El ministre d’Educació, Cultura i Esport d’Espanya, Íñigo Méndez de Vigo, va signar l’any 1976 una carta al ministre d’Educació espanyol d’aleshores, Carlos Robles Piquer, en què deia que ‘la violència d’extrema dreta és el reflex de la seva legítima defensa davant l’assalt de grups de signe absolutament contrari’. Ho va publicar el diari La Voz de Galícia el 21 de març de 1976, que es va fer ressò d’una carta de disset estudiants de Dret a la Universitat Complutense de Madrid.

La carta, rescatada ara pel senador de Bildu Jon Inarritu, responia a les paraules del ministre espanyol en referència al clima de tensió entre grups d’estudiants de la universitat. Robles Piquer havia dit que ‘la violència moral era en mans de l’extrema esquerra’ i que, en canvi, ‘hi ha escamots d’extrema dreta que utilitzen la violència física’.

A la carta, els disset estudiants responen: ‘Entenem que en l’actual situació universitària, atribuir el monopoli de la violència moral a l’extrema esquerra implica una valoració ambigua i equívoca dels fets i els conceptes, perquè l’expressió “moral” s’entén tàcticament com si aquella extrema esquerra renunciés a la violència física, cosa que és manifestament falsa pels fets ben corroborats. Tampoc no deixa de ser paradoxal que aquest qualificatiu de moral s’atribueixi a l’actitud de “pseudo-universitaris” que “cobren per a això”. Però l’ambigüitat fonamental radica en el fet que aquest qualificatiu pot considerar-se com a reconeixement d’un cert valor ètic de l’actitud, de la manera que s’entén, per exemple, quan es parla de victòria moral.’

‘Tot això –prossegueix el text–, confrontat a l’atribució del monopoli de la violència física i de l’estructura d’escamots a l’extrema dreta, accentua la confusió, perquè és obvi que hi ha escamots i piquets d’extrema esquerra perfectament estructurats per a l’acció física, i perquè també es podria interpretar que a l’anomenada extrema dreta li manca un sentit moral en la seva actitud, i això no és així.’

I la carta acaba apuntant: ‘La violència de la impròpiament denominada extrema dreta és el reflex de la seva legítima defensa davant l’assalt de grups activistes de signe absolutament contrari, d’un marcat signe comunista. Mentre la convivència pacífica universitària no sigui degudament garantida, la resposta no pot ser cap altra per part dels que volem que l’autonomia de la universitat serveixi per a eradicar la blasfèmia intolerable i les injúries grolleres a la pàtria i el rei.’

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]