01.09.2026 - 00:55
|
Actualització: 01.09.2026 - 07:46
El ministre de Finances rus, Anton Siluànov, ha assistit presencialment a la reunió de ministres de Finances i de caps dels bancs centrals del G20, que es fa als Estats Units. És la primera vegada que hi participa en persona d’ençà que va començar la invasió russa d’Ucraïna, el febrer de 2022. Siluànov també s’ha reunit amb el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent.
La darrera vegada que Siluànov va intervenir en una cimera del G20 ho va fer per videoconferència, l’abril de 2022, poc després de l’inici de la invasió. D’aleshores ençà, no havia acudit a cap trobada internacional d’aquest tipus.
Siluànov i Bessent s’han trobat cara a cara als marges de la reunió, que té lloc a la ciutat d’Asheville, a Carolina del Nord, com a part de l’agenda de la presidència estatunidenca del G20. “S’ha tractat la cooperació rus-estatunidenca en l’àmbit financer i també la col·laboració dins el G20”, ha informat el ministeri de Finances rus en un comunicat, amb una fotografia d’ambdós responsables financers.
Diverses fonts del Tresor estatunidenc han confirmat a la cadena CNBC que Bessent i Siluànov han discutit sobre el pla de pau proposat pel president Donald Trump, per a Ucraïna.
Trump, després de la trobada, ha defensat la presència de Siluànov a la reunió del G20: “Ens agrada portar-nos bé amb tothom. Un dels motius pels quals tinc tant d’èxit és perquè em porto bé amb tothom.”
La presència del ministre rus ha incomodat alguns assistents, com ara el ministre de Finances alemany, Lars Klingbeil, que ha declarat que “ara mateix no hi ha una situació normal amb Rússia” a causa de la “brutal guerra que mena a Ucraïna”, segons que recull el diari alemany Die Welt.
Klingbeil també ha criticat la manca de claredat dels Estats Units, país amfitrió, respecte de la invitació a l’alt càrrec rus. Tot i això, el ministre alemany ha conversat amb Siluànov durant l’esdeveniment i li ha demanat que posi fi al conflicte a Ucraïna.
En la seva intervenció, Siluànov ha volgut posar l’accent en els que ha considerat “dos principals desafiaments” per a l’economia mundial: “la fragmentació geopolítica, que limita el moviment lliure de mercaderies, capitals i tecnologia, i el creixement del deute global”.
Quant al deute, ha advertit que els països desenvolupats es veuen obligats a emprar el 80% dels nous préstecs per refinançar el deute previ, mentre que el cost dels crèdits s’ha triplicat en els darrers cinc anys.