El neguit de Rajoy amb la causa andorrana: així maniobra per aturar la investigació

L'ex-president espanyol qüestiona la competència de la batlle d'Andorra que l'ha encausat per l'operació Catalunya

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
29.09.2022 - 21:40
Actualització: 29.09.2022 - 21:44

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ex-president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja ha vist que la querella andorrana contra ell i contra els seus ex-ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz no és cap broma i va de debò. Ara prova desesperadament d’aturar la investigació per la qual la batlle Stéphanie García García els ha encausat per indicis d’haver comès delictes molt greus que atempten contra la sobirania andorrana: coaccions, amenaces, extorsió i xantatge a autoritats andorranes –entre les quals, l’ex-cap de govern Antoni Martí i els responsables de la Banca Privada d’Andorra (BPA)– per a aconseguir, entre el 2014 i el 2015, informació sobre els suposats comptes bancaris d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol. A Rajoy l’han encausat, i ha presentat un recurs a l’Audiència de Madrid en què qüestiona la competència de la jutgessa andorrana.

La querella, la va presentar l’Institut de Drets Humans d’Andorra i el col·lectiu Drets contra Rajoy, Montoro, Fernández Díaz, l’ex-secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez i membres de la cúpula policíaca d’aleshores, com l’ex-director general de la policia Ignacio Cosidó, el comissari Eugenio Pino i la seva mà dreta, l’inspector Bonifacio Díez. La batlle va enviar una comissió rogatòria a Espanya per notificar a tots ells que eren investigats, per donar-los còpia de tot i perquè designessin un advocat. Un primer pas per a prendre’ls declaració.

Ara Rajoy, Fernández Díaz i Montoro han decidit de combatre judicialment la querella en jutjats de Madrid, tot qüestionant la legalitat de la comissió rogatòria enviada per la batlle andorrana. El jutjat d’instrucció que la va tramitar, el número 32 de Madrid, no els va fer cas, i ni tan sols en va admetre els recursos. Ara han recorregut a l’Audiència de Madrid, on han exposat els seus arguments qüestionant la competència de l’autoritat judicial d’un altre estat. Diuen que el jutjat de Madrid hauria d’haver admès els seus recursos, que ni tan sols va qüestionar la competència de la batlle andorrana. Perquè el seu recurs es basa fonamentalment a qüestionar que la Batllia tingui competència per a interposar una querella com aquesta i a afirmar, en el cas Rajoy, que té una immunitat que en realitat no té, perquè el govern espanyol no li l’ha reconeguda.

La qüestió sorprenent és que la fiscalia provincial de Madrid, i més concretament la fiscal delegada de cooperació internacional, ha donat suport al recurs de l’ex-president espanyol de demanar que el jutjat d’instrucció de Madrid admeti la seva queixa contra la legalitat de la comissió rogatòria andorrana. Aquesta decisió de la fiscalia ha estat filtrada al diari ABC, que ha publicat una notícia titulada “Rajoy prova de tombar la querella andorrana de l’operació Catalunya”.

I és sorprenent perquè l’informe de la fiscal, que VilaWeb ha pogut consultar, fa tota una exposició de normativa que regula la cooperació judicial, i ho fa d’una manera que permet de veure que la comissió rogatòria enviada per la justícia andorrana per a demanar la informació i els procediments necessaris per a continuar la investigació d’una causa judicial oberta s’ha fet correctament. La fiscal espanyola recorda que el Conveni d’assistència judicial en matèria penal del 1959 és aplicable en aquest cas i diu que “no preveu motius de denegació concrets” de la petició d’assistència judicial; que “les parts contractants [és a dir, els estats d’Andorra i Espanya] es comprometen a prestar-se mútuament l’assistència judicial més àmplia possible en els procediments relatius a infraccions la repressió de les quals, en el moment de demanar l’assistència, sigui de la competència de les autoritats judicials de la part que fa el requeriment [és a dir, Andorra]”.

I dit això, la fiscal fa un tomb argumental i afirma que, d’acord amb una normativa que té a veure amb les ordres europees d’investigació (entre els estats de la Unió Europea), cal que hi hagi un control previ de legalitat, que és el que demana Rajoy. Però això a la pràctica vol dir, simplement, que el jutge de Madrid en qüestió ha de comprovar que la batlle andorrana és d’un jutjat identificable i que la informació que demana (relativa a un afer penal) li correspon. I efectivament és així, perquè és una batllia d’instrucció. És una qüestió formal i procedimental molt elemental de fer. I àgil.

Ara, la fiscalia no qüestiona pas la competència de la batlle. Només acaba dient que el jutjat d’instrucció de Madrid hauria d’haver admès el recurs de Rajoy i haver donat resposta sobre el fons de la qüestió que planteja. La maniobra de Rajoy té molt poc recorregut, i difícilment pot entrebancar o tombar la querella contra l’operació Catalunya a Andorra, com diu l’ABC. Pot allargar una mica la part de la investigació de la causa que té entre mans Stéphanie García García que afecta específicament Rajoy i els seus ex-ministres. Però la investigació del gruix de la causa no s’atura i va fent passos endavant, recollint cada vegada més informació per a acabar de concretar la causa i les acusacions contra l’ex-president espanyol, part del seu govern i de l’ex-cúpula policíaca.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes