El MNAC demana a Urtasun que validi els riscs del trasllat de les pintures de Sixena

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha lliurat al jutjat número 2 d’Osca l’informe d’avaluació de riscs per al trasllat de les pintures de Sixena a l’Aragó. Però és incomplet perquè adverteix que el govern de l’Aragó no ha aportat la informació necessària sobre com es faria el desembalatge de les pintures tan bon punt arribessin al monestir de Vilanova de Sixena i com s’instal·larien als arcs de la sala capitular, ni tampoc quines serien exactament les condicions de conservació que tindrien en aquest nou espai. Sense aquesta informació, diu el museu a l’escrit al qual ha tingut accés VilaWeb, no es pot fer un informe complet sobre l’avaluació de riscs i “no es pot continuar avançant en les fases següents de compliment del cronograma” que va imposar la jutgessa i que l’abril proppassat va fixar en cinquanta-tres setmanes.

Per això, el MNAC demana al jutjat que suspengui el termini establert per a aquesta segona fase del cronograma fins que el govern aragonès no lliuri la informació necessària per a completar els capítols relatius als riscs a curt termini i als riscs a mitjà termini d’aquest informe d’avaluació imprescindible per al trasllat. El MNAC ho explica així a l’informe lliurat al jutjat: “Per a dur a terme una avaluació amb el rigor i la profunditat que requereix una anàlisi de riscs, en els termes i condicions prevists per la normativa de referència, tant d’àmbit nacional com internacional, cal disposar d’un termini de temps determinat que, en cap cas, es correspon amb l’escàs temps concedit al calendari judicial. Aquesta manca de temps per a desenvolupar les actuacions que implica una anàlisi d’aquestes característiques en condicions adequades afecta negativament els resultats de l’avaluació.”

El museu considera manifestament “injust i infundat” que corri en contra del MNAC el termini fixat en el cronograma si la impossibilitat de complir l’esmentat cronograma és motivada perquè el museu “no pot avançar en aquest compliment”.

I no sols això: també demana al Ministeri de Cultura espanyol, dirigit per Ernest Urtasun, que no se’n desentengui, i que l’Institut del Patrimoni Cultural Espanyol (IPCE) revisi i validi aquest informe d’avaluació de riscs, com també el Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM). “Tenint en compte l’extrema complexitat de l’operació requerida, cal posar de manifest la necessitat que aquesta avaluació de riscs compti amb la validació d’un comitè d’experts del màxim prestigi, tant a escala nacional com internacional. D’acord amb la complexitat del cas, resulta imprescindible disposar dels coneixements i l’experiència d’experts de primer nivell que corroborin el treball dut a terme pel MNAC, amb la voluntat de garantir la màxima protecció dels béns en qüestió.”

Els riscs detectats

Però, per més que no hi hagi prou informació per poder fer aquesta avaluació de riscs, sí que el museu ha pogut documentar els riscs a curt termini, tal com demostra en l’informe. I considera que tota la fase de treballs previs i condicionament per a començar a desmuntar els plafons on hi ha incrustades les pintures a traslladar té un nivell de risc crític. El mateix risc crític que presenta la fase de fragmentació i desmuntatge, que qualifica “d’inassumible i inacceptable amb els coneixements actuals.”

La tercera fase, la de l’embalatge u la càrrega té un nivell moderat-alt, segons l’informe del MNAC, és a dir, amb “riscs importants que requereixen d’una supervisió tècnica constant i mesures de mitigació específiques.” Però no ha pogut fer l’avaluació de la cinquena fase i de la sisena (de riscs a mitjà termini i a llarg termini) per la manca d’informació aportada pel govern d’Aragó.