El País es desmenteix a si mateix en ple atac furibund contra TV3

  • Arran de la sentència que l'obliga a rectificar una informació difamatòria contra la televisió pública catalana

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
13.01.2018 - 13:28
Actualització: 13.01.2018 - 13:36

La sentència que condemna El País a rectificar aquest article difamatori contra TV3 ha estat rebut de manera irada per part del diari espanyol, que avui ha desplegat una nova ofensiva contra la televisió pública catalana. Però ho ha fet d’una manera que el deixa en evidència, perquè dins del mateix diari d’avui arriba a dir, alhora, que és mentida que la sentència el condemni a rectificar i a queixar-se en l’editorial de la sentència perquè precisament l’obliga a rectificar, cosa que qualifica d’atac a la llibertat d’expressió.

Aquesta és la seqüència dels fets en què El País es deixa en evidència a si mateix:

1. La sentència: Dimecres el jutjat de primera instància número 20 de Barcelona va condemnar el diari El País a publicar una rectificació per un article en què afirmava que la televisió pública adoctrinava. TV3 va denunciar el diari per difamació després d’haver-se negat a publicar una petició de rectificació. I ara el jutge ha donat raó a TV3. L’article, titulat ‘Una setmana veient només TV3‘, criticava, per exemple, la cobertura de la vaga general del 3 d’octubre. El País també deia que el programa infantil ‘Info K’ havia fet servir les imatges de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per explicar què és un pres polític. Era una afirmació falsa, perquè al vídeo només hi apareixien els periodistes del programa.

Una altra de les afirmacions que feia El País en aquell article deia que Espanya ‘no existeix en els informatius de TV3’. ‘Entre el bloc català i el d’informació internacional tot just posen una notícia sobre actualitat espanyola, i aquesta setmana gairebé cada dia ha estat sobre el mateix tema: Gürtel. Espanya és Gürtel, a això s’ha reduït aquesta setmana’. Doncs bé, El País diu que és una dada indiscutible segons les dades que va analitzar aquella setmana. ‘Espanya es Gürtel’ és una metàfora per expressar el símbol de l’Espanya que es vol representar’.

El jutge va considerar que el diari fonamentava el seu article en dades inexactes i per això ha condemnat El País i el director del diari a publicar la rectificació en paper i la versió digital. La rectificació ha de ser amb el mateix tipus de lletra i la mateixa paginació.

2. Un editorial d’El País contra la sentència. El diari publica avui un editorial que es titula així: ‘Atac a la llibertat d’informació’, en què diu que ‘la sentència que obliga El País a rectificar una informació sobre TV3 posa en risc el dret de la crítica.’ Creu que invocar al dret de rectificació cada vegada que algú no li agrada una informació, pot suposar un atac a aquest dret fonamental. I diu que es tracta ‘d’una sentència desproporcionada’ que recorrerà immediatament perquè no posa en dubte la veracitat de la informació. I que el fons de l’assumpte és més greu encara perquè TV3 pot donar la seva versió dels fets i ‘no accepta una anàlisi crítica dels seus continguts’. A més, s’acaba queixant de la diligència de la justícia, dient que TV3 ‘ha trobat a Barcelona aquesta vegada, per fortuna seva, un jutjat extraordinàriament diligent que en un mes ha tramitat, vist i sentenciat la demanda’.

3. L’article contradictori del diari. El País publica en la mateixa edició d’avui un article de resposta que és un nou atac a TV3 i que té aquest titular: ‘El País respon la manipulació informativa de TV3’. I una de les coses que comença destacant és que ningú no l’obliga a rectificar. ‘Sostenir interessadament, com s’ha fet al llarg d’aquest divendres, que la sentència obliga a recrificar, corregeix o desmenteix la informació d’El País, és fal·laç. Garanteix només un dret de rèplica, i ni tan sols entra a verificar que les objeccions d’aquesta rèplica siguin certes. I no en són’. I tot seguit torna a repassar el contingut que difamava l’article objecte de la denúncia i la posterior sentència i el va reafirmant punt per punt.

4. El paper dels directius d’El País a Twitter. Tot plegat ha anat acompanyat de comentaris a la xarxa del director del diari, Antonio Caño, i del director adjunt, David Alandete. Caño, malgrat l’editorial crític amb la sentència que els obliga a rectificar, diu que ‘no hi ha cap sentència que desmenteixi la informació d’El País’:

https://twitter.com/antonio_cano_/status/951798166336229376

I Alandete fins i tot nega la literalitat del que es queixa l’editorial del seu diari, quan diu: ‘És fals el que diu TV3, que la sentència obligui a rectificar, corregeixi o desmenteixi la informació d’El País. Garanteix únicament un dret de rèplica.’

Un periodista de TV3, Nicolás Valle, li ha recordat el text de la sentència:

Valle també enumerava una per una les difamacions que la jutgessa obliga El País a rectificar:

David Alandete ha maldat per fer creure que les informacions sobre la repressió brutal de la policia espanyola contra els votants van ser falses, que hi ha va haver un cas de ‘fake news’ a Catalunya, i que hi va haver una ingerència russa en aquest cas. Fins i tot va arribar a parlar-ne en una comissió d’investigació al parlament britànic, on no va poder demostrar les seves acusacions i va quedar en evidència. Es pot veure en aquest vídeo de Russia Today:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any