25.10.2019 - 17:48
|
Actualització: 25.10.2019 - 20:19
The New York Times, a la secció The Interpreter, ha difós un article per als subscriptors titulat ‘L’onada de protestes global, explicada’ en què inclou les mobilitzacions independentistes a Catalunya, juntament amb les manifestacions anticorrupció al Líban, les pro-democràcia a Hong Kong, les protestes contra la desigualtat a Xile i les dels resultats electorals a Bolívia. El diari explica que hi ha un augment de les protestes multitudinàries a escala mundial, però que des de l’any 2000 s’ha reduït l’impacte reeixit de les mobilitzacions.
L’article situa el col·lapse de la democràcia i la tendència creixent cap a l’autoritarisme com a primera causa de l’augment de les mobilitzacions, juntament amb el fet que les classes mitjanes s’han convençut que amb el vot no n’hi ha prou per a canviar les coses. La irrupció de les xarxes socials, diu, genera més facilitat per a les mobilitzacions espontànies, però va en detriment de la construcció d’organitzacions des de l’arrel que les facin més sòlides i duradores.
La polarització de la societat és un altre dels motius de les protestes –segons l’article– quan els individus s’uneixen per a defensar i reclamar les seves reivindicacions. Per últim, defineix l’aprenentatge autoritari com els mètodes del poder per a aplacar la dissidència. Davant les protestes no violentes, els governs identifiquen els principals activistes i els reprimeixen amb presó o els amenacen per a atemorir el conjunt del moviment i frustrar la dissidència, tot i que no la derroten.
