04.07.2026 - 21:40
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les temperatures extremes que hi ha hagut a Europa d’ençà del 21 de juny han causat més de 1.300 morts. La mateixa organització ja advertia l’estiu del 2024 que la calor originava vora mig milió de morts anuals a tot el món, dels quals uns 175.000 tan sols a Europa. El nostre continent és el que rep més l’escalfament global derivat de la crema de combustibles fòssils. L’OMS considera la calor extrema una de les amenaces més serioses i creixents produïdes pel canvi climàtic. Un dels agreujants de les onades de calor és que les edificacions i ciutats de bona part d’Europa no estan preparades per a aquestes temperatures tan elevades. Aquests dies els analistes explicaven que els turistes dels EUA i el Japó s’estranyaven per la manca d’aire condicionat al nostre continent en visitar-lo. Als seus països, el 90% dels habitatges en tenen, però a Europa solament un 20%-25%. I aquestes xifres són inferiors als països del centre i del nord, si tenim en compte que a la mitjana s’inclouen el 40%-50% d’habitatges del sud del continent que en fan ús. A més, en estats com el francès hi ha un debat ideològic entorn de l’aire condicionat per l’impacte ambiental, i arran d’això la normativa dificulta enormement, i fins i tot impedeix, la instal·lació d’aparells d’aire condicionat.
La calor extrema, un greu problema de salut pública creixent
Segons l’organització acadèmica World Weather Attribution, que estudia l’impacte dels fenòmens climatològics extrems derivats del canvi climàtic, les onades de calor s’han agreujat aquestes darreres dècades per les emissions associades a la crema de combustibles fòssils. Actualment, a Europa hi causen més morts que no pas tots els altres riscs naturals combinats. La calor extrema afecta el conjunt de la societat, però la gent més gran, els infants, els qui tenen malalties cròniques i els segments socioeconòmics més baixos se’n ressenten més. Segons l’organització, l’onada de calor del juny ha estat la més greu enregistrada mai a Europa. I calcula que les temperatures diürnes que hem tingut ara són deu vegades més probables d’esdevenir-se que no pas a començament de segle, i les nocturnes més de cent vegades. Els investigadors de World Weather Attibution adverteixen també del ritme de la pujada de temperatures a Europa: el de les nocturnes és del doble que el ritme d’escalfament del planeta, i el de les diürnes, del triple.
L’organització també destaca que el fenomen climàtic que hem viscut al juny (i que es repeteix aquests dies) ja s’havia observat abans. Però aquesta vegada les temperatures han pujat molt més significativament perquè el clima és més calent producte de l’escalfament global dels anys precedents. També assenyalen que el risc de la calor extrema es concentra a les ciutats europees per l’efecte d’illa de calor, que amplifica encara més la temperatura. I també per un parc d’edificis envellit, que es va construir amb uns paràmetres climàtics diferents, orientat a la retenció de la calor a l’hivern i sense mesures passives per a evitar que la calor hi entri a l’estiu.
I una dada més preocupant encara. Actualment, l’increment de temperatura causat pel canvi climàtic és d’1,4 ºC, molt a prop dels 1,5 ºC de l’objectiu de l’Acord de París, malgrat que molts experts apunten que superarem aquesta xifra i arribarem a 2 ºC o més de pujada global. Doncs bé, segons World Weather Attribution, aquest estiu, amb un escalfament global de “només” 1,4 ºC, ja arribem als límits de les nostres capacitats per a fer-hi front. Què passarà quan ens acostem a 2 ºC?
Bona part d’Europa no està preparada per a temperatures al voltant de 40 ºC
Aquests dies molts ciutadans europeus ho han passat molt malament perquè ni els habitatges ni les ciutats on viuen estan preparats per a temperatures que voregen o, fins i tot superen, els 40 ºC. Tenim l’exemple de Londres, la tercera ciutat en població d’Europa i una de les capitals econòmiques del continent: a la majoria de les línies de metro, els trens no tenen aire condicionat i en alguna s’ha arribat a 50 ºC dins els vagons. Molts habitatges del continent tenen finestres pensades per a captar el sol i escalfar la casa a l’hivern, però a l’estiu no tenen elements per a fer-hi ombra, com ara persianes, porticons o tendals, molt comuns a països del sud d’Europa com el nostre.
Les mesures passives han estat una de les accions més recomanades aquests dies. Per exemple, airejar la casa a la nit, quan l’aire és més fresc. I de dia tancar finestres i porticons, i abaixar persianes i tendals, si en tenim. També dur roba lleugera i ampla, i dutxar-se o banyar-se amb aigua fresca. Alhora, beure aigua amb regularitat i evitar begudes ensucrades, alcohòliques o amb cafeïna, que poden causar deshidratació. L’OMS també fa una crida a estar amatents dels familiars, amistats i veïns, especialment de la gent gran, que passa moltes hores soles. La recomanació és que, si no hi ha prou confort a casa o a la feina, cada dia passin entre dues hores i tres en un lloc fresc, com ara una biblioteca, un supermercat, un bar, un cinema o una casa de familiars, amics o veïns amb aire condicionat, per tal que el cos es recuperi de l’estrès tèrmic.
Però, a banda les mesures passives i els problemes estructurals a edificis, la majoria dels analistes i experts han dit aquests dies que a Europa hi ha molt pocs aparells d’aire condicionat als habitatges en relació amb algunes altres parts del món. Com hem dit, tant als EUA com al Japó el 90% dels habitatges en tenen, als països del golf Pèrsic són generals (98%-100%) i fins i tot a la Xina en tenen més del 60% dels habitatges. Una xifra molt superior al 20%-25% de mitjana a Europa. Fins i tot els Països Catalans, amb un 40%-50%, l’ús d’aire condicionat als habitatges és marcadament per sota d’aquells països.
El debat entorn de l’aire condicionat: l’impacte ambiental
El principal element que explica que a bona part de l’Europa central no hi hagi aire condicionat als habitatges, a banda de no tenir fins ara les temperatures que són comunes al sud del continent, ha estat el debat ideològic. Especialment a l’estat francès, però no únicament. Per una banda, la percepció que era un luxe car i innecessari, perquè fins a final del segle XX el preu dels aparells era molt car i les onades de calor eren infreqüents. Però, a més, determinats sectors de l’esquerra i l’ecologisme en destacava l’impacte ambiental, que contribuïa a l’escalfament global. Aquest debat ara entra en col·lisió directa amb les necessitats de salut pública. Tanmateix, no s’ha limitat a una qüestió retòrica i prou: en estats com el francès, la normativa arquitectònica derivada d’aquest debat dificulta, encareix i fins i tot impedeix que s’instal·lin aparells d’aire condicionat a molts habitatges. Al nostre país aquest debat ha arribat en un grau més baix, però, així i tot, també tenim normatives que en dificulten la instal·lació als habitatges, fins i tot per motius estrictament estètics. Això fa augmentar el cost de la instal·lació i pot fer que les famílies més desfavorides no en puguin instal·lar.
Els aparells d’aire condicionat tenen tres impactes principals: poden augmentar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, augmenten l’efecte d’illa de calor dins les ciutats i fan pujar el consum d’electricitat. Quant als gasos d’efecte hivernacle, els fan créixer d’una manera indirecta i d’una de directa. La primera correspon a la generació d’electricitat, si prové de centrals de combustibles fòssils. Si augmentem el consum d’electricitat, augmentem el consum de combustibles fòssils per a generar-la. La segona (la directa) correspon a les fuites de gasos refrigerants que empren els aparells d’aire condicionat, que poden arribar a tenir un efecte hivernacle cent vegades superior al CO2. Quant a l’augment de l’efecte d’illa de calor, els aparells d’aire condicionat no creen calor, sinó que la mouen de dins dels edificis i l’aboquen a l’exterior. Els estudis estimen que aquests aparells poden fer pujar la temperatura entre 0,2 ºC i 2 ºC a nivell de carrer, especialment a les nits. Això pot causar un cercle viciós, en augmentar les necessitats d’ús d’aire condicionat.
Finalment, poden fer augmentar l’ús del consum d’electricitat a les hores punta, quan el sistema elèctric és més congestionat. Ja sigui perquè la infrastructura de transmissió elèctrica no és dissenyada per a temperatures tan extremes, com perquè s’hagin d’aturar centrals que no es poden refrigerar adequadament (com ara les nuclears) o que calgui emprar més centrals de pic, que són generalment de gas fòssil.
Els avantatges ambientals de l’ús d’aire condicionat
Molts experts i analistes comencen a apuntar que aquest debat ideològic i ambiental ha estat superat per la transició energètica. O, si més no, que cal matisar-lo significativament. En primer lloc, hi ha la generació de gasos d’efecte hivernacle, que alguns estudis calculen que és responsable del 60% de l’impacte en la fuita de gasos refrigerants i d’un 40% en les emissions de CO2 lligades a la producció elèctrica. Sobre els gasos refrigerants, l’impacte principal és a la Xina, on la normativa permet l’ús de gasos amb un gran poder d’efecte hivernacle basats en fluor i clor (HFC, CFC i HCFC, principalment). A la UE, per exemple, ja s’empren nous gasos refrigerants amb molt menys efecte hivernacle, com els R-290 i R-1234yf (basats en propà i fluor), que en redueixen l’efecte d’un 90%-99%. Els experts diuen que, per tant, la normativa ha de ser molt més estricta i exigir refrigerants amb nul·la capacitat d’efecte hivernacle.
Quant a la producció d’electricitat, en molts països durant les hores centrals del dia, quan fa més calor i s’empra més l’aire condicionat, hi ha un excés de producció d’energia solar. Durant les hores de llum, per tant, l’ús d’aire condicionat no hi genera més emissions, un fet que s’anirà estenent a tot el món a mesura que es vagin instal·lant més plaques solars. Sí que és cert, si més no ara com ara, que al vespre i a la nit l’ús d’aire condicionat continua essent necessari a moltes llars i en aquesta franja horària s’usen més centrals fòssils. Cal tenir en compte que durant la nit, quan dormim, és quan baixa més la temperatura del cos, cosa que és molt important per a encarar la sobrecàrrega de calor de l’endemà.
Tanmateix, això també ho canvia acceleradament la transició energètica. La implantació a gran escala de grans bateries estacionàries (BESS) fa baixar enormement l’ús de les centrals de gas durant el vespre i la nit. De dia es carreguen aprofitant els enormes excedents solars, que són emprats a les hores de més consum al vespre. Aquests darrers dies, a Califòrnia les centrals de gas han generat tan sols un 3%-5% de l’electricitat gràcies a les renovables i les bateries: això vol dir una disminució de l’ús de gas del 62% en relació amb l’any 2023. Quant a l’efecte de l’illa de calor, els experts proposen mesures reductores, com ara estendre la vegetació dins les ciutats, augmentar les superfícies de colors clars que no absorbeixin la calor, millorar els aïllaments dels edificis per disminuir la necessitat d’aire condicionat i instal·lar tendals a carrers i places perquè hi hagi més ombres.
Finalment, sobre l’augment de l’ús de l’electricitat, experts com Lauri Myllyvirta, cofundador del Centre for Research on Energy and Clean Air (CREA) en relativitzen l’impacte. Actualment, a Europa els aparells d’aire condicionat consumeixen un 1% de l’electricitat i, segons ell, si arribem a un percentatge d’ús com als EUA o el Japó (90%) el consum d’electricitat doblarà aquesta xifra, fins al 2%. La pujada del consum d’electricitat és menor que als EUA perquè la qualitat de construcció dels edificis a Europa és millor, els habitatges són més petits, les temperatures no són tan extremes i les regions on fa més calor ja fan més ús de l’aire condicionat. Myllyvirta considera que l’efecte sobre les emissions d’un ús generalitzat de l’aire condicionat a Europa serà minúscul, però aportarà beneficis de salut pública “immensos”. Els estudis mostren que l’ús de l’aire condicionat a casa redueix el perill de mort d’un 77%. En canvi, si visitem edificis refrigerats (biblioteques, supermercats, bars…) baixa d’un 66%, i d’aquí ve la necessitat d’establir refugis climàtics a les ciutats per als qui no en puguin tenir.
Myllyvirta també diu que s’han de considerar els beneficis ambientals d’un ús generalitzat de l’aire condicionat. Si bé durant l’estiu fa augmentar el consum d’electricitat, la majoria dels aparells que es comercialitzen també poden generar calor. Això vol dir que també poden ser emprats com a calefacció, i evitar de consumir combustibles fòssils a l’hivern, cosa que farà baixar les emissions. Molta gent obligada a instal·lar aire condicionat per les temperatures extremes de l’estiu i que no havien pensat a canviar la caldera de gas poden passar a escalfar-se sense consumir combustibles fòssils. També s’han de considerar les inversions que cal fer per actualitzar la xarxa elèctrica a causa de les necessitats de la transició energètica: més ús d’aire condicionat amortitzarà més ràpidament aquestes inversions i, doncs, les estimularà.
Experts com Robert Dubrow, director del Centre sobre Canvi Climàtic i Salut de la Universitat de Yale, anomena “puristes” els qui pensen que no s’ha d’usar aire condicionat de cap manera. Molts experts defensen que amb l’actual escalfament global aquest debat no té solta ni volta: l’aire condicionat ja és una necessitat bàsica de salut pública que salva desenes de milers de vides cada any.
