El monument i les 10 espècies de l’ecosistema

  • Hem fet un retrat ràpid d'algunes de les espècies més característiques que van passar ahir a votar tenint en compte que la determinació dels límits és purament subjectiva

Anna Zaera
29.05.2016 - 10:26
Actualització: 29.05.2016 - 23:49
VilaWeb

Durant el dia d’ahir més de vuit mil persones van opinar sobre el manteniment o la retirada del monument franquista situat al mig del riu Ebre. Una votació que va servir per a observar l’ecosistema tortosí, aquest espai on els organismes vius es relacionen amb el medi físic. I fins i tot el determinen a través del vot. Tots existeixen, i tots conviuen, en aquest paisatge, solcat pel famós símbol fàl·lic. Un ecosistema té en compte les complexes interaccions entre els organismes. Hi ha tipus que actuen com a bacteris, uns altres com a fongs i uns altres com a animals, però també n’hi ha que són plantes vigoroses carregades de fruits per al futur. Hem fet un retrat ràpid d’algunes de les espècies més característiques que van passar ahir a votar tenint en compte que la determinació dels límits és purament subjectiva.

El tortosí de pedigrí. És un animal de pura raça. L’ADN del tortosí és una espiral carregada de galons. Els que li atorga la capitalitat d’un territori allunyat dels grans centres urbans, seu de bisbat i estendard de l’herència noble d’algunes sagues. El ‘jo sóc’ d’un tortosí , com en totes les pàtries, també inclou el jo tinc i el jo decideixo sobre allò que és meu. El meu monument, el que durant tota la vida ha marcat l’skyline del meu riu, es queda allà on és.

El creatiu. Al lloc on hi ha situat el monument haurien de fer una passarel·la i al capdamunt posar-hi una model com tu.’ L’esperit vitalista d’alguns animals va més enllà. ‘Hauríem d’instal·lar-hi un gran quadre de Picasso amb música ben forta durant tot el dia.’ Pocs minuts després de saber-se el resultat, les espècies més subversives feien propostes atenint-se als resultats. ‘Ara podem pintar-lo de color rosa xiclet o cobrir-lo amb un condó gegantí.’

tortosa 4

L’intel·lectual. Una espècie en perill d’extinció a Tortosa, però que rep efectius exiliats en moments transcendents. Després de la generació d’intel·lectuals que van viure la guerra civil, molts tortosins van exiliar-se a terrenys més fèrtils. Alguns, com els germans Royo, que es van constituir com a associació observadora del procés de consulta, van tornar de Barcelona per parlar: ‘Les institucions de l’estat, catalanes i tortosines encara no han fet una reflexió profunda sobre el que significa aquest monument’, deien per donar resposta als resultats.

L’apocalíptic. ‘El dia 28 de maig serà recordat com un dia negre’, deien alguns passades les dotze de la nit. ‘Quina imatge donarem a la resta de Catalunya?’ Aquesta visió contrastava amb la dels membres de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes, que asseguraven que aquesta votació només era l’inici d’un recorregut que continuaria per fer efectiva la Llei de la Memòria Històrica.

torotsa 5

L’artista. L’espècie de l’esperança havia estat en silenci fins fa un any. Just mentre Tortosa feia la votació, a pocs quilòmetres al nord, el jurat del festival d’art contemporani de Tàrrega, Embarrat, convertia el documental creatiu Animalització, sobre el monument franquista, en guanyador de l’edició d’enguany d’aquest certamen celebrat a les terres de Ponent. Aquest 2016 per primera vegada, els artistes han pres la paraula per subvertir-lo amb exposicions com aquesta.

El temorós. És dèbil, però mostra la seva cara més violenta per pura supervivència. ‘Per què em fas fotografies? Això és prohibit!’ Molts diuen que Tortosa arrossega la por a la democràcia des de la guerra civil, que això és el símptoma més evident de la fractura social creada per la guerra i que encara perviu. Ahir en algunes meses electorals encara es notava aquest recel.

L’ebrenc de poble. Molts cops són la mateixa cosa, però en dies com aquest volen reivindicar una taxonomia diferenciada. L’ebrenc no-tortosí és un ésser eminentment obert, i que no porta el sentit de la noblesa a la sang. Entén perfectament la idiosincràsia dels seus veïns de municipi, però no comprèn els resultats. Segurament la resposta del seu rebuig al monument podríem trobar-la en el fet que no és part del col·lectiu 1.

El nouvingut. Aquest és el que no entén absolutament res. O potser, per això, el que ho entén més bé tot. ‘Cal votar per la retirada d’un monument que exalti la dictadura franquista.’ Així responien i votaven els forasters empadronats a Tortosa.

El ‘passota’. ‘Què fa tota aquesta gent aquí, què reparteixen?’ Hi ha individus que, encara que pertanyin a la mateixa comunitat, viuen aïllats en caus particulars. Tot i que la participació va vorejar el 30% –una dada gens subestimable–, a un 70% dels tortosins no els interessa aquest assumpte. Potser aquest és el gran drama d’un dia com el d’ahir. L’explicació caldria buscar-la en el punt 3.

L’alcalde. Sense dubte l’individu alfa. El que ocupa la posició més alta dins la jerarquia. Un animal de la política, hàbil i líder. Ha sabut convèncer 20 dels 21 regidors per fer la consulta, demostrant l’esperit gregari de la resta de partits polítics, pels quals és còmodament servit. Aquests dies veurem si alguns dels líders de l’oposició acaben reconeixent en públic que el plantejament de la consulta va ser una trampa per a la supervivència d’aquest ecosistema que hem descrit. Ja se sap que hi ha gent que vol que els ecosistemes no canviïn mai.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any