19.06.2026 - 21:40
Vicent Mompó, president de la Diputació de València, dinarà avui amb més de mil militants del PP a Sueca. O potser seran mil. O més. En aquests dinars d’estiu i de germanor que organitza el secretari general del PP a la demarcació de València sempre hi ha una gernació, però ara, quan al PP valencià mana una gestora, són alguna cosa més. Aquests salons plens de companys d’armes, d’abraçades i de ventalls, són ara una demostració de força i de capacitat de convocatòria. I entre els ventats i els abraçats, hi haurà Juanfran Pérez Llorca, que ara és el president de la gestora del PP valencià, i Alberto Núñez Feijóo, que tornarà al País Valencià després de mesos de gelor en la relació amb el partit que encara agombola i encobreix Carlos Mazón a les Corts.
Sembla que amb la primera onada de calor d’aquest estiu ha començat el desglaç de les relacions. Ara només falta que l’abraçada entre Feijóo i Pérez Llorca siga tan franca i inequívoca que l’ex-batlle de Finestrat isca investit com a candidat a la presidència de la Generalitat. Aquesta nosa pesa com una llosa sobre Pérez Llorca i tota la sala de màquines del Palau de la Generalitat. Fa de mal preparar una campanya electoral sobre el buit, per més fàcil que els ho posen els escàndols que ofeguen els socialistes.
Tampoc no hi ha data perquè es faça el congrés del PP que fa més d’un any que s’ajorna i pel qual clama Francisco Camps, que també organitza dinars, i recorre el país amb el seu cotxe d’ex-president, cremant tants litres de combustible que, fins i tot, la Presidència de la Generalitat s’ha compromès a investigar-ho.
La batllessa de València, María José Català, a qui a la seu del partit escolten molt, va dir dimecres en un desdejuni que potser no era una bona idea fer un congrés ara, quan falten tan pocs mesos per a les eleccions. Que en els congressos sempre passen coses, i que ara calia centrar-se a guanyar les eleccions i després ja es veuria. El secretari general, Miguel Tellado li donava la raó ahir mateix, quan va dir, d’Alacant estant, que no hi ha data per al congrés, i que quan arriben les eleccions es prendran les decisions oportunes. “Creiem que ara el més important és que el govern de la Generalitat treballe per a millorar la vida dels valencians, dels alacantins i dels castellonencs. Per tant, ara és el moment de treballar i quan arribe el moment de les convocatòries electorals, es prendran les decisions oportunes”, va dir en un to tallant.
Les intencions de Mompó
Però avui el protagonista serà Vicent Mompó, batlle de Gavarda (Ribera Alta), president de la Diputació de València, l’home que era al CECOPI el 29 d’octubre de 2024 i que va fer certs moviments per a espolsar-se les responsabilitats d’aquell dia, encara que després va simular un tancament de files amb Carlos Mazón. Va durar un any, exactament, fins a la reunió de Benidorm el cap de setmana de Tots Sants.
A la capital del turisme es van reunir els tres presidents provincials del partit. Toni Pérez, d’Alacant; Marta Barrachina, de Castelló, i Mompó mateix, amb el síndic i número dos del partit, Juanfran Pérez Llorca. Mentre ells eren a Benidorm, Carlos Mazón meditava a Alacant sobre la seua continuïtat.
A la reunió, Mompó va sorgir com a figura de consens en la substitució de Mazón, i ell s’hi va sentir còmode. I així es va comunicar a la direcció del Partit Popular espanyol, que va interpretar aquell conclave com una petita rebel·lió enmig de la tempesta que havia causat, tan sols uns dies abans, la presència de Carlos Mazón en el funeral d’estat per les víctimes de la gota freda, d’on va eixir escridassat.
A la seu del PP espanyol, al carrer de Gènova de Madrid, consideraven que la batllessa de València, María José Català, era la millor candidata a substituir Mazón. A més, Mompó no era diputat a les Corts i, per tant, a curt termini, no era una opció immediata.
Això no el va incomodar gens. En la seua joventut, Vicent Mompó va ser un futbolista que va jugar en l’àmbit regional, un defensa central que va començar en categories modestes i sense focus mediàtic ni contactes professionals, com dissimulant les aspiracions, i esperant les oportunitats. De fet, el juny del 2023 es va convertir en president de la Diputació de València per accident, perquè l’esquerra no va saber pactar amb Ens Uneix i la balança es va inclinar cap al PP.
Ara tampoc no té pressa. La setmana passada, en una entrevista a la COPE, no va tancar la porta a la presidència de la Generalitat, però va dir que encara aspirava a presidir quatre anys més la diputació. Habilitat per rebre la pilota, regatejar i deixar-la en el lloc que toca, sense perdre-la.
La tensió al PP valencià
El Partit Popular espanyol es concentra aquests dies a abatre per terra, mar i aire el govern de Pedro Sánchez, i sembla que té arraconades les tasques organitzatives i territorials. Juanfran Pérez Llorca esperava, de fa setmanes, un gest d’aproximació d’Alberto Núñez Feijóo, que va consentir que l’ex-batlle de Finestrat substituís Mazón quan Català va dir que no. Però el gest el farà avui fent-se present en un acte que no organitza ell, sinó Vicent Mompó. A l’acte que sí que va organitzar ell, el sopar d’estiu de dijous, hi va enviar dos emissaris: el secretari general, Miguel Tellado, i Jaime de los Santos, un dels vice-secretaris.
El diari Levante-EMV publicava l’altre dia que la vaga educativa indefinida al País Valencià havia frustrat un primer moviment d’aproximació. Segons que deien, era previst que la setmana passada Alberto Núñez Feijóo participàs en un acte a València amb el president de la Generalitat, un acte amb militants, d’aquells amb abraçades i somriures. En veure que les negociacions entre els docents i la Generalitat no avançaven, i la força de les manifestacions i concentracions al carrer continuaven ben vives, la direcció espanyola del PP va fer marxa enrere. Se’ls van aparèixer els fantasmes de les escridassades que rebia, anàs on anàs, Carlos Mazón quan s’entestava a continuar presidint la Generalitat després de la desfeta del 29 d’octubre de 2024. La retrobada es va ajornar.
Tot esperant Feijóo, Pérez Llorca malda per quedar bé amb el cap, per no fer-lo enfadar. I així, per seguir les directrius del PP espanyol, quan es va reunir dilluns amb el ministre Arcadi España per parlar de la reforma del sistema de finançament, l’un i l’altre ja sabien, abans d’asseure’s, que no arribarien a cap acord. Núñez Feijóo ha ordenat als seus lloctinents de no pactar res amb el govern espanyol. Pérez Llorca va obeir i la proposta d’España no li va semblar bé. Fos quina fos.
