El president basc fa una crida a impulsar l’èuscar: “Ens interpel·la a tots, siguem parlants o no”

El president basc, Imanol Pradales, ha fet una crida a tots els bascs a impulsar plegats l’èuscar. Convençut que els avenços vindran de “vincular-la amb la llibertat, la convivència, la creativitat i les noves oportunitats”. “Volem encoratjar l’orgull compartit d’un poble que té cura de la seva llengua, i això ens interpel·la a tots, siguem bascoparlants o no”, ha dit.

En un article a LinkedIn, Pradales ha lamentat les polèmiques d’aquests darrers mesos entorn de l’èuscar. “Han situat la nostra llengua en l’àmbit del conflicte, i això no és bo. N’hi ha que continuen dient que l’èuscar s’imposa, en perjudici del castellà. Sí, en perjudici de la quarta llengua del món”, ha ironitzat.

Finalment, ha assenyalat que alguns consideren, davant qualsevol pas, que es “destrueixen” els consensos del 1982. “Qui sempre hi surt perdent, en aquesta situació tan embolicada, és l’èuscar”, ha advertit.

Pradales considera que, “amb calma i serenitat”, cal superar aquesta polèmica i conflicte, “alçar la mirada i impulsar una reflexió i un debat d’un altre nivell”.

“Moltes vegades diem amb orgull que l’èuscar és una de les llengües més antigues d’Europa i que és un tresor i un patrimoni de tothom. Alhora, hem de recordar necessàriament que és una llengua minoritzada i no normalitzada, malgrat que sigui oficial al País Basc”, ha destacat.

Per això, es pregunta: “Què hem de fer avui perquè tingui futur?” Per trobar-hi respostes, considera que pot ser útil de mirar enrere.

“Sóc de Mamariga, un barri de Santurtzi. Quan era petit, no se sentia èuscar als carrers del poble. Fèiem la vida exclusivament en castellà, tant per anar a comprar com per agafar l’autobús o jugar amb els amics. A casa, també parlàvem castellà. Érem una família castellanoparlant, com milers i milers més”, explica.

Tanmateix, remarca que el seu pare i la seva mare, “com milers i milers de pares”, van tenir una cosa clara: oferir als fills la possibilitat d’aprendre èuscar.

“Estic segur que hi havia una raó principal per a prendre aquella decisió: obrir-nos noves portes, obrir-nos un espai de futur que ells havien tingut tancat durant massa anys. I així vaig aprendre èuscar”, relata.

A parer seu, cal ser conscients de la importància que van tenir aquelles decisions per al futur de l’èuscar i donar-los valor. “Milers i milers de persones que no eren bascoparlants ni ho serien van triar l’èuscar lliurement i conscientment. Gràcies a aquestes decisions, som on som”, afegeix.

Pradales subratlla que ara un milió de persones saben èuscar al País Basc i que, entre els joves de setze anys a vint-i-quatre, el parlen tres de cada quatre. És una realitat que, segons que diu, “semblava impossible fa gairebé cinquanta anys”.

Amb tot, assenyala que, més enllà del coneixement, el gran desafiament de l’èuscar és ara l’ús i la capacitat de respondre als canvis socials profunds i accelerats.