05.10.2018 - 20:00
|
Actualització: 05.10.2018 - 20:17
TEMA DEL DIA
Crispació. Aquesta no ha estat una bona setmana per al parlamentarisme català. Les discrepàncies entre Junts per Catalunya i ERC han allargat de manera incomprensible el debat de política general. L’unionisme, sobretot Ciutadans i el PP, ha acusat l’independentisme de ‘degradar’ el parlament. És una acusació que sostenen sovint, aprofitant el desgavell dels partits que donen suport al govern. Però, en realitat, qui degrada el parlament és l’unionisme, des de fa molts i molts mesos, amb una estratègia de filibusterisme i crispació constant que ja va començar la passada legislatura. Ciutadans i el PP fan servir el parlament com a caixa de ressonància del seu fals discurs de la fractura social.
Només en aquest ple, el PP ha degradat el parlament amb el to tavernari de la seva nova estrella ascendent, Alejandro Fernández. Des de la talaia privilegiada que li dóna encapçalar un subgrup del grup mixt integrat per quatre diputats, va insultar el president de la Generalitat dient-li que era tan ‘españolazo’ com ell, i en una demostració del seu nivell intel·lectual va dir que entre Torra i ell hi havia més coses en comú que no amb un saltador de perxa noruec. El president Torra va haver de recordar a Fernández que no eren al Valle de los Caídos sinó al parc de la Ciutadella. Albiol deixa el parlament per centrar-se en l’assalt a la batllia de Badalona, un cop el PSC ha fet la feina bruta, però deixa el microgrup popular en bones mans.
La mateixa línia gasta Ciutadans, combinant el filibusterisme incansable de Carlos Carrizosa amb la gesticulació mediàtica d’Inés Arrimadas, que va exhibir una bandera espanyola al faristol per ser portada de tots els diaris de Madrid de l’endemà. Fins i tot Iceta li va cridar l’atenció davant un gest tan barroer. La dirigent de Ciutadans va denunciar que suposadament la gent se n’anava de Catalunya ‘farta’ del procés, cosa que cap estadística no pot sustentar, i va insistir a fer servir la paraula ‘escamots’ per referir-se als CDR i als manifestants independentistes. Un llenguatge gens innocent, amb clara voluntat criminalitzadora, que després es troba reflectit en les interlocutòries dels jutges.
Si hi ha res que degradi el parlament és que el grup parlamentari de Ciutadans surti de l’hemicicle quan hi ha una votació sobre la qual no estan d’acord. Es passen mesos denunciant que és ‘tancat’ i quan s’obre, se’n van. Si hi ha res que degradi el parlament és que el president o qualsevol dels diputats de la majoria parla dels presos polítics i als escons de Ciutadans i del PP es vegin somriures o gestos de manca de respecte. Manca de respecte a persones amb qui fins fa pocs mesos compartien escó, passadissos o el bar del parlament. La fredor i el menyspreu que exhibeixen cap a les persones que pateixen la repressió delata el seu totalitarisme. Com el dia que van treure bruscament els llaços grocs dels escons dels diputats empresonats o exiliats.
L’espectacle que han donat els partits independentistes aquesta setmana no és el millor, però cal recordar que l’origen del problema és que un jutge del Tribunal Suprem pretén decidir qui és diputat i qui no. Acceptar això, sí que és degradar el parlament i la democràcia. El desprestigi de la institució parlamentària és una estratègia planificada que va començar la legislatura passada durant el ple d’aprovació de les lleis de desconnexió i continuarà aquesta legislatura. Cap gest no és gratuït. Si hi ha res que degradi un parlament és que la seva ex-presidenta, Carme Forcadell, sigui a la presó per haver permès un debat. Això és degradació.
MÉS QÜESTIONS
La Comissió 9 d’Octubre fa responsable la delegació del govern espanyol dels incidents que puguin causar els ultres. La Comissió 9 d’Octubre ha advertit que farà responsable el delegat del govern espanyol, el socialista Juan Carlos Fulgencio, dels incidents que puguin ocasionar les concentracions ultradretanes convocades a la mateixa hora de la manifestació. En un comunicat, expliquen que van proposar a Fulgencio una separació física dels recorreguts, de manera que les convocatòries que parteixen de la plaça de Sant Agustí fossin dirigides en direccions oposades. És a dir, la de la Comissió i qualsevol altra de signe democràtic en una direcció i les de les ‘sigles fantasma que potencialment poden reunir grupuscles marginals i violents’, en la direcció contrària, de manera que s’allunyi del centre de la ciutat el risc de violència i es faciliti la tasca de control de les forces de seguretat. Però el delegat ha optat per reforçar el dispositiu policíac i prou. Una solució que no agrada els convocants de la manifestació. ‘La intervenció de la policia ha de ser, a parer nostre, l’últim recurs, i quan s’hi arriba és perquè la situació no s’ha sabut o pogut controlar’,
El congrés espanyol reactivarà la reforma de l’estatut valencià després de set anys. El congrés espanyol preveu d’activar a final de mes la reforma de l’estatut del País Valencià en la reunió de la ponència que haurà de discutir les esmenes presentades pels grups parlamentaris. En aquest debat s’incorporarà una delegació de les Corts Valencianes. El ple del congrés va aprovar fa dos anys de donar via lliure a la tramitació de la proposició de llei per a introduir a l’estatut una nova disposició addicional perquè les inversions de l’estat espanyol al País Valencià siguin equivalents al pes de la seva població. S’anomena ‘clàusula Camps’ perquè l’ex-president de la Generalitat va aprovar-la el 2009. Serà la tercera vegada que el congrés espanyol admeti a tràmit aquesta reforma. Les dues anteriors no van servir per a res perquè les corts espanyoles es van dissoldre quan van convocar-se eleccions. Fa un any i mig que la reforma està aturada per la participació de la delegació de les Corts, prevista a l’estatut del 2006. No obstant això, calia una resolució de la presidència del congrés perquè el reglament només preveu que participin delegacions de Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia arran de les autonomies constituïdes amb l’article 152.1 de la constitució espanyola. Encara no se sap qui formarà part de la delegació de les Corts Valencianes.
El judici pel cas BPA s’ajorna novament. El judici de la primera de les causes del cas BPA no es reprendrà el 15 d’octubre com es preveia, segons fonts judicials. El Tribunal de Corts andorrà s’ha vist obligat a deixar-lo aturat sense data després de la demanda civil presentada per l’advocat Josep Anton Silvestre, que representa quatre dels vint-i-cinc acusats, i dels nous escrits de recusació contra tres membres del tribunal, entre ells, el seu president, Josep Maria Pijuan. D’aquesta manera, el Tribunal Superior d’Andorra haurà de tornar a pronunciar-se sobre la qüestió, i en el cas de la demanda civil, també s’hi haurà de pronunciar la Batllia (jutjat).
Vox i Ciutadans denuncien tres instituts de Mallorca per haver commemorat l’1-O. Tres instituts de Mallorca, concretament els de Marratxí, Sineu i Felanitx, han estat denunciats per Vox i Ciutadans per haver explicat els fets del Primer d’Octubre. En el cas de l’IES Marratxí, han denunciat una professora per ‘presumpte adoctrinament per haver repartit indiscriminadament llaços grocs’ durant un acte organitzat pels alumnes de batxillerat del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) per a recordar l’1-O. L’STEI ha criticat les denúncies i ha insistit que no hi havia hagut adoctrinament en cap dels casos. En el de Marratxí, el sindicat explica que la professora s’havia limitat a donar llaços grocs als alumnes que li n’havien demanat i que en cap cas n’haviat fet ‘un repartiment indiscriminat, tal com recullen alguns mitjans, que falten d’una manera descarada a la veritat’. Pel que fa a les acusacions que afecten l’institut de Sineu, l’STEI defensa que les accions que s’han denunciat ‘no varen ser promogudes ni comptaren amb cap mena d’implicació, ni activa ni passiva, per part del professorat del centre’. A més, recorden que els cartells que han aparegut aquests dies duen l’autoria d’Alumnes de l’institut de Sineu per la Llibertat’. En el cas de Felanitx, també s’ha denunciat una professora pels mateixos motius. L’STEI deixa clar: ‘No admetrem mai que, amb l’acusació falsa d’adoctrinament, desaparegui de les escoles i els instituts l’anàlisi de la realitat social, l’esperit crític i la denúncia de totes aquelles situacions d’injustícia.’ A més, retreu ‘la tergiversació, la mala fe i la intoxicació permanent d’alguns mitjans de les Illes Balears en contra de la bona tasca del professorat’.
Aturada la construcció d’un magatzem d’armes soterrat a Rivesaltes. La construcció d’un magatzem arsenal d’armes i explosius que havia de ser secret a la base militar que l’exèrcit francès té a Rivesaltes està aturada. Havia d’entrar en funcionament el 2017, segons els plans del ministeri de Defensa francès, que va aprovar-ne la construcció el 2012. A hores d’ara, el búnquer d’alta tecnologia compost de diversos iglús subterranis ultrasegurs encara no s’ha construït. El motiu és el futur pla local de planificació urbana intercomunal. El delegat militar francès dels Pirineus Orientals, Cristofe Corréa, ha dit que una vegada el pla hagi estat validat, estaran a punt per començar a construir el magatzem. ‘Tan aviat com obtinguem el vist-i-plau, podrem construir l’edifici ràpidament’, ha dit, i ha recordat que aquesta era una prioritari per a l’exèrcit. El pressupost és entre 10 i 12 milions d’euros. Però no és clar que es pugui acabar construint, perquè la batllia de Rivesaltes reserva part dels terrenys que ocuparia el dipòsit per al futur TGV entre Montpeller i Barcelona. Per Corréa, caldria prioritzar el magatzem d’armes perquè és d”interès nacional’, però la població de Rivesaltes no vol renunciar a la parada del TGV.
LA XIFRA
56 entitats socials que treballen amb col·lectius vulnerables han signat un manifest en què denuncien una campanya d’agressions racistes i xenòfobes contra immigrants a València. Aquestes entitats parlen de vuit atacs neonazis contra les seves seus durant els mesos de juliol i agost, després de l’arribada de l’Aquarius.
TAL DIA COM AVUI
El 5 d’octubre de 1966, Jordi Sabater Pi va comprar en Floquet de Neu a Guinea Equatorial. El va comprar a un caçador que havia matat la seva mare. Pi el va traslladar a Barcelona per donar-lo al Zoo i es va convertir en una icona de la ciutat.
