L’exposició ‘Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya‘ és la més gran de les que s’han organitzat amb motiu de la commemoració de l’Any Puig i Cadafalch i s’acaba d’inaugurar al Museu d’Història de Catalunya. Repassa les diverses facetes professionals i artístiques del personatge. En destaca el paper com a arquitecte, però va més enllà per mostrar-ne també l’activitat com a urbanista, periodista, arqueòleg, estudiós de l’art, polític, governant, gestor cultural i periodista. L’exposició, que permet de contemplar una selecció del seu fons personal, es podrà visitar fins al 15 d’abril.

El 2017 ha estat designat Any Josep Puig i Cadafalch per la Generalitat de Catalunya, en commemoració del 150è aniversari del seu naixement i el centenari del seu nomenament com a president de Catalunya des del govern de la Mancomunitat, primera forma d’autogovern català del segle XX. Eduard Riu-Barrera, cocomissari de l’exposició, ha explicat que la mostra resumeix i condensa aquesta celebració. ‘És important de conèixer i examinar la seva trajectòria, que va començar la darrera dècada del segle XIX, s’allarga fins a mitjan anys cinquanta i travessa les grans convulsions europees i catalanes’, diu.

En aquesta línia, Mireia Freixa, cocomissària de l’exposició ‘Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya’, destaca que era un personatge molt ric i que explica la història de Catalunya del 1892 fins al 1956, quan es va morir. ‘Són anys molt convulsos, en què va tenir un paper protagonista: va ser president de la Mancomunitat, va viure la dictadura de Primo de Rivera, la guerra de 1936-1939 i l’exili. És tota una història de Catalunya que sorgeix a partir d’aquest personatge, que a més va ser un gran arquitecte i urbanista.’

El fil conductor de l’exposició és la seva biografia, de manera que en el recorregut es pot apreciar com es perfilen i combinen les diverses facetes durant el període històric complex i dramàtic que va viure. A més, sempre va encarar la realitat amb una gran voluntat de superació i de servei públic. Riu-Barrera remarca que la mostra vol ser una antologia de la seva figura i sortir del que s’havia fet fins ara. Reconeix que la figura de Puig i Cadafalch s’havia relacionat bàsicament amb l’arquitectura, però la mostra també en destaca l’activitat com a urbanista, periodista, arqueòleg, estudiós de l’art, polític, governant i gestor cultural.

En el camp de l’obra arquitectònica, la mostra també fa èmfasi que la seva producció va més enllà de la més coneguda, adscrita al corrent modernista. S’hi poden veure, per exemple, els treballs classicistes inscrits en el noucentisme, sobretot en l’aspecte urbanístic i de construcció d’una Barcelona moderna i capital, com els fets per l’Exposició de Montjuïc o la plaça de Catalunya.

Obres i peces destacades
L’obra que s’exposa és bàsicament de Puig i Cadafalch, sobretot de treballs en arquitectura i materials relacionats amb les creacions en què ell va intervenir. Entre les obres i els espais de l’exposició, es destaca la reconstrucció de l’estudi i el despatx personal de Josep Puig i Cadafalch, que ocupa la zona central de l’espai expositiu. A més del mobiliari, s’hi han pogut incorporar alguns dels seus estris de treball personals. Un gruix important de peces són materials gràfics de la seva obra arquitectònica i urbanística, des dels inicis fins al final de la seva vida. En aquest sentit, es destaquen els dibuixos arquitectònics, de gran bellesa i interès, que procedeixen majoritàriament del seu arxiu personal. D’aquest fons, hi ha un nombre important de peces que o bé no havien estat mai mostrades o bé només s’havien pogut veure fa trenta anys a Barcelona, en l’exposició precedent més important feta sobre l’obra arquitectònica de l’autor.

La mostra també inclou una tapa de claveguera de Mataró que ell mateix va dissenyar; mobles i objectes de la taverna dels Quatre Gats, de la Casa Ametller i de la Casa de les Punxes; i fins i tot troballes del jaciment d’Empúries. S’hi exposa així mateix documentació política força desconeguda, com ara les amenaces de mort rebudes des de posicions polítiques contràries, les mostres dels contactes internacionals que la Mancomunitat maldava per establir amb les nacions europees lliures i els escrits relacionats amb els conflictes que va mantenir amb Eugeni d’Ors.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb