El retorn de Mónica Oltra: Compromís s’hi juga València

El Jardí Botànic de València és l’escenari avui de l’assemblea extraordinària de Compromís per València amb un únic punt a l’ordre del dia: ratificar Mónica Oltra com a candidata a la batllia del cap i casal per a les eleccions municipals del maig del 2027. Serà Joan Ribó, el batlle que va arrabassar la ciutat al PP l’any 2015 i la va governar durant vuit anys, qui prendrà la paraula per proposar-la formalment als militants. El gest tanca un cercle: el dirigent que va encapçalar l’anterior reconquesta de la ciutat passa el testimoni a la política que ha de tornar-ho a intentar.

La maniobra d’avui té unes quantes claus que l’expliquen. La primera és la més evident: Oltra torna a la primera línia amb el judici encara obert. Va dimitir el juny del 2022 com a vice-presidenta i consellera d’Igualtat, després d’haver estat encausada. I quan la causa va ser arxivada, l’Audiència espanyola de València va ordenar de reobrir-la i, més tard, d’obrir judici oral contra el criteri de la jutgessa instructora, que no hi havia trobat indicis de delicte, i sense que la fiscalia hagués formulat acusació. L’anunci de la candidatura, el 28 de març passat al congrés d’Iniciativa, es va fer tres setmanes després d’aquesta darrera decisió judicial. “Sí, accepte el repte. Podeu comptar amb mi”, va dir aleshores.

El missatge polític és transparent: Compromís no espera l’absolució per a rehabilitar-la, sinó que converteix la candidatura en la resposta a allò que considera un cas indiscutible de lawfare. La figura d’Oltra, víctima d’una persecució judicial als ulls dels militants i de bona part de la societat valenciana, passa de ser un llast a ser un actiu.

La segona clau és aritmètica. Les xifres diuen que la diferència entre el bloc d’esquerres i el de dretes a la ciutat de València és molt ajustada. L’ajuntament que ara governa María José Catalá amb el suport de Vox és, juntament amb la Generalitat, la peça que Compromís vol recuperar. I la coalició ha arribat a la conclusió que solament un lideratge amb la potència emocional d’Oltra pot mobilitzar el vot que no eixí de casa el 2023.

Ella mateixa ho ha explicitat amb una referència que no és casual: “Si Nova York pot, València també”, va dir en el seu primer míting, en al·lusió a la victòria de Zohran Mamdani. El model és aquest: una candidatura municipalista, de proximitat, que faça de València el contrapunt de l’onada reaccionària.

La tercera clau és l’estratègia. Oltra ha repetit que no és “patriota de les sigles, sinó de les causes” i que la candidatura ha de “desbordar” Compromís i incorporar-hi gent que no és de cap partit. Afirmació que ha tibat les relacions amb el gran partit de la coalició, Més. L’assemblea d’avui n’és la primera demostració pràctica: Compromís hi ha convidat partits d’esquerra, entitats veïnals i moviments socials, que hi intervindran abans de la votació. Dalt l’escenari del seu primer bany de masses, Oltra ja va convidar Esquerra Unida, Podem, Sumar i Esquerra Republicana a ser-hi.

Aquests darrers mesos, la candidata ha teixit aquesta xarxa: les manifestacions per l’educació pública, les plataformes veïnals de Russafa, els actes amb dirigents de Podem i Sumar i el míting amb Gabriel Rufián. La fórmula no convenç tothom dins Compromís, però sembla una decisió ferma: provar de construir una candidatura unitària de l’esquerra sota el paraigua de la coalició.

La quarta clau explica el retard. Entre l’anunci del març i la convocatòria de l’assemblea han passat més de dos mesos de silencis, reunions ajornades i malestar entre les dues ànimes de la coalició, Iniciativa i Més. Si a Castelló la candidata Verònica Ruiz s’anunciava en una simple conferència de premsa, a València el procés no arrancava. Va haver de ser Ribó qui, amb una carta a l’executiva el 25 de maig, exigís d’avançar “ràpidament” en tots els processos per a ratificar Oltra i començar a treballar “barri a barri”. L’executiva ho va aprovar per unanimitat el 3 de juny. En relació amb això, l’assemblea d’avui, doncs, no és tan sols una ratificació: és també l’escenificació que la crisi interna sembla haver quedat enrere.

La cinquena clau, finalment, va més enllà de València. Joan Baldoví, que tornarà a ser candidat a la presidència de la Generalitat, ha dit obertament que ell i Oltra farien “un gran tàndem”. Les municipals i les autonòmiques del 2027 potser coincidiran, i Compromís necessita que les dues candidatures s’arrosseguen mútuament. Oltra al cap i casal i Baldoví al palau és el cartell amb què la coalició vol disputar al PP de Catalá i de Pérez Llorca l’hegemonia institucional del país.