ACN Barcelona.-El Museu Nacional d’Art Contemporani (MNAC) segueix teixint la seva col·lecció de postguerra i segona avantguarda, ara amb la incorporació d’un conjunt d’obres d’Aurèlia Muñoz (1926-2011), donades per la seva família. Són nou obres tèxtils i una col·lecció de dibuixos dels anys 60 i 70, l’època en què Muñoz i altres van capgirar “les concepcions, formats i tècniques” tradicionals amb la utilització del macramé , l’anusat el collage tèxtil com a llenguatge artístic. D’entrada, s’exposaran a la mostra temporal ‘Nuar l’espai’. El conservador del MNAC i comissari, Àlex Mitrani, remarca com l’obra de Muñoz va contribuir renovar l’art del seu temps a partir de “tècniques derivades d’un món associat (aleshores) a la domesticitat, l’artesania i la dona”.

“Muñoz és molt interessant perquè obliga a fer preguntes sobre l’evolució de l’art contemporani”. Les seves, diu Mitrani, són obres que parteixen de “tècniques derivades d’un món associat a la domesticitat, a la dona o l’artesania, jeràrquicament inferior a l’art clàssic o conceptual, però que porten a l’artista a innovar i a plantejar una renovació de les estructures, les formes i objectes que fins i tot van molt més enllà de bona part de l’escultura d’avantguarda”. El MNAC celebra la donació que ha fet la seva família (el museu, amb tot, ha volgut comprar una de les peces del conjunt), per seguir ampliant (“construir”) la col·lecció d’art de postguerra i d’avantguarda, tot sovint “en contacte amb les famílies dels que van ser protagonistes d’aquella època”, subratlla Mitrani.Mitrani assegura que l’obra d’Aurèlia Muñoz “tindrà protagonisme important en la col·lecció”, més enllà de l’exposició temporal monogràfica que ara i fins a l’abril li dedica el museu per donar la benvinguda a la donació. I és que, segons el conservador d’Art Modern i Contemporani del museu, les obres “no només parlen d’ella i d’una època en què es van capgirar totes les concepcions tradicionals de l’art, els formats i les tècniques, sinó que són unes peces (com una obra que homenatja Gaudí) que permeten el diàleg amb altres obres històriques del museu”.El comissari destaca, a més, “l’interès” renovat cap aquestes expressions artístiques nascudes als anys 60 i 70 amb un fort impuls en països –artísticament- perifèrics, sobretot de l’est, i principalment dones. “Hi ha hagut un període d’un cert oblit, però ara s’ha trencat. És significatiu que el MoMA de Nova York hagi presentat una peça de Muñoz que acaba d’adquirir per la nova presentació del museu”, remarca Mitrani. Aurèlia Muñoz va participar a partir dels anys seixanta del moviment anomenat ‘Nouvelle tapisserie’, exposant a diferents edicions de la Biennal del Tapís de Lausana, l’esdeveniment aglutinador d’aquella renovació de l’art tèxtil. Més endavant, als 70, va treballar amb el macramé o la tècnica de l’anusat, i va explorar el volum i l’espai, combinant obra de petit i gran format. La donació al MNAC inclou una de les seves obres més destacades, ‘Ens social’ (1976), un exemple de l’exploració del volum i l’espai a partir de material tèxtil.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb