Puigdemont

TEMA DEL DIA
Trucada.
El PNB ha decidit de no anar a les eleccions europees amb la candidatura de Junts per Catalunya, encapçalada pel president Carles Puigdemont. Una simple trucada entre Andoni Ortúzar i David Bonvehí ha servit per a certificar un divorci que ha estat civilitzat però que significa un abans i un després de les relacions entre el nacionalisme basc i el català. Del punt de vista electoral, no té cap repercussió, perquè la candidatura de Puigdemont té assegurada la representació al parlament europeu i, a més, no s’hauran de repartir el temps amb els nacionalistes bascs com en legislatures anteriors. Qui tindrà treballs per a aconseguir un escó serà el PNB, que s’haurà d’aliar amb formacions com ara Coalició Canària o Compromís per Galícia. Però el PNB prioritza les municipals, on es juga el control de les diputacions forals, que tenen la clau de la caixa del concert econòmic.

La decisió del PNB és el capítol final d’una operació política impulsada per Arnaldo Otegi per a fer una candidatura unitària del sobiranisme català i basc que inclogués Bildu, el PNB, ERC i Junts per Catalunya, a més d’alguna branca del nacionalisme gallec. El dirigent de Bildu havia fet contactes amb les quatre formacions, però el PNB no ho va acceptar, per la rivalitat interna que mantenen en la política basca, i ERC va condicionar el pacte amb Bildu al fet que no hi hagués Junts per Catalunya, pel mateix motiu de rivalitat partidista. Després d’haver constatat que era una suma inviable, Bildu ha optat per anar amb ERC, perquè és la manera més pràctica de tenir veu a Europa, atès que la llista que encapçala Oriol Junqueras també té assegurada la representació al Parlament Europeu.

Però més enllà de l’aritmètica, el divorci entre Junts per Catalunya i el PNB culmina un procés de distanciament entre totes dues formacions que va esclatar amb la declaració d’independència del 27 de novembre de 2017. Una decisió que l’actual president basc, Iñigo Urkullu, va provar d’impedir disfressat de mediador. Un mediador ha de ser una persona independent, sense interessos de part, i Urkullu tenia interessos, perquè sap que la independència de Catalunya fa inviable Espanya econòmicament i el concert basc se n’aniria en orris. Sí que va fer d’intermediari entre Puigdemont i Mariano Rajoy, per mirar que arribessin a un acord per a fer eleccions a Catalunya en canvi que el govern espanyol no apliqués el 155. Però a l’hora de la veritat no va aconseguir que el govern del PP li’n donés garanties. Ara ha dipositat els documents amb les seves gestions a l’arxiu de Poblet perquè puguin ser consultats quan es tanqui la causa que es jutja al Suprem.

El PNB actual no és el que comandaven Xavier Arzalluz i Joseba Egibar, que va tenir com a expressió institucional el president Juan José Ibarretxe i que va proposar un referèndum d’autodeterminació. Era un PNB amb una clara estratègia sobiranista, però quan l’estat espanyol va refusar el pla Ibarretxe, el PNB va acatar-ho i va tornar a l’autonomisme, amb Josu Jon Imaz i Iñigo Urkullu, que van liquidar Ibarretxe. Com a premi, avui Imaz és un alt directiu de Repsol i Urkullu ha aconseguit tot el poder al partit i ha fet tant com ha pogut per desmarcar-se del procés independentista català. La millor fotografia de les relacions actuals és que Ibarretxe va donar suport al president Puigdemont –i en continua donant–, mentre que Urkullu encara no ha anat a Waterloo. Ibarretxe hi va anar el 30 d’octubre passat. Les dues ànimes del PNB continuen convivint, però ara mana l’autonomista.

MÉS QÜESTIONS
Puig torna a donar un missatge de tranquil·litat sobre el futur de Ford. El president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ha trobat obligat a donar un missatge de confiança sobre el futur de la factoria Ford a Almussafes, després de saber-se que una part de la producció de la furgoneta Transit Connect es traslladaria a Mèxic. Segons ell, l’esperança de la planta està en els nous productes que es llançaran i als quals optarà la factoria. Ha recordat que la Generalitat manté una relació ‘permanent’ amb la direcció de Ford Almussafes, però ha admès que veu amb preocupació anuncis com el d’aquest trasllat de producció. Amb tot, no considera que s’hagi d’emetre un missatge alarmista perquè la factoria Ford d’Almussafes és la millor planta de Ford a Europa, la més productiva. Per tant, segons el president, tindrà més oportunitats, entre les quals ha apuntat el cotxe elèctric i els vehicles sense conductor. La planta valenciana perdrà el mercat nord-americà el 2021, però de moment mantindrà la producció per a l’europeu. Si més no, fins el 2022. I les incògnites de si mantenen la fabricació d’aquest model i el possible impacte negatiu sobre els llocs de feina preocupen ara la plantilla i els representants sindicals. El sindicat Comissions Obreres calcula que aquesta mesura de reestructuració farà perdre 400 llocs de feina; la valoració que en fa UGT és més moderada i pensa que és precipitat de parlar de pèrdua d’ocupació.

El govern espanyol qüestiona alguns punts de la llei LGTBI valenciana. El govern espanyol discrepa sobre dos articles de la llei LGTBI valenciana relacionats amb polítiques en ocupació i infraccions, i ha convocat una reunió de la comissió bilateral Generalitat-estat per resoldre-ho. Són els articles 26 i 60 de la llei, que va ser aprovada per les Corts el 29 de novembre de l’any passat amb el suport de tots els grups llevat del PP, que es va abstenir. A més, el text recull que es designarà un grup de treball per a proposar a la comissió bilateral de cooperació la solució adient.

Maria del Mar Bonet encapçala un manifest de suport a Veus Progressistes. Un total de seixanta-una persones, entre les quals la cantant Maria del Mar Bonet, l’entrenador olímpic Biel Arrom i l’esportista paralímpica Úrsula Pueyo, han subscrit el manifest ‘Per unes Illes diverses, acollidores i progressistes’, en suport de la candidatura de Veus Progressistes al congrés i al senat espanyols. El manifest, redactat pel periodista Antoni Trobat, s’ha presentat en un acte a la plaça de Llorenç Bisbal de Palma en el qual han participat els candidats de la coalició, Guillem Balboa i Rosa Cursach. L’actor Joan Porcel, que s’ha definit com a independent, ha explicat als mitjans que consideren molt necessari que gent de Mallorca arribi al congrés espanyol i que estan preocupats pel ressorgiment de l’extrema dreta. Balboa ha explicat que aquest manifest significa el punt de partida en el camí de Veus Progressistes i ha valorat que el text faci referència al caràcter integrador i acollidor de les Illes, a la convivència i a lluites compartides històriques. El text fa al·lusió a les fosses franquistes, a la precarietat laboral, l’accés a l’habitatge, l’educació i la sanitat públiques, i parla de valors com el respecte, la comunitat i la solidaritat. També fa bandera de l’antifeixisme i l’antiracisme, conté referències a personatges històrics com Emili Darder i Aurora Picornell i defensa l’autogovern i el dret de decidir. Entre els signants del text també hi ha el fundador de Diabéticas Aceleradas, Pep Noguera; l’ex-president de l’Obra Cultural Balear (OCB) Jaume Mateu; l’escriptor i activista Jaume Santandreu; el músic Joan Laínez; la consellera de Cultura, Fanny Tur; el fundador de Ben Amics, Pere Morey; a més de professors universitaris, empresaris, activistes…

Demanen a Macron que desbloqui la creació de l’oficina pública de la llengua catalana. El Sindicat Intercomunal per la promoció de les llengües occitana i catalana (SIOCCAT) ha escrit al president francès, Emmanuel Macron, per demanar com és que l’estat encara no ha signat el conveni de creació de l’oficina pública de la llengua catalana, encallada de fa mesos. El president del sindicat, Francis Manent, recorda que actualment totes les llengües ‘regionals’ de la república francesa són dotades d’una oficina pública, inclòs l’occità del 2015 ençà. Amb aquesta constatació, Francis Manent es demana per què la llengua catalana és privada d’una oficina pública. El sindicat també vol saber quan l’estat signarà el conveni de l’oficina pel català. Manent demana de ser informat ràpidament del perquè d’aquesta situació, que considera ‘clarament injusta’.

LA XIFRA
38,76% dels vots és el resultat que obtindria Demòcrates, que guanyaria així les eleccions andorranes del 7 d’abril, segons una enquesta del Centre de Recerca Sociològica d’Andorra (CRES). El Partit Socialdemòcrata es convertiria en la segona força al Consell General d’Andorra.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de març de 1238 el rei Jaume I signà a la ciutat de Xàtiva el primer document que conferia lleis pròpies (jutges civils i criminals, la cambra dels jurats de València) a València, conquerida de poc. És el precedent dels Furs valencians.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb