El dia 7 de setembre, vaig seguir amb molta atenció el teu parlament a les Corts Catalanes, i vaig escoltar amb perplexitat alguna de les coses que et diré a continuació. Primer voldria que saberes que jo em sent un comunista convençut i que el dret d’autodeterminació dels pobles és un dret fonamental que el comunisme sempre ha defensat.

Em van sorprendre i colpir tant les teues paraules com veure com t’aplaudia la dreta i certa esquerra espanyolista representada al Parlament de Catalunya, i per això no puc deixar d’escriure aquestes notes, per a recordar-te què representa eixa esquerra i dreta espanyolista i com ens negaven les llibertats per les quals lluitàvem nosaltres, els comunistes, moviment d’on véns tu també. Com també saps, l’eurocomunisme parlava d’una Europa dels pobles que era la part més dinàmica de la democràcia, cosa que tu negues en el teu discurs. També que la lluita popular dels pobles sempre ha anat per damunt de les lleis que han volgut fer claudicar els ciutadans. Per tant, no hi ha cap dubte que en la lluita diària hi ha la solució.

Però quan realment em va escandalitzar el teu discurs va ser quan digueres que no estaves disposat que el teu fill Daniel visquera en un país en el qual la majoria poguera tapar els drets dels qui no pensen com ell. Potser no t’adones que quan dius açò, malgrat que les citares, t’oblides de les víctimes de l’estat que ara defenses. Estat hereu dels qui afusellaren als compatriotes republicans. De la vella impunitat, vigent encara.

I ací entre jo, quan em pregunte si el meu fill no tenia el mateix dret que tu a defensar les seues idees. Dret que li varen negar segant-li la vida per ser independentista, antiracista i antifeixista. I són eixes majories les que ens han negat amb la mort, que pensarem lliurement, i eixa majoria independentista a la qual tu et refereixes serà la garantia i la primera defensora que les minories puguen viure respectades democràticament. Mai no voldrem per als altres el que nosaltres hem patit. Mai. Enlloc. Contra ningú.

I jo, personalment, eixiré en defensa de les minories sempre que hi haja una injustícia. T’ho ben promet.

Guillem Agulló i Lázaro, pare de Guillem Agulló i Salvador, assassinat l’11 d’abril del 1993 a mans d’un grup feixista.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]