dependència

TEMA DEL DIA
Pressupost. Catalunya ha perdut un 3,3% del PIB i 111.500 llocs de feina per la manca d’inversions de l’estat espanyol en infrastructures des del 2001, segons un estudi presentat per la Cambra de Comerç de Barcelona que presideix Joan Canadell. Del 2001 fins al 2018, el govern espanyol hauria d’haver invertit gairebé 33.500 milions d’euros en les infrastructures de transport catalanes i, en canvi, només n’ha destinat 25.400. Espanya s’ha estalviat uns 8.000 milions d’euros que eren pressupostats. L’informe estima que, si l’estat espanyol hagués executat el 100% de la inversió d’infrastructures de transport pressupostada a Catalunya, hauria tingut com a impacte macroeconòmic la facturació addicional de gairebé 20.000 milions d’euros i la contribució al PIB català de 8.000 milions d’euros (el 3,3% del PIB).

Durant molt de temps, el debat polític català s’ha centrat en els costos que tindria la independència per a l’economia catalana. Han aparegut tota mena d’estudis alarmistes, augurant les pitjors hipòtesis, normalment finançats per grans bancs espanyols. Estudis que han fomentat un discurs polític apocalíptic sobre les conseqüències de la independència, però que no s’han traslladat mai en xifres reals de l’economia catalana, les quals continuen essent bones malgrat la desinversió crònica. L’única realitat que hi ha hagut va ser la fugida de grans empreses durant l’octubre del 2017, que no va ser producte de la situació econòmica, sinó d’una operació política beneïda per la monarquia espanyola.

Tradicionalment, l’independentisme ha posat més l’accent en el greuge fiscal per defensar que l’economia catalana milloraria si no destinés cada any a Espanya 16.000 milions d’euros recaptats dels impostos dels catalans que després no tornen. Però ara ja no parlem de dèficit fiscal, que es pot discutir d’acord amb el mètode de càlcul, sinó dels incompliments de l’estat espanyol amb Catalunya, de partides que eren previstes en el pressupost de l’estat i que no s’han executat. Del 2013 fins al 2018, Catalunya ha rebut el 12% de la inversió espanyola en infrastructures, davant el 16% dels primers dotze anys del mil·lenni. Aquest 12% és lluny del pes de l’economia catalana en el context estatal (19%) i del que representa la seva població (16%). Aquells que contraposen l’autodeterminació al compliment del marc legal, haurien d’exigir immediatament el compliment d’aquestes inversions pressupostades. Aquells que sempre apel·len als problemes de la gent, contraposant-los al procés, haurien de denunciar la pèrdua de més de 111.000 llocs de feina per aquest incompliment. Són els partits que defensen la unitat d’Espanya, els que haurien de donar explicacions sobre aquestes xifres.

Les dades demostren que Catalunya és tractada per l’estat com una colònia, amb una política de desinversió planificada, per mirar de frenar-ne el creixement econòmic i fer-li perdre competitivitat. Revertir el que ha passat aquests anys voldria dir que el govern espanyol pagués de mitjana uns 3.800 milions d’euros l’any fins al 2030, un total de 45.333 milions d’euros. No ho farà. El missatge que dóna el govern espanyol és que Catalunya és una comunitat deficitària que necessita les injeccions del FLA per sobreviure, cosa que és absolutament falsa. Les xifres demostren que el cost de la dependència és molt alt i que causa costs socials elevats. No és un problema dels independentistes, la dependència perjudica tots els catalans, votin com votin. Però per corregir-ho, Catalunya no pot esperar que el govern espanyol de torn capgiri aquesta tendència, que s’ha fet crònica, sinó que ha de dotar dels instruments propis per a governar-se, els que té qualsevol estat. Si no, continuarà essent una colònia, com ara.

MÉS QÜESTIONS
Les Corts enllesteixen el pressupost del 2020 per votar-lo la setmana que ve. El pressupost de la Generalitat per al 2020 han quedat llest per a la previsible aprovació el 20 de desembre, després d’haver estat debatudes i votades les gairebé 2.000 esmenes parcials presentades pels grups parlamentaris. Avui ha conclòs la fase de debat de les esmenes, en què el Botànic II (PSPV, Compromís i Podem) ha tornat a defensar la necessitat d’uns comptes pensats en clau social, mentre que l’oposició (PP, Ciutadans i Vox) ha considerat que eren irreals. En total, s’han sotmès a votació 1.908 esmenes: 1.088 del PP, 673 de Ciutadans i 147 presentades per PSPV, Compromís i Unides Podem. La major part de modificacions proposades al text s’han dirigit a les seccions d’educació, sanitat i agricultura.

L’ampliació del port de València tensa les relacions de Ribó amb el PSPV. Les relacions entre el batlle de València, Joan Ribó, i els seus socis de govern socialistes continua causant turbulències. La Junta de Govern Local ha aprovat, amb els vots de Compromís i l’abstenció del PSPV, de demanar una nova Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) sobre l’afecció de les obres d’ampliació nord del port als barris que envolten el recinte i a l’entorn natural, especialment les platges. La petició es recull en una moció de Ribó, que inclou set informes de la Secretaria d’Urbanisme (amb un informe de la Universitat Politècnica de València) i els serveis de Platges, Mobilitat, Devesa-Albufera, Parcs i Jardins, i Emergència Climàtica i Transició Energètica. Es calcula que podrien travessar la zona fins a 400 camions cada hora i que els efectes del dragatge podrien causar danys greus en l’entorn natural, a més d’un canvi paisatgístic de les platges. A la moció, es demana al ministeri espanyol competent una nova DIA, prèvia a l’aprovació final de la concessió administrativa de la nova terminal de contenidors, a la qual opta la signatura Terminal Investment Limited (TIL), filial del grup MSC.

El govern balear ja ho té tot a punt per fer front als efectes del Brexit. El resultat de les eleccions al Regne Unit no han agafat per sorpresa el govern balear, que ja s’esperava una victòria de Boris Johnson i, per tant, de les tesis favorables al Brexit. L’executiu que presideix Francina Armengol ha explicat que ja havia adoptat les mesures necessàries per a prevenir els efectes que tindrà a les Illes la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que serà efectiva a partir del 31 de gener. Amb voluntat de donar un missatge de tranquil·litat, la portaveu del govern, Pilar Costa, ha revelat que el govern s’havia coordinat amb l’executiu espanyol per prevenir les conseqüències del Brexit entre els ciutadans de les Illes que resideixen actualment al Regne Unit. També s’han pres mesures per a evitar que impacti en el turisme, sector clau de l’economia balear. Per Costa, només és un canvi de les regles del joc amb un país amb el qual es vol mantenir la relació actual.

El Consell General d’Andorra aprova la pròrroga de la congelació dels lloguers. El Consell General d’Andorra ha aprovat un paquet de mesures urgents, entre les quals hi ha la pròrroga de la congelació dels lloguers. D’aquesta manera, tots els contractes que finalitzen el 2020 no podran apujar el preu. El text també preveu augments de quatre vegades l’IPC per a les pensions de jubilació, viduïtat i invalidesa més baixes, que estiguin per sota el salari mínim, i estableix l’obligació d’incrementar amb l’IPC els salaris que estan per sota dels 24.000 euros anuals. El grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata ha presentat diverses reserves d’esmena per a defensar, entre més qüestions, un augment dels salaris d’uns 200 euros per a complir les recomanacions de la Carta Social Europea, que estableixen que el salari mínim hauria de ser del 60% del salari mitjà. Mentre que els grups que defensen el govern consideren que un augment així ‘crearia tensions’ a les petites empreses, els socialdemòcrates n’han defensat la viabilitat i han assenyalat que les empreses que pagaven el salari mínim als treballadors eren les grans cadenes.

LA XIFRA
13.422 places ha convocat la Generalitat Valenciana per a la sanitat pública. És l’oferta pública d’ocupació més gran feta fins al moment i corresponen als anys 2017, 2018 i 2019.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de desembre de 1913 es va recuperar La Gioconda de Leonardo da Vinci. Vincenzo Peruggia, un fuster italià, l’havia robat del Museu del Louvre el 20 d’agost de 1911 amb la intenció que el quadre retornés al seu país d’origen.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb