El parlament aprova el pressupost i Illa es garanteix la continuïtat de la legislatura

Punt d’inflexió en la legislatura. El govern de la Generalitat ha aconseguit d’aprovar el primer pressupost a l’equador del mandat. Ho ha fet després d’una llarga espera i d’haver ensopegat amb els primers comptes presentats al parlament, que va haver de retirar per primera vegada en la història recent per la falta d’acord amb ERC. L’hemicicle ha donat el vist-i-plau definitiu al pressupost i el govern s’ha garantit que, passi què passi a partir d’ara, en tindrà prou de prorrogar-los si no pot tancar un nou acord per les dificultats polítiques que s’albiren, amb la llarga pre-campanya electoral de les municipals i la incertesa de les eleccions espanyoles vinents. ERC i els Comuns, com estava signat, han estat els únics grups que han avalat els comptes impulsats pel govern socialista. La resta de grups s’hi han oposat i han vist com es tombaven les esmenes vives que hi havien presentat: Junts, el PP, Vox, la CUP i AC. El pressupost té una previsió de despesa reconeguda de 49.162 milions d’euros, però el govern ja preveia quan els va presentar que arribaria a 49.692 milions. Del total, 893 milions provenen dels acords amb ERC i els Comuns. “És una gran notícia per al conjunt del país perquè necessita estabilitat, certeses, eines per a continuar avançant”, s’ha felicitat la consellera d’Economia, Alícia Romero, que ha agraït el suport dels socis parlamentaris “per haver convertit les diferències legítimes en respostes concretes”. Una vegada ja s’ha aprovat, el president Salvador Illa s’ha compromès a desplegar-lo i ha allargat la mà als grups que n’eren contraris.

ERC ha justificat l’opció política pel pacte i ha demanat al govern que arribés a un acord amb els docents. Els comptes s’han aprovat sense incorporar cap acord, amb la crisi educativa encara oberta i amb el risc d’un començament de curs calent al setembre. No obstant això, la llei d’acompanyament dels comptes inclou una esmena de la USTEC que ERC ha fet seva per a la reclassificació professional del personal laboral d’atenció educativa i de part del personal dels serveis educatius. “Catalunya necessita el pressupost, no perquè el govern s’ho hagi guanyat, no perquè hagi fet els deures”, ha apuntat Ester Capella, que ha reivindicat que els comptes permetran que Catalunya guanyi poder de decisió, que es disposi de més recursos i que es reforcin els serveis públics. Capella ha posat l’exemple dels 521 milions que es destinaran a l’Agència Tributària de Catalunya, malgrat que l’acord d’investidura per a recaptar i gestionar tot l’IRPF hagi quedat aparcat. Segons ERC, es manté el gran problema estructural de la falta de sobirania de Catalunya, però el partit defensa que ha intentat de mitigar-lo. Capella ha remarcat l’acord sobre la línia orbital ferroviària, el pla de pobles i el pla Regenera, de rehabilitació i reforma d’habitatge.

Els Comuns han insistit que la seva prioritat negociadora havia estat l’habitatge. Al faristol de l’hemicicle, Jéssica Albiach ha reivindicat la tramitació d’una llei per a prohibir les compres especulatives, el fet que es doblin els ajuts al lloguer i la creació d’una Direcció General de Disciplina d’Habitatge per a sancionar els incompliments de la llei. Els Comuns també han subratllat que es mantindria la rebaixa sobre les targetes d’ús habitual del transport públic. No obstant això, segons els Comuns, els comptes no són suficients amb el grau de desigualtat actual i Albiach també ha esmentat els casos de corrupció que assetgen Pedro Sánchez. “És clar que hi ha lawfare, però no tot és lawfare“, ha subratllat Albiach, que també ha preguntat a Junts si realment volia que el PP, el mateix partit del cas Kitchen i la trama Gürtel, tornés a la Moncloa. Els Comuns han apuntat que, en el tram que queda de legislatura, la col·laboració amb el govern dependrà del desenvolupament de la política d’habitatge, la crisi de Rodalia i l’estat dels serveis públics, sobretot davant la crisi educativa i la tensió que viu el sector sanitari.

Junts ha acusat el govern de no tenir cap projecte. El diputat Antoni Castellà ha atribuït a Illa una gestió precària i amb arrogància i ha ofert la col·laboració de Junts si hi havia “un canvi de rumb capital”. El partit de Carles Puigdemont ha subratllat les dificultats que ha experimentat l’executiu per a aconseguir aprovar els comptes. Ha criticat les pròrrogues i les ampliacions de crèdit a què ha hagut de recórrer, com també la retirada forçosa del pressupost al febrer, i ha situat el dèficit fiscal i l’infrafinançament com l’elefant a l’habitació. Castellà també ha argumentat que no deflactar l’IRPF i rebaixar la resta d’imposts, en un context d’inflació, era una pujada de tributs encoberta que sobretot perjudicava les classes treballadores i mitjanes i això passava, segons Junts, mentre el govern espanyol colla la Generalitat. “No necessitem governs que ocupin el poder, necessitem governs que transformin el país”, ha reblat Castellà. Junts hi ha presentat 1.300 esmenes, no els n’han acceptada cap i el PSC li ha retret que representaven 2.400 milions d’euros de despesa afegida.

El PP ha descrit el pressupost com “l’eina més eficaç per a liquidar la classe mitjana”. Considera que consoliden un model que castiga sistemàticament qui crea riquesa i ha carregat contra el govern perquè permetia que els Comuns marquessin el programa econòmic i ERC, l’institucional. “Ha convertit la Generalitat en una gestoria i n’és l’encarregat”, ha dit Juan Fernández sobre Salvador Illa. Els populars han carregat contra una administració que creuen que cada vegada és més gran, més cara i més inútil, convertida en una delegació del “sanchisme”.

“Aquest pressupost té més recursos, però quina és la gran obra? Què en recordarem? Quins drets s’eixamplen?”, ha preguntat la CUP. La diputada Laure Vega ha argumentat el vot contrari del grup perquè es nega a acceptar que salvar els mobles impliqui una millora real en la vida dels ciutadans: “Administrar el mal menor no és un horitzó, és una trampa.” I ha recordat que la CUP només va donar suport una vegada a un pressupost, a canvi del referèndum del Primer d’Octubre.

“Avui no celebrem un pacte entre partits. Afirmem una majoria útil per al país”, ha dit el diputat del PSC Jordi Riba. El govern ja ha aconseguit l’eina per a garantir-se l’estabilitat durant la resta de la legislatura. Però els mesos vinents arribarà la prova de foc del finançament. Romero ha admès que els recursos de què disposava Catalunya eren insuficients, però ha remarcat l’acord amb ERC i amb el govern espanyol per a reformar el sistema, que aportaria 4.700 milions addicionals a Catalunya. Però la proposta, com és sabut, no té el suport garantit per a tirar endavant al congrés espanyol.