Què amaga la candidatura de Manuel Valls?

  • Valls ha començat la campanya amagant la bandera espanyola que portava a la maleta cada vegada que venia a manifestar-se a Barcelona i les sigles que l'aixopluguen, Ciutadans *** El president de les Corts, Enric Morera, presenta el 'Document de València' a Brussel·les *** Espanya demana que Andorra pagui el subsidi de desocupació dels treballadors espanyols emigrants

VilaWeb
Pere Martí
26.09.2018 - 20:30
Actualització: 26.09.2018 - 20:56

TEMA DEL DIA
Emblanquir.
El llop jacobí s’ha vestit d’ovella cosmopolita per esdevenir batlle de Barcelona. L’aterratge de Manuel Valls com a candidat ha estat molt diferent de les escapades que feia per manifestar-se amb l’unionisme radical pels carrers de Barcelona. Ha canviat la bandera espanyola per la rajola de la ciutat i així ha demostrat què li mancava: haver trepitjat carrer. Ahir, a la presentació com a candidat no hi havia banderes, només rajoles, però tampoc no hi havia cap projecte nou de ciutat ni cap idea enlluernadora. Manuel Valls, ben conduït per Xavier Roig, l’spin doctor de Pasqual Maragall, es dosifica i s’escarrassa a emblanquir la seva imatge de jacobí amb inclinacions xenòfobes de quan era ministre d’Interior i es dedicava a expulsar gitanos de França. Els gitanos de Gràcia, de Sants i del carrer de la Cera no ho deuen haver oblidat.

El seu discurs recupera els valors tradicionals de la dreta, la llei i l’ordre, fent bandera de qüestions polèmiques, com ara la venda ambulant i la brutícia de la ciutat que diu que estima, com abans havia estimat Évry, una ciutat de la rodalia de París d’on va ser batlle. Valls dispara contra la Barcelona decadent de Colau perquè vol situar el debat en l’eix dreta-esquerra. Sap que si se situa en el debat espanyolisme-independentisme haurà de mostrar la seva pitjor cara i perdrà les eleccions. Tanmateix, en el discurs no passa per alt l’independentisme, per acontentar la parròquia unionista, i menteix sense escrúpols quan diu que el procés ha perjudicat l’economia de la ciutat. Les dades el contradiuen, però el candidat franco-espanyol assegura que a Barcelona no li convé ser capital d’una República Catalana, sinó la capital d’Europa, tot i que sap perfectament que una ciutat de províncies no pot ser-ho mai. Només si ets la capital d’un estat pots jugar la Champions a Europa. La seva plataforma, per camuflar les sigles de Ciutadans, es dirà Barcelona Capital Europea, un marca que no es creïble de qui només accepta que Barcelona sigui la capital d’una província.

Valls ha començat la campanya amagant la bandera espanyola que portava a la maleta cada vegada que venia a manifestar-se a Barcelona i també ha amagat les sigles que li donen suport, les de Ciutadans. L’objectiu és captar l’electorat centrista, però el dubte és si amagant tantes coses serà capaç de mobilitzar l’electorat espanyolista que va donar la victòria a Ciutadans a Barcelona a les eleccions del 21 de desembre de l’any passat. És tan moderat i tan asèptic que no excita les bases unionistes. Al final podria ser que no el trobés, l’electorat centrista que cerca, perquè ha canviat de jaqueta tantes vegades que no és fiable.

Amb tot, no li faltarà suport polític, ni mediàtic, ni financer. Manuel Valls arriba beneït per l’Upper Diagonal i té moltes opcions de guanyar, tot i que a Barcelona les municipals no és guanyen a Pedralbes sinó a Nou Barris. La candidatura de Valls recorda la que un dia va presentar Lluís Bassat a la presidència del Barça, que tothom considerava guanyador –amb el suport dels principals grups mediàtics i de personatges poderosos com ara Miquel Roca i Salvador Alemany–, però al final va perdre contra un jove Joan Laporta, perquè el soci del Barça volia un canvi radical de model. Amb un independentisme sense complexos i un equip de joves professionals, Laporta va guanyar perquè connectava més bé amb la grada i amb les penyes que no pas Bassat, que tan sols tenia adeptes a la llotja elitista. A Valls li pot passar una mica igual. Pot arrasar al Círculo Eqüestre o al Club de Polo, però així no es guanya la batllia.

L’independentisme té una oportunitat molt clara de guanyar les municipals de Barcelona contra un candidat impostat i una candidata desgastada per haver promès la revolució i no haver-la fet. No únicament no l’ha feta, sinó que els barcelonins tenen la sensació que Barcelona està pitjor que fa quatre anys. ERC ja ha fet un moviment per a guanyar, que és substituir Alfred Bosch per Ernest Maragall, en cerca del vot d’esquerres desencantat amb Colau i el PSC. Bosch va pagar molt car no haver donat suport al pressupost de Colau i haver refusat el projecte del tramvia per la Diagonal. Era un impediment per a una futura aliança amb els comuns que ara els republicans neguen perquè els resta vot independentista, però que no s’ha de descartar.

L’altra via per a guanyar seria una llista unitària i transversal, que no vol pas dir única, encapçalada per Maragall mateix o una altra persona de prestigi, credibilitat i projecte de futur de ciutat. Però Esquerra no sembla gaire disposada a fer experiments perquè es veu guanyadora. Maragall és una bona jugada, però potser no n’hi haurà prou, perquè ara resulta que maragallista ho és tothom: de Valls, que va renegar del PSF, fins a Collboni, d’aquell PSC que el va matar políticament. Apel·lar a l’esperit del 92 només demostra esgotament. Barcelona necessita també un projecte de futur que il·lusioni, de canvi de model de ciutat, que l’independentisme pot oferir, perquè té persones preparades de sobres. L’independentisme necessita un Joan Laporta que derroti el candidat de l’establishment, però encara no l’ha trobat.

MÉS QÜESTIONS
El president de les Corts, Enric Morera, porta el ‘Document de València’ a Brussel·les.  Avui, Dia Europeu de les Llengües, el Comitè Europeu de les Regions ha acollit la sessió de treball dels parlaments de la UE per tractar de la diversitat cultural i lingüística. En la sessió s’ha presentat el ‘Document de València’. És un text en què es recullen les conclusions de la darrera reunió de la Conferència de les Assemblees Legislatives Regionals d’Europa (CALRE) –una entitat presidida actualment per la portuguesa Ana Luís. La reunió es féu a València el mes de març proppassat. El document, que inclou dos decàlegs aprovats pels experts sobre la diversitat cultural i la promoció de la diversitat lingüística del vell continent, ha estat presentat pel president de les Corts, Enric Morera. La Comissió Europea estudia models d’implantació de l’estudi de tres llengües a l’escola i Morera ha explicat que ‘el model valencià –impulsat pel conseller Vicent Marzà– és un exemple de convivència i de diversitat cultural’ que encaixa amb el model europeu. Aquest model és qüestionat pel PP i Ciutadans, que el veuen inconstitucional. Prèviament, el Document de València ha estat llegit per la secretària de l’Acadèmica Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó. Després el text ha estat debatut, en un col·loqui moderat pel danès Johan Hagmann, expert en llengües minoritàries, en el qual han participat entesos en llengües del Consell d’Europa i la Comissió Europea.

Sandra Gómez, tinent batlle de l’Ajuntament de València, es presenta a les primàries del PSPV. Sandra Gómez, tinent batlle i portaveu socialista a l’Ajuntament de València, ha presentat candidatura a les primàries socialistes per a ser candidata a les eleccions municipals de l’any vinent. Després de guanyar les primàries a l’executiva local del partit, ja va avançar que també volia ser candidata a les municipals. Avui ha materialitzat aquest propòsit a la seu de Blanqueries, acompanyada d’una cinquantena de militants. ‘El PSPV ha fet grans coses per aquesta ciutat, inclosos els últims quatre anys –ha dit–, i encara en pot fer més.’ Per això diu que presenta un ‘projecte valencianista, feminista i d’esquerres’ per fer que València sigui ‘més justa, més igualitària, amb més oportunitats i més valenta’.

Espanya demana que Andorra es faci càrrec del subsidi de desocupació dels treballadors espanyols emigrants.  El president de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP), Jaume Bartumeu, ha revelat: ‘Espanya demana a la taula de negociacions que Andorra es faci càrrec d’abonar els subsidis de desocupació de tots els treballadors espanyols que retornen al seu país després d’haver treballat a Andorra.’ Bartumeu ha explicat que l’estat espanyol presenta aquesta exigència en les negociacions per a l’acord d’associació amb la Unió Europea. Sobre aquesta qüestió, ha remarcat: ‘El que es proposa a la taula de Brussel·les és que els països que volen un acord d’associació assumeixin el subsidi de desocupació de les persones amb nacionalitat d’un país membre de la UE.’I ha subratllat que això no afecta tan sols Andorra. Suïssa –ha dit– es troba amb les mateixes exigències per la part francesa. Aquest fet encalla les negociacions amb la UE, segons Bartomeu, i el govern ho amaga.  El president de SDP ha explicat que l’ambaixador espanyol, Àngel Ros, li va confirmar l’exigència espanyola, en una reunió que van tenir la setmana passada.

Armengol presenta un ‘pla de retorn del talent’ per fer tornar cinc-cents joves que van haver d’emigrar per la crisi.  La presidenta Francina Armengol ha presentat un ‘pla de retorn del talent’, amb un pressupost de 2.133.000 euros, dels quals 3 euros de cada 4 es destinaran a ajuts econòmics. El pla inclou subvencions a empreses que contractin joves com a indefinits, ajuts per a emprenedors i un ‘passaport de tornada’ fins de 3.000 euros per pagar les despeses del trasllat, bitllets de transport i mudança inclosos. ‘Durant la crisi, molts joves preparats varen haver de partir a l’estranger per manca d’oportunitats. Aquest pla ajudarà a fer que cinc-cents, menors de quaranta anys i amb estudis superiors, tornin a casa amb una feina assegurada o a impulsar un projecte empresarial a les illes’, ha explicat la presidenta.

LA XIFRA
El 60%
serà el percentatge d’augment dels ajuts que el Ministeri de Foment espanyol donarà al transport de mercaderies de les Illes, segons que ha informat el govern balear.

TAL DIA COM AVUI
El 26 de setembre de 1966
el FC Barcelona va inaugurar la Masia. Durant els primers anys aquell edifici emblemàtic va ser la seu social del club per decisió del president Enric Llaudet. De l’any 1979 al 2011 es va convertir en la residència de jugadors.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any