El poder que manté ICV dos anys després de les confluències

Ara fa dos anys, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) va confluir amb Podem i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) en la llista de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) per a les eleccions del 27-S. La coalició va arribar després de la confluència a Barcelona i a més municipis en les eleccions del maig. En un moment àlgid de Podem, a les portes de les eleccions espanyoles, amb un lideratge desgastat i amb un resultat discret el 27-S, ICV afrontava una situació complicada. De fet, els pitjors auguris albiraven la dissolució del partit, assetjat pels deutes.

No obstant això, ara, dos anys més tard, el partit ha renovat la direcció, està cohesionat i té bastions de poder local i influència entre els comuns, al parlament i al congrés espanyol, tot i que a Madrid el pes de Podem i el protagonisme de Pablo Iglesias desdibuixen tots els partits que integren la coalició Units Podem. La notable influència a l’Ajuntament de Barcelona i dins de CSQP mantenen viva la presència mediàtica del partit.

Una rentada de cara
El març de l’any passat, un cop passat el cicle electoral –amb l’única incògnita d’una segona convocatòria de comicis al congrés espanyol–, ICV va canviar de lideratge. El tàndem format per Joan Herrera i Dolors Camats va deixar pas a David Cid i Marta Ribas com a nous coordinadors nacionals i a Ernest Urtasun com a portaveu.

El nou trident ecosocialista ha pilotat el partit durant el darrer any i mig i ha estat l’interlocutor amb els comuns, Podem i EUiA per a construir Catalunya en Comú. La unitat interna –el 91,6% de la militància va avalar la nova direcció– i el paper secundari d’ICV en la batalla política diària han permès que, fins ara, el mandat fos tranquil. A més, ICV té el front parlamentari cobert amb la veu de Joan Coscubiela com a portaveu de CSQP.

Fins ara, els tres líders d’ICV han mantingut un perfil baix. El més conegut és Urtasun, ja que va protagonitzar la campanya electoral del partit com a candidat a les eleccions al Parlament Europeu.

Barcelona, pal de paller
Malgrat el discurs crític de Barcelona en Comú amb els anteriors governs de la ciutat, ICV ha governat Barcelona en les darreres legislatures juntament amb el PSC. L’única excepció va ser el mandat de Xavier Trias, entre el 2011 i el 2015. Els ecosocialistes tenen tres dirigents a l’equip de govern de la batllessa Ada Colau.

La persona amb més pes és Laia Ortiz, tercera tinenta de batlle. Ortiz dirigeix l’àrea de drets socials i, a més, és portaveu de la confluència a l’ajuntament. Novament, doncs, el càrrec de portaveu recau en un dirigent d’ICV. La cinquena tinenta de batlle és Janet Sanz, que es fa càrrec de les àrees d’ecologia, urbanisme i mobilitat. Finalment, Agustí Colom assumeix les carteres d’empresa i turisme.

Si bé és cert que el mandat de Barcelona en Comú no ha estat exempt de polèmiques, l’equip de govern s’ha mantingut fidel a Colau. Amb la confluència, ICV va aconseguir de recuperar les quotes de poder a Barcelona que havia perdut en les anteriors eleccions municipals.

L’abast del poder municipal
En les eleccions municipals del 2015, ICV va aconseguir vint-i-quatre batllies arreu del Principat. Els municipis més grans governats pels ecosocialistes són Sant Feliu de Llobregat, Montcada i Reixac, El Prat, Castelldefels, Santa Perpètua de Mogoda i Montornès del Vallès.

A més, ICV forma part del govern de Badalona, la tercera ciutat amb més habitants, i de Sabadell. A l’àrea metropolitana, també sosté el govern de Cerdanyola del Vallès.

El pes dins de CSQP
Com van admetre els seus arquitectes, CSQP va néixer amb presses i a corre-cuita com a resposta a la llista independentista de Junts pel Sí. ICV va fer un paper fonamental –era, juntament amb EUiA, l’únic partit de la coalició amb representació parlamentària– i va col·locar quatre dirigents als primers llocs de la llista. A més de Coscubiela i Ribas, en són diputats Marc Vidal i Hortènsia Grau. A banda, el cap de llista i president del grup parlamentari, Lluís Rabell, ha demostrat reiteradament la seva bona sintonia amb Coscubiela i l’entorn d’ICV.

A diferència de l’Ajuntament de Barcelona, al parlament sí que hi ha hagut desavinences dins de la coalició. El xoc amb els membres de Podem, especialment amb Albano-Dante Fachin i Àngels Martínez, han creat tensió i divisió dins del grup. L’oposició frontal al govern respecte de les polítiques econòmiques i socials s’ha trencat amb la qüestió del referèndum: mentre que ICV se’n manté al marge i fins i tot fa crides al boicot, Podem s’ha mostrat favorable a l’1-O.

Si bé és cert que la majoria absoluta de Junts pel Sí i la CUP rebaixen el paper i el pes de CSQP i d’ICV, el parlament és l’escenari mediàtic ideal per a mantenir-se en l’imaginari de la ciutadania. A més, ICV s’assegura la presència als mitjans de comunicació amb el fet que Coscubiela, un dels dirigents ecosocialistes més coneguts, sigui el portaveu del grup.