El parlament refusa de reprovar Illa però li retreu que incompleixi els mandats que s’hi aproven

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha sortit indemne de l’intent de Junts perquè el parlament el reprovés com a colofó del debat de política general. Els seus socis parlamentaris, ERC i els Comuns, l’han protegit votant en contra d’aquesta proposta de resolució inusual, al costat del PSC. Vox s’hi ha abstingut i la resta de grups hi ha votat a favor. Però el govern no ha pogut esquivar un bon toc d’atenció de la cambra. En concret, el parlament ha constatat que el president incompleix els mandats del parlament i que aquest és un fet impropi del respecte institucional i de la separació de poders. Encara és més greu, diu el text aprovat, tenint en compte que es tracta d’un govern dèbil i en franca minoria. Esmenta, com a exemples més flagrants, les peticions de destitució de les conselleres Sílvia Paneque, Esther Niubó i Núria Parlon. Era una proposta de Junts que ha recollit amb el suport del PP, Vox i la CUP, l’abstenció d’ERC i AC, i els vots en contra del PSC i els Comuns. Ha estat l’abstenció d’Esquerra, per tant, allò que ha decantat la balança contra l’executiu. No s’ha aprovat, en canvi, cap de les iniciatives que retreien a Illa la falta de lideratge. La seva gestió sí que ha sortit qüestionada del debat. Ha prosperat una resolució del PP que constata la incapacitat del govern de trobar una solució pactada a les demandes i necessitats dels mestres i els metges, malgrat les vagues reiterades. La cambra ha acusat l’executiu d’haver menystingut aquests sectors tan essencials per al desenvolupament normal dels serveis públics.

Illa ha comprovat també que la majoria li tombava una de les seves propostes estrella del debat que va començar dimarts: la compra conjunta d’habitatges per als més grans de quaranta anys que no puguin accedir a una hipoteca. No s’ha aprovat perquè la majoria de la investidura s’ha tornat a dividir: només hi han votat a favor el PSC i ERC, però els Comuns s’han abstingut i la resta hi ha votat en contra. Malgrat això, el govern pretén instaurar igualment la mesura.

El govern estudiarà una reforma de la fiscalitat per a incentivar la compra del primer habitatge, habitual i permanent, i per a incentivar l’oferta de pisos, especialment de protecció oficial, i la rehabilitació. També per a desincentivar l’acumulació d’habitatges amb finalitats especulatives i l’ús de l’habitatge per a funcions altres que la residència habitual, com el lloguer turístic, les segones residències o la possessió d’habitatges buits. El PSC i ERC han arribat a aquest acord quan els republicans havien demanat una rebaixa fiscal de l’impost de transmissions patrimonials.

Esquerra proposava de reduir la tributació en l’adquisició de l’habitatge habitual quan el comprador no fos titular d’un altre habitatge, i que progressivament s’apugés la tributació segons el nombre d’habitatges en propietat. En el cas dels grans tenidors, reforçar-ne la càrrega. Finalment, l’acord amb els socialistes deixa oberta la fórmula fins que no s’explorin totes les possibilitats. Ho estudiarà un grup d’experts en fiscalitat i habitatge, conjuntament amb el Departament d’Economia. Haurà de presentar una proposta en el termini de tres mesos perquè després es tramitin els canvis legislatius al parlament. També hi han votat a favor els Comuns i la CUP. Junts s’ha abstingut i el PP, Vox i AC s’hi han oposat.

La majoria ha donat suport igualment a la proposta d’ERC de reclamar al govern espanyol que impulsi una reducció de l’IVA en la compra d’habitatge nou per a residir-hi de manera habitual i permanent i el comprador no tingui cap altre habitatge. A més, ha instat el govern a reformar la llei reguladora de les hisendes locals, perquè els ajuntaments tinguin més capacitat per a gravar els habitatges turístics o destinats a segones residències en zones de mercat residencial en tensió, i canviar el règim de les societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari. Volen condicionar-ne els beneficis fiscals a una aportació efectiva d’habitatge a lloguer assequible i excloure els arrendaments turístics o de temporada.

Aplicació immediata de l’amnistia

El parlament ha exigit una “aplicació total i immediata” de la llei d’amnistia i ha condemnat l’actitud de blocatge antidemocràtic dels tribunals que en neguen o dilaten l’aplicació. La iniciativa, presentada per ERC, ha rebut el suport de tots els grups, llevat del PP i Vox. Ha prosperat també la iniciativa d’Esquerra d’impulsar una gran entesa de país en defensa de la democràcia i la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol i per a avançar en la sobirania nacional i social de Catalunya. L’entesa vol interpel·lar la majoria de la societat catalana i hi participarien totes les forces polítiques, els agents socials i la societat civil que es regeixin pels principis irrenunciables del diàleg democràtic. Hauria de presentar propostes i conclusions un any després de constituir-se. Hi han votat a favor tots els grups tret del PP i Vox, i AC s’ha abstingut. Com és habitual al parlament des que els partits independentistes van perdre la majoria absoluta, no ha prosperat cap de les propostes que esmentaven el dret d’autodeterminació ni un eventual referèndum.

Posar fi al bilingüisme als serveis públics i a l’administració

“No som una nació bilingüe sinó bilingüitzada: que la població sàpiga dues llengües no justifica fer del bilingüisme institucional la norma en un país on el català és una llengua minoritzada.” El parlament ha aprovat una resolució de la CUP que exigeix al govern que posi fi al bilingüisme per defecte en l’administració i el sector públic de la Generalitat. Ho ha fet amb l’aval de Junts, ERC i AC; l’abstenció del PSC i els Comuns i l’oposició del PP i Vox. La iniciativa insta l’executiu a establir el català com a llengua ordinària de l’atenció i la prestació dels serveis públics. Això implica que la primera interacció amb els ciutadans ha de ser sempre en català i que s’han de disposar els mitjans necessaris perquè abans no s’acabi el 2027 tothom es pugui relacionar plenament en català amb tots els serveis públics, incloent-hi els de justícia, sanitat i atenció administrativa. Abans no s’acabi aquest curs, s’haurien de revisar i corregir les plantilles, els sistemes informàtics, els carnets professionals, els models d’informes i la retolació dels equipaments per garantir que siguin en català. Això vol dir que la documentació en castellà o en qualsevol altra llengua s’ha de facilitar quan la persona interessada ho sol·liciti, però no abans.

Amb els vots en contra del PP i Vox, i l’abstenció de Junts, s’ha aprovat una resolució acordada entre el PSC i ERC per impulsar l’ús de la llengua al comerç i la restauració. En mig any s’hauria de presentar un programa “ambiciós i actualitzat” de suport al comerç i a les empreses per fomentar l’ús del català en l’atenció al públic. Ha d’incloure formació, recursos lingüístics, eines de traducció i assessorament, adaptats a les seves necessitats.

Disminució d’alumnes per grup i climatització de les escoles

Entre les nombroses iniciatives que s’han aprovat, es destaquen també la determinació del parlament de reclamar una reducció del nombre d’alumnes per grup i una climatització més ràpida dels centres educatius, a iniciativa dels Comuns. L’hemicicle ha instat el govern a aprovar durant aquest curs un calendari progressiu per a aplicar aquestes mesures, d’acord amb la comunitat educativa, amb qui l’executiu encara no ha tancat un pacte per alleujar el malestar sindical. La proporció d’alumnes per professor seria inferior als centres de més complexitat i als grups on hi hagi una presència elevada d’alumnes amb necessitats específiques de suport. La mesura hauria d’anar acompanyada de l’augment de plantilles docents, d’atenció educativa i del suport especialitzat necessari. Abans d’acabar l’any, a més, el govern hauria de revisar i accelerar el pla de climatització dels centres educatius amb l’objectiu d’enllestir-lo el curs 2028-2029.

D’una altra banda, la majoria ha avalat la proposta del president de la Generalitat de regular el reconeixement de l’autoritat pública dels professors dels centres educatius no universitaris, a més de protegir-los jurídicament quan van a fer colònies amb els alumnes.

El PSC, ERC i els Comuns fan pinya amb el finançament

No hi ha hagut sorpreses sobre el sistema de finançament. No s’han aprovat les propostes de Junts que defensaven la recaptació de tots els imposts i el concert econòmic. En canvi, el PSC, ERC i els Comuns han fet pinya amb l’acord tancat amb el PSOE. Amb el seu vot favorable, l’abstenció de la CUP i AC i els vots contraris de la resta, el parlament ha instat el govern espanyol a aprovar sense més dilacions el projecte de reforma del model i a remetre’l a les corts espanyoles perquè pugui entrar en vigor el primer de gener de l’any vinent. La cambra també ha demanat a tots els grups amb representació a Madrid que hi votin a favor i ha instat el govern a desenvolupar progressivament l’Agència Tributària de Catalunya per gestionar l’IRPF i vetllar pel compliment del principi d’ordinalitat.