El preu de la moció de censura

  • «Perquè el Sánchez de la moció de censura és el mateix del 155, el mateix que insulta greument el govern de Catalunya, el mateix que considera que són justificats la presó i l'exili dels dirigents dels partits als quals demana els vots»

Vicent Partal
27.05.2018 - 22:00
Actualització: 03.08.2018 - 11:28
VilaWeb

La política és un exercici que obliga els qui la practiquen a transitar entre els principis i els interessos. Cada moviment polític, cada partit polític i cada polític han hagut d’encarar una vegada o una altra l’exercici de modular els principis en favor d’un interès que tenen a l’abast i que pot justificar, pel guany general, una certa relaxació dels màxims als quals aspiren.

L’independentisme passa ara mateix per un d’eixos moments. La moció de censura presentada per Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy en pot necessitar els vots per a reeixir. La pregunta, si això fos així, és què hauria de fer. I insistesc en el ‘si això fos així’, perquè tot plegat em continua semblant una pantomima.

Però acceptem que la moció de censura puga tirar endavant i que aquests vots siguen necessaris per a guanyar-la, què caldria fer aleshores?

Alguns diuen que, contra Mariano Rajoy, simplement cal votar la moció de censura sense més ni més. No hi estic d’acord, de cap manera. Una moció de censura és per a votar un altre president en el lloc del censurat i ara mateix eixe altre president és un Pedro Sánchez indistingible de Mariano Rajoy envers Catalunya. Entenc que per als governs de progrés de les Illes i el País Valencià el panorama siga molt més discutible, però del punt de vista del procés d’independència de Catalunya no es pot sostenir seriosament que hi haja cap diferència entre l’un i l’altre. Cap que meresca regalar-li el vot.

Una altra cosa és que es puga negociar res amb el Partit Socialista i amb Pedro Sánchez i que realment hi haja garanties que compliran. En definitiva, que passe allò dels interessos. En aquest cas, cada partit posarà el llistó on ho crega convenient, com és lògic.

Seria raonable de fixar-lo, pel cap baix, en un referèndum acordat, però no ho veig probable. La repressió, entre més coses, serveix per a rebaixar pretensions i, per tant, podem esperar que tant ERC com el PDECat puguen trobar que unes determinades mesures per a frenar-la són suficients per a sumar-hi els seus vots. Però si és així, avise, ja cal que les lliguen bé i que siguen de compliment ràpid. Perquè el Sánchez de la moció de censura és el mateix del 155, el mateix que insulta greument el govern de Catalunya, el mateix que considera que són justificats la presó i l’exili dels dirigents dels partits als quals demana els vots. Si la contrapartida paga la pena, endavant. Que se’n cobre el preu adequat. Però sense oblidar mai que, si hem après res després del primer d’octubre, és que són la mateixa cosa aquest personatge nefast que vol romandre a la Moncloa i el qui ara vol entrar-hi.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any