Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Els resultats de les eleccions gallegues confirmen el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) com a alternativa al Partit Popular (PP), que és una màquina de vots. Un Partit Popular que, recordem-ho, ha tingut tot el suport i la visibilitat dels principals mitjans de comunicació, incloses les veus del progressisme espanyol, que va treballar durament per presentar Alberto Núñez Feijóo com la cara antagònica de Pablo Casado tot i representar el mateix PP, disposat a pactar amb Vox –com ja passa en comunitats espanyoles– i malgrat que es va manifestar de bracet dels ultranacionalistes a la plaça de Colón de Madrid el dia en què milers de gallecs van inundar Sant Jaume de Galícia en defensa de la salut pública.

S’esperava una majoria absoluta de Feijóo. Si més no, això assenyalaven les enquestes, que no van preveure la magnitud de l’auge del BNG. La perseverança és una de les paraules que defineixen el front nacionalista. Han fet història gràcies a Ana Pontón i el seu equip. La van encertar amb missatges centrats en el seu líder, capaços de crear il·lusió, esperança i orgull, i van marcar GZ, amb creadors i creadores signant una campanya d’entusiasme.

L’onada Pontón, a la qual s’han afegit molts joves, és la punta de l’iceberg d’un BNG que els militants –que en són el màxim actiu– han treballat molt durant aquests darrers anys per fer ressorgir amb força, tot aplegant més de 300.000 persones al voltant d’un projecte nacional gallec.

L’onada Pontón demostra que vivim en una època de lideratge femení i feminista, sempre en clau nacional. Un canvi de cicle que comença aquest 12 de juliol i situa el BNG en la millor posició inicial per construir una alternativa real al govern de Feijóo.

Una altra interpretació que ens deixa el dia és la de l’ultraespanyolisme. Galícia és un dic de contenció de l’extrema dreta, que, malgrat la seva jugada decisiva durant la campanya gallega i malgrat una presència exagerada als mitjans de comunicació majoritaris, no ha aconseguit gens de representació. El 12 de juliol gallec també certifica la desaparició del projecte nascut al voltant d’En Marea, que ha passat de 14 escons a 0.

Ara és l’hora de treballar per construir un govern de país fort, que es faci valer, que confiï en el potencial de Galícia i treballi en interès dels gallecs. Encara hi ha molta història per escriure.

Maria Obelleiro és la directora de Nós Diario. Podeu llegir l’article original en gallec.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.