot

«I quins antecedents té El Quixot? Quina obra europea capital va inspirar el final d’El Quixot? Quin autor fou imitat creant allò de la novel·la cavalleresca vs els llibres de cavalleries? Heus ací: Joanot Martorell.»

«Que el senyor Joanot Martorell només fou l’autor més llegit de l’Europa del Quatre-cents i va crear una obra universal que es fonamentava en la seva vivència i que va trencar tots els motlles creatius i que ha estat tractada com la millor novel·la del món, però EL QUIXOT, NENA, NO M’ATABALIS.»

«De manera que, carallots de Ciutadans, abans de ficar-se amb una especialista en el camp literari, llegiu BIBLIOGRAFIA. Que el nom de Laura Borràs és present en alguna edició crítica d’El Quixot. Apa, us ho explica Laura Borràs mateixa amb dibuixets»

Finalment, el professor hi afegeix un enllaç a un article de l’Institut Cervantes, en què es compara i relaciona Tirant lo Blanc i El Quixot. ‘Els de Ciutadans tampoc no han llegit açò’, comenta.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb