Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Tot just quan és a punt de fer un any de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, el govern espanyol activarà “les setmanes vinents” un paquet addicional d’ajuts per valor d’11.000 milions d’euros per a ajudar les empreses i els autònoms dels sectors més afectats a afrontar la difícil situació financera que travessen. Ho va dir ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, al congrés, on va posar xifra, però no data, al paquet que fa setmanes que prepara el Ministeri d’Economia.

És una “quantitat important de recursos públics per a continuar donant suport durant les complicades setmanes que encara tenim davant, abans de superar la pandèmia, a sectors que creixien i eren competitius abans de la pandèmia i que ara es troben lògicament en una situació extremadament difícil i complexa”, va reconèixer Sánchez, qui va esmentar expressament com a destinataris el sector del turisme, l’hoteleria, la restauració i el petit comerç, entre més. I va afegir que l’objectiu era dedicar aquests 11.000 milions a “reforçar la solvència dels seus balanços i que, d’aquesta manera, puguin reprendre l’activitat econòmica, fer les inversions necessàries i contractar els treballadors que requereixen per a començar, en plenitud de facultats, la recuperació econòmica”.

I fins aquí puc llegir. Això no ho va dir, però ho va fer. És a dir, no va entrar en més detalls i no en sabem res més. Ni com es materialitzaran aquests milions, ni si els sectors que va anomenar seran els únics afortunats. Ara toca esperar unes setmanes, en què anirem parlant dels 11.000 milions cada dia, per una cosa o per una altra, i de tant de repetir-ho als titulars, al final semblarà que la xifra final sigui molt més alta. Com si es donessin moltes vegades els 11.000 milions, vaja.

Els empresaris i autònoms es demanen si finalment arribaran les subvencions que fins ara s’han negat a donar. Brussel·les ha beneït l’operació, però no queda clar quin camí seguiran. Perdonaran imposts? Perdonaran quotes? Es consideraran ajuts directes? Ara com ara tot són cabòries que no duen enlloc. Per exemple, el president de l’ATA, Lorenzo Amor, poc després de l’anunci de Sánchez, es va afanyar a donar la “benvinguda” al nou paquet de mesures, si bé va afirmar que arribava “tard per a molts dels autònoms que van haver de tancar”.

Segons que va dir, esperava un desemborsament més gran per part de l’estat espanyol i va fer comptes, el nivell de fiabilitat dels quals és directament proporcional al poc temps que va tenir per a pensar-los. Concretament, va dir que el nou paquet anunciat significarà que cada autònom rebi, més o menys, uns 11.000 euros d’ajuts. Però cal tenir en compte que, segons els seus càlculs, els treballadors per compte propi han perdut més de 21.000 euros de mitjana a causa de la pandèmia. És a dir, i d’acord amb els comptes que va fer el president de l’ATA, el nou pla econòmic de la Moncloa només serviria per a cobrir la meitat de les pèrdues que ha tingut el col·lectiu.

Les dades comparatives que hem anat sabent aquestes darreres setmanes apunten totes a la misèria que l’estat espanyol ha destinat en ajuts a les empreses i els autònoms. A la píndola d’ahir, encara parlava de la idea d’augmentar un 50% la recaptació per les quotes dels autònoms que porta de cap el govern espanyol. Fa unes setmanes, el Banc Central Europeu feia públic que l’estat espanyol era el que menys diners havia destinat a aquesta tragèdia amb càrrec al pressupost, només un minúscul 1,3% del PIB, mentre que la mitjana a la zona euro és del 4%, i en estats com Àustria i Itàlia han superat amb escreix el 5%.

També s’ha comentat que l’estat espanyol és el que, dins el paquet d’ajuts totals durant la pandèmia, ha destinat més en crèdits. Bé, és un dir, perquè els diners els ha posat la banca. L’estat ha avalat per mitjà de l’ICO, però no ha prestat ni un euro. Concretament, un 72% dels diners a les empreses per a fer front a la covid-19 han vingut per aquesta via, mentre que a la zona euro, de mitjana, els crèdits han representat pràcticament el 50%. La diferència és molt forta i significa que les empreses espanyoles tindran uns balanços amb molt més endeutament que els de la resta d’Europa, la qual cosa les posa en una situació de menys competitivitat i de més risc davant les seves col·legues europees.

Veurem com acaba definint-se el paquet, que, de moment, sembla que arriba tard i que és poc generós amb la xifra de diners, vist com s’ha fet als països del nostre entorn.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.