El ple del parlament votarà la resposta dels independentistes a la sentència la setmana vinent

  • Poden recuperar la defensa de l'autodeterminació fins a l'últim moment per esquivar el TC

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
19.11.2019 - 12:46
Actualització: 20.11.2019 - 09:36

El ple del parlament votarà la setmana que ve la proposta de resolució pactada entre JxCat, ERC i la CUP per a respondre a la sentència del Tribunal Suprem. Els tres grups han defensat d’incloure-la a l’ordre del dia a la reunió de la junta de portaveus, i fins poc abans del ple intentaran de recuperar el punt de la proposta que va ser suspès pel Tribunal Constitucional, aprofitant el tràmit d’esmenes i de transaccions. Aquest punt reiterava la defensa del dret dautodeterminació, la reprovació de la monarquia i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya; les tres qüestions que el TC havia advertit anteriorment a la cambra que no es podien votar i que la proposta reintroduïa. De fet, la CUP ja ha presentat una esmena per a recuperar el text. Els anticapitalistes pretenen de reintroduir el punt afegint-hi un refús explícit a la suspensió del Constitucional que torna a citar la part suspesa. Però aquesta fórmula no ha estat acordada amb ERC i JxCat. Ara les tres forces hauran de negociar si el redactat final que volen que sigui votat és aquest o un altre. Tenen temps per a fer-ho fins a uns minuts abans que es debati al ple.

Concretament, l’incís suspès de la proposta diu que el parlament ‘reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia, la defensa del dret d’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per a decidir el seu futur polític’.

El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya va publicar dimarts passat la suspensió del TC d’aquest punt per decisió del secretari general de la cambra, que també ha estat advertit i notificat de les responsabilitats penals en què pot incórrer si no compleix la seva ‘obligació’ d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa ‘que impliqui menystenir o eludir’ les resolucions del TC. La publicació de la suspensió va obrir una nova fricció entre ERC i JxCat perquè discrepen sobre la manera com han de garantir que la cambra pugui debatre qualsevol qüestió malgrat els intents del Constitucional de censurar-la. El president del parlament, Roger Torrent, va insistir llavors que no posaria en perill els funcionaris per garantir que es podria debatre i votar qualsevol qüestió, perquè són els càrrecs polítics els qui n’han d’assumir les conseqüències. En canvi, JxCat va al·legar que els lletrats no podien prendre decisions políticament tan rellevants com aquesta.

El pacte per a tirar endavant la proposta de resolució entre JxCat, ERC i la CUP incloïa no tramitar-la per la via d’urgència, cosa que implicava que forçosament s’havia de votar després de les eleccions espanyoles del 10-N. Tanmateix, atesa la possibilitat reglamentària que els independentistes introduïssin inesperadament la iniciativa en el ple anterior a les eleccions, seguint el mateix procediment que el 2017 van fer servir per tramitar les lleis de desconnexió, el consell de ministres espanyol es va afanyar a impugnar-la en tres incidents d’execució (és a dir, com a incompliments de sentències anteriors del TC) i el Constitucional va suspendre el text el 5 de novembre. En conseqüència, els membres de la mesa i el secretari general van ser notificats i advertits de la suspensió. La fiscalia ja ha advertit que investigava la transcendència penal de les decisions que ha pres la mesa aquestes darreres setmanes malgrat els advertiments del TC.

En els punts que no han estat suspesos, la resolució refusa la sentència del Tribunal Suprem, alerta que és un precedent inacceptable contra totes les formes de protesta i criminalitza la dissidència política. També exigeix l’alliberament dels presos, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió. A més, qualifica d’escàndol democràtic la condemna contra Carme Forcadell ‘per haver permès que al Parlament de Catalunya es pogués parlar de tot’.

El senador del PSC i l’impost sobre les emissions dels vehicles

El pròxim ple votarà igualment l’elecció de Manel de la Vega com a senador per designació parlamentària després de l’intent fracassat del PSC perquè ho fos Miquel Iceta i esdevingués el president del senat espanyol. Els independentistes van impedir-ho el maig passat votant-hi en contra. A més, també es farà el primer debat del projecte de llei que finalment regularà l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, un dels tributs pendents que desplega la part que no ha estat anul·lada de la llei de canvi climàtic. L’objectiu del govern és que es pugui aplicar l’any que ve, a cavall del nou pressupost, i finalment s’ha tramitat per la via d’urgència.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any