Els Gaudí homenatgen Agustí Villaronga, en una nit en què ‘Alcarràs’ ha estat la gran triomfadora

  • El film de Caral Simón s'enduu cinc premis · El cronista Jaume Figueras rep el Gaudí d’Honor - Miquel Porter Moix

VilaWeb
Joan Safont Plumed
23.01.2023 - 01:18
Actualització: 23.01.2023 - 08:41

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Havia de ser una festa. De fet, una mena d’entrada a l’adolescència dels Gaudí, amb música en directe de l’orquestra Franz Schubert Filharmonia interpretant bandes sonores del cinema català i l’actriu Llum Barrera com a mestressa de cerimònies. Fins i tot, l’augment de films en català –deu– després de dos anys sota mínims, era motiu de celebració, en un any de reconeixements internacionals a cineastes catalans: de l’Ós d’Or del Festival de Berlín per a Alcarràs de Carla Simon, als diversos guardons que ha rebut Albert Serra per Pacifiction a França.

Però la mort, que no sol avisar mai, ha capgirat els plans. El cineasta Agustí Villaronga, una de les grans figures del cinema europeu, segons l’amfitriona, la presidenta de l’acadèmia del Cinema Català, Judit Colell, s’ha mort aquest matí a conseqüència del càncer que feia temps que tenia. I els guions s’han hagut de refer. Record d’un director que és part de la història dels Gaudí. Pa negre va aconseguir tretze estatuetes, i va obrir el camí a Alcarràs, perquè va ser el primer film en català pre-seleccionat per als Oscar. Però també d’un cineasta que l’any passat, amb El ventre del mar –que acumulava una dotzena de nominacions, entre les quals la de millor direcció– se’n va haver d’anar amb les mans buides.

Un regust amarg que s’ha volgut compensar amb un record al director d’Incerta glòria i El mar, des de les primeres interpretacions musicals. En concret, amb un fragment de la banda sonora d’El rei de l’Havana i amb les primeres ovacions, quan l’actriu mallorquina Llum Barrera ha homenatjat un creador que ha estat un estímul per als artistes illencs, abans de canviar de to i fer referència a la cimera hispano-francesa que dijous havia acollit ací mateix, al MNAC, els presidents dels estats espanyol i francès, Pedro Sánchez i Emmanuel Macron.

La directora d’Alcarràs, Carla Simón (fotografia: ACN).

El triomf d’Alcarràs 

Les actrius i cosines Paula Ribó –també coneguda per Rigoberta Bandini– i Belén Barenys han estat les encarregades de donar el primer guardó de la nit i el primer per a Alcarràs, la millor direcció de producció per a Elisa Sirvent, responsable, per exemple, del particular càsting per a trobar els membres de la família Soler, la protagonista del film de Carla Simón. Una obra que també ha rebut el premi especial del públic, que ha aconseguit la fita de fer anar centenars de milers de persones a veure un film en català. Fins al final de la nit, no han començat a arribar els principals premis per al guió de Simón i Arnau Vilaró i la millor direcció, abans d’acabar consagrant Alcarràs com a millor film del 2022.

El reconeixement per a Pacifiction, d’Albert Serra –absent a la sala oval del MNAC, perquè és a Los Angeles– s’ha fet esperar, fins al Gaudí de millor direcció artística i la millor direcció de fotografia. Un èxit que s’ha acabat d’arrodonir amb el premi Gaudí al millor film en llengua no catalana, que ha rebut la seva còmplice Montse Triola, que ha fet pujar a l’escenari tot l’equip per reivindicar la catalanitat d’aquest projecte, rodat en francès.

L’equip d’Alcarràs, el gran triomfador de la nit dels Gaudí (fotografia: ACN).

L’altre gran guanyador, Un año, una noche, d’Isaki Lacuesta, ha començat la nit acumulant premis tècnics, com les categories de millors efectes visuals i millor so i millor muntatge. També s’hi ha afegit el Gaudí al millor guió adaptat –del llibre Paz, amor y Death metal de Ramón González– i a la millor música original, que ha reconegut el músic Raül Refree. Los renglones torcidos de Dios, d’Oriol Paulo, ha guanyat dos premis Gaudí: millor maquillatge i perruqueria i vestuari.

La consagració de Vicky Luengo i Pol López, protagonistes de Suro

L’actriu Vicky Luengo ha rebut el premi a la millor protagonista –l’única de les nominades present a la sala–, actriu principal de Suro, que ha fet doblet amb Pol López, a qui ha definit com un “amic” i un “actoràs”. Precisament, Luengo ha estat l’encarregada de lliurar, al costat d’Enric Auquer, el premi a la millor direcció novella al realitzador  Mikel Gurrea, que ha volgut dedicar, també, a tota la gent que avui no era allà, perquè havia de matinar i anar l’endemà al bosc.

Pol López, guardonat pel seu paper a Suro (fotografia: ACN).

La categoria de millor actriu secundària, en la qual Alcarràs acumulava dues nominacions, per a Berta Pipó i Montse Oró, ha anat a parar a l’actriu Àngela Cervantes –que ja va obtenir el guardó l’any passat per Chavalas–, per la seva interpretació de la mare d’una adolescent embarassada a La maternal. Tampoc en la categoria de millor secundari no ha pogut pujar a l’escenari Josep Abad, l’avi Rogelio al film de Simón, perquè Àlex Brendhemul se l’ha endut per Historias para no contar, de Cesc Gay, reivindicant la comèdia i homenatjant Villaronga. Els joves d’Alcarràs, Albert Bosch i Xènia Roset, també s’han quedat sense premi, que s’ha endut una debutant joveníssima, Carla Quílez, protagonista de La maternal, que a catorze anys i molt emocionada s’ha declarat “la nena més feliç del món”. Els actors professionals poden respirar tranquils, que la feina no els la prendran els nouvinguts.

“No pot ser que no tinguem pressupostos per culpa d’una autopista”

El feminisme també ha tret al cap, no tan sols en algunes de les paraules de les premiades, sinó també en una intervenció de Barrera, que ha recordat que era la cinquena dona que presentava la gala tota sola, un fet que no tindria cap diferència amb un home, si no fos que ell no hauria d’enviar un missatge per dir que havia arribat bé. Una reivindicació que lliga amb el premi Gaudí al millor documentari per El sostre groc, d’Isabel Coixet, basat en la feina d’investigació de Núria Juanico i Albert Llimós, sobre els abusos sexuals que hi va haver durant vint anys a l’Aula Municipal de Lleida. El premi ha estat recollit per les cinc actrius protagonistes supervivents, ovacionades a peu dret.

Les protagonistes d’El sostre groc, millor documentari (fotografia: ACN).

“S’ha mort el més gran que teníem. El més gran no només del cinema català, sinó europeu. El més gran en majúscules”, ha aconseguit dir, amb llàgrimes als ulls, la presidenta de l’Acadèmia, i la sala ha tornat a ovacionar-lo a peu dret. El discurs de l’Acadèmia ha tornat a demostrar coralitat, de manera que Colell ha alternat la seva intervenció amb la del vice-president, Carlos R. Rios, en unes reclamacions clares adreçades als polítics presents a la sala: el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el ministre de Cultura espanyol, Miquel Iceta; i la batllessa de Barcelona, Ada Colau. A ells, l’Acadèmia del Cinema Català els ha reclamat més inversió, més lideratge, més autoestima i que Alcarràs no sigui pas una excepció, sinó la norma. I no ha dubtat a ficar cullerada en el serial de les negociacions polítiques entre ERC i PSC, engaltant-los: “No pot ser que per una autopista no tinguem pressupostos”, mentre Aragonès i Iceta forçaven un somriure i aplaudien.

Jaume Figueras, homenatge a un “aficionat” al cinema

Un dels moments més emotius ha estat el lliurament del Gaudí d’Honor – Miquel Porter Moix 2023 per al cronista de cinema Jaume Figueras, mestre de mestres, com l’ha definit Ana García-Siñeriz, la seva companya de retransmissions de la gala dels Oscar de Canal+. “La nit que van donar l’Oscar honorífic a Stanley Donen, després de no haver estat mai nominat, va fer uns passos de claqué; jo no puc fer-ho perquè una cama ho vol i l’altra no”, ha recordat a peu dret, abans de seure. “No sóc ni un teòric, ni un tècnic, ni un savi, ni un crític, sinó un aficionat”, ha afegit, alhora que recordava que els seus pares, propietaris d’una lleteria, van afavorir-li la cinefília i –comprant-li una màquina d’escriure a vuit anys– l’afecció per a escriure. Una afecció que el va dur a la distribució de cinema –fundant el Cercle A amb Antoni Kirchner i Pere Antoni Fages–, al consultori de Mr. Belvedere de la revista Fotogramas i al mític Cinema 3, de Televisió de Catalunya. “Quan va tancar el cinema de la meva vida, l’Urgell, alguna cosa va canviar. De tota manera, es manté el boca-orella, que substitueix les cadenes de televisió que passen olímpicament del cinema”, ha reconegut amb amargor per la desaparició del programa de cinema a la televisió pública.

Els Gaudí han reconegut el cronista de cinema Jaume Figueras (fotografia: ACN).

Figueras també ha volgut recordar el primer curtmetratge d’Agustí Villaronga, Anta mujer, rodat quan tenia vint-i-tres anys, amb Núria Espert al repartiment i que ningú no volia estrenar. Una nova ovació per a Villaronga que ha clos el record als difunts de l’any, el moment de l’In Memoriam, en què s’ha recordat, per exemple, Pau Riba, Juan Diego, Xesc Barceló, Núria Feliu, Dolors Genovés, Àngel Casas, Claudi Biern, Llorenç Soler, Sergi Schaff i Jorge de Cominges, amb les notes de La plaça del Diamant, cantada per Judit Neddermann. Ha estat la nit d’Alcarràs, però, sobretot, la nit d’Agustí Villaronga.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes