El PP obre el seu congrés sense lluites pel lideratge i contraposarà la seva pau interna a les pugnes de Podem i PSOE

  • Mariano Rajoy reivindica el PP com un “partit fiable” i apunta a l’independentisme com un desafiament a la “vida democràtica”

VilaWeb
Redacció
10.02.2017 - 11:00
Actualització: 10.02.2017 - 14:35

El PP celebra aquest des d’ahir i fins diumenge el seu 18è congrés nacional. Un cònclau sense pugna pel lideratge –Rajoy va ser l’únic candidat que va presentar els 100 avals necessaris-, on es debatran cinc ponències i on l’única incògnita és el repartiment de poder entre els futurs aspirants a succeir el president del partit. Es dóna per fet que Rajoy mantindrà María Dolores de Cospedal com a número dos del PP, malgrat el debat obert sobre l’acumulació de càrrecs, però el president del partit podria variar l’organigrama de la formació per recuperar la figura de coordinador general del PP, un càrrec que havia ocupat Acebes als temps d’Aznar i que ara podria anar a parar a mans del ‘sorayo’ Fenando Martínez-Maíllo. Els populars volen aprofitar aquest congrés per posar de relleu la seva funció de partit d’ordre contraposat a les pugnes internes que amenacen Podem i el PSOE.

El Congrés engegarà motors oficialment a les 16:00h d’aquest divendres amb discursos de Luisa Fernanda Rudi i la presidenta del cònclau, Cristina Cifuentes, i poc després ja hi prendran la paraula els portaveus al Parlament Europeu, el Senat i el Congrés, abans que ho faci la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal. Al llarg de tres dies s’hi debatran cinc ponències. La de Política i Estatuts, que coordina Fernado Martínez-Maíllo; l’Econòmica i d’Administració Territorial, coordinada per Javier Arenas, la d’Educació, Innovació i Cultura, per Andrea Levy; la Sociel, per Javier Maroto, i la d’Europa, per Pablo Casado.

S’espera que la qüestió catalana estigui present al congrés, com ho ha estat a l’article de tribunal que el líder de la formació, Mariano Rajoy, ha publicat a El Mundo, on fa una defensa aferrissada de la Constitució espanyola, presenta el PP com “un partit fiable”, crida a “superar els cants de sirena del populisme” i identifica l’independentisme com “un desafiament a la nostra unitat i a les nostres lleis”. “Un desafiament tan contrari a la nostra història compartida com a la nostra vida democràtica i a un món que avança cap a la supressió de fronteres”, escriu.

Més enllà de la qüestió catalana, un dels centres d’interès del congrés és la llista que el president espanyol presentarà per als càrrecs del Comitè Executiu i la Junta Directiva, on caldrà veure si continuen o no tots els vicesecretaris generals. El vicesecretari d’Organització del partit, Fernando Martinez-Maíllo, podria ascendir a coordinador del partit, un càrrec que el portaria a assumir alguna de les funcions que fins ara feia la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, que es mantindria al càrrec després de la gestió del YAK-42.

En canvi, el PP arriba a aquest congrés sense batalla ideològica de fons. Malgrat les 4.000 esmenes presentades a les cinc ponències , només han transcendit debats de fons sobre la gestació subrogada, la custòdia compartida i l’avortament. També sobre l’acumulació de càrrecs, un debat que afecta directament María Dolores de Cospedal. Es debatrà també una esmena de la presidenta del PP de Madrid, Cristina Cifuentes sobre les primàries al PP. Una iniciativa que té té pocs visos de prosperar i que es contraposa al sistema de doble volta de primàries (militants primer, i delegats després) ideat per Martínez-Maíllo.

L’oposició a Rajoy no tindrà rostre en aquest congrés. La renúncia de José María Aznar –al qui no s’espera a la Caja Mágica- com a president d’honor del partit i la desvinculació de la Fundació Faes deixen sense cares visibles els sectors crítics amb el lideratge de Mariano Rajoy.

Els populars volen aprofitar el cònclau –que coincideix amb l’assemblea de Podem- per presentar-se com un partit d’ordre i útil als espanyols que es contraposa amb les pugnes internes del partit de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón i que no ha patit la ruptura interna que ha portat el PSOE a estar governat per una gestora.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any