[Vídeo] El País Basc es dóna les mans pel dret de decidir

  • Representants d’ERC, la CUP, l’ANC i Òmnium han anunciat que participaran en la cadena humana basca

VilaWeb
Josep M. Llauradó
09.06.2018 - 22:00
Actualització: 10.06.2018 - 15:22

Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria s’han unit avui per una cadena humana organitzada per Gure Esku Dago, just quatre anys després de la primera, més petita –de 123 quilòmetres; a diferència d’ara, que en seran 202– i que connectava Pamplona i Durango. La reivindicació principal és que el nou estatut basc reconegui el dret de decidir, seguint el programa dels tres partits polítics més votats del parlament: PNB, Bildu i Podem. Ángel Oiarbide, portaveu de l’entitat, explica que per assolir el nou repte han calgut, com a mínim, 100.000 persones. Hi ha cinc mil voluntaris i s’han mobilitzat un miler d’autobusos.

Vegeu ací en directe la mobilització:

Gure Esku Dago s’emmiralla en cadenes humanes prèvies, com les dels països bàltics i la Via Catalana. El 2014 van fer-ne una i des d’aleshores diversos pobles n’han organitzat més. Ara la reivindicació arriba a les tres capitals d’Euskadi, tot i que no descarten que en un futur s’hi puguin unir la de Navarra (Pamplona) i les dels tres territoris del País Basc nord (Sant Joan de Peu de Port, Maule-Lextarre i Baiona).

‘El 2014, l’ambient ens deia que no era possible ajuntar gent de pensament diferent’, diu Ángel Oiarbide. Gure Esku Dago provar de crear una cultura de treball conjunt a la societat basca d’acord amb un nexe comú, el dret de decidir, i amb transversalitat. ‘Creiem que el dret de decidir és el punt de trobada de totes les sensibilitats polítiques del país i per això no entendríem que es consensués un estatut que anés en sintonia amb Madrid’, ha assegurat Oiarbide.

Quilòmetres solidaris amb Altsasu i amb els presos polítics catalans
Al començament de la cadena, situat a Sant Sebastià, hi haurà Gabriel Rufián (ERC). També s’agafaran les mans pel dret de decidir del poble basc Elisenda Paluzie (ANC) i Ignasi Termes (Òmnium). La connexió amb la reivindicació catalana es concreta amb la reserva d’un dels quilòmetres per a reclamar l’alliberament dels presos polítics. És un tram de Bilbao, on es vendran sis-cents mocadors grocs que aniran directes a la caixa de resistència catalana.

El cas dels joves d’Altsasu també té el seu quilòmetre a Zigoitia, a Àlaba, en solidaritat amb els vuit condemnats per l’Audiència espanyola pels fets ocorreguts l’octubre del 2016 en aquesta localitat navarresa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any