El mapa de l’extrema dreta a Europa: de la marginalitat política a l’arribada al govern

  • Us expliquem quins són els principals partits polítics d'extrema dreta i amb els que VOX vol emmirallar-se

VilaWeb
D'esquerra a dreta: Wilders (Partit per la Llibertat), Petri (AfP), Vilimsky (FPÖ) Le Pen (Rassemblement Nationale) i Salvini (Lliga Nord)
Redacció
07.12.2018 - 02:00
Actualització: 07.12.2018 - 03:08

L’euroscepticisme, l’herència de la crisi econòmica o el fracàs de la socialdemocràcia són algunes de les moltes causes de l’auge de l’extrema dreta a Europa. Fins fa uns quants anys, l’existència de partits ultres es podia considerar un fenomen aïllat i pensar que eren bolets inofensius (aparentment). Però res més lluny de la realitat. La majoria de països d’Europa tenen de fa temps partits d’extrema dreta a la cambra legislativa, cosa que l’estat espanyol havia aconseguit de driblar. Però diumenge, amb l’entrada espectacular de Vox al parlament andalús amb dotze diputats, es va demostrar que Espanya no és immune a l’extrema dreta i que és cosa de dies que entri a les institucions.

A continuació us expliquem quins són els principals partits polítics d’extrema dreta a Europa. Amb més o menys èxit, sí que podem dir que tots han aconseguit de trastocar el mapa polítics del seus països i que han esdevingut decisius. Alguns altres, com la Lliga Nord, fins i tot han entrat al govern. Tots tracen un precedent per a Vox, que a les eleccions espanyoles provarà validar els grans resultats d’Andalusia.

Lliga Nord  (LN)- Itàlia 
Als últims comicis  va aconseguir gairebé sis milions de vots, el 18% del total. Aquest resultat espectacular va permetre al seu dirigent, Matteo Salvini, de fer coalició amb el Moviment Cinc Estels i formar govern a Itàlia, on fa de vice-president i ministre de l’Interior. Salvini no s’ha fet enrere en les seves promeses xenòfobes i bloca l’arribada d’immigrants als ports italians.

Front Nacional  (FN)- França
Marine Le Pen va ser la primera política a felicitar Vox pels resultats, i de fet Santiago Abascal no amaga que el Front Nacional (ara Rassemblement National) és un dels seus referents. La filla de Jean-Marie Le Pen, amb un discurs que barreja la xenofòbia i el proteccionisme, va passar amb èxit a la segona volta de les eleccions presidencials del 2017. Va perdre contra Macron, però el 33% dels vots que va aconseguir la converteixen en una aspirant a la presidència.

Partit per la Llibertat (PVV)- Països Baixos
En les eleccions de l’any passat només els liberals van reeixir a parar els peus al Partit per la Llibertat de l’ultradretà Geert Wilders, que va recollir un 13% dels vots. Defensant la ‘desislamització’ (expulsar ciutadans i tancar mesquites), aquest partit xenòfob i populista va arribar a estar en disposició de guanyar les eleccions. Les següents seran el 2021.

Alba Daurada (ChA) – Grècia
És la tercera força al parlament grec i no s’amaga dels seus ideals feixistes, fent ús d’una simbologia que recorda les esvàstiques nazis. A les eleccions del 2015 va aconseguir el 7% dels vots aprofitant el descontentament ciutadà arran de les imposicions de la Troika.

Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ)
Àustria té l’honor dubtós d’haver estat el primer país on, per primera vegada en molt temps, la ultradreta va entrar al govern, l’octubre del 2017, amb el 26% dels vots. La formació guanyadora, el Partit Popular del president Sebastian Kurz, hi va recórrer per formar govern.

Alternativa per Alemanya (AfD)
‘Que es vagin preparant per a tot allò que els espera’, va amenaçar el dirigent de l’AfD, Alexander Gauland , quan va entrar al Bundestag després d’haver rebut el 13,5% dels vots el setembre del 2017. Cultiva una ideologia neonazi i els seus discursos se centren contra l’Islam, els refugiats i la política de fronteres obertes impulsada per Angela Merkel. En una pregunta parlamentària al govern va arribar a sol·licitar dades sobre l’augment del nombre de discapacitats i ho va vincular amb l’arribada d’immigrants.

Partit Popular Danès  (DF)
Tot i haver assolit el 21% dels vots a les eleccions del 2015, no va entrar al govern, una coalició del Partit Liberal, l’Aliança Liberal i el Partit Popular Conservador. Però com que és en minoria ha de recórrer a l’extremisme del DF per als grans acords. Per exemple, perquè els seus 37 diputats votin a favor del pressupost, han posat com a condició que el govern reclogui en una illa deshabitada els immigrants irregulars que no puguin deportar i els estrangers condemnats per delictes greus. Ho explicaven en un vídeo que s’entén per si sol.

Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP)
El seu gran èxit va ser potenciar l’euroscepticisme entre una població que va validar el Brexit en referèndum el 2016. De llavors ençà, molts assenyalaven que políticament havia perdut raó de ser. Tot i els 21 diputats al parlament europeu, en les eleccions del Regne Unit de l’any passat només va aconseguir 600.000 vots i un escó, fet que va generar tensions internes. Van elegir un nou líder, Gerard Batten, que impulsa el tomb del populisme a l’extrema dreta. Per això aquesta setmana el seu cap carismàtic, Nigel Farage, ha abandonat la formació.

Una noia musulmana desafiant una manifestació islamòfoba a Anvers convocada pel Vlaams Belang : JURGEN AUGUSTEYNS

‘Primer els de casa’
Al marge dels més populars, gairebé trobem un partit d’extrema dreta a cada país europeu. A Escandinàvia, a banda el Partit Popular Danès, existeix el Partit dels Finlandesos (PS), minoritari fins que el 2011 va obtenir el 19% dels vots (normalment no arribava al 5%). Demana que a l’escola es facin classes d’orgull nacional i que el suec deixi de ser segona llengua oficial.

Els Demòcrates Suecs (SD) també tenen un perfil nacionalista i contrari a la immigració musulmana, però també contra els jueus. Diuen que un jueu no pot ser suec si no renuncia a la seva identitat. D’ençà del 1988 han anat millorant resultats i actualment les enquestes ja els donen un 19% dels vots.

El Partit del Progrés de Noruega (FrP), al parlament d’ençà del 1981, l’any 2009 va esdevenir segona força, amb un 23% dels vots. L’any 2011 va ser notícia quan un ex-membre del partit va causar la matança d’Utoya (amb 77 morts). A partir d’aquell moment, el suport s’ha mantingut al voltant d’un 16% dels vots.

A Flandes, el Vlaams Belang és un partit republicà, independentista flamenc que neix el 2004 arran de la prohibició del Vlaams Blok, de propostes racistes. Amb un eslògan que ja coneixem a Catalunya, ‘primer els de casa’, és obertament contrari al fonamentalisme islàmic, a l’avortament i a les manifestacions homosexuals en públic.

Suïssa no se n’escapa tampoc. El Partit Popular Suís (SVP)  es va fer mundialment conegut gràcies a iniciatives com la prohibició de construir minarets a les mesquites i a la resistència a acostar-se a la UE. A les eleccions del 2015 va ser el partit més votat, amb el 29,5% dels vots.

I encara trobem l’exemple de molts altres partits d’extrema dreta amb presència a l’Europa de l’Est, com ara el Partit Liberal Demòcrata de Rússia, el Partit Popular Nostra Eslovàquia, Jobbick, a Hongria, o el Moviment Nacional, a Polònia, tots ells amb presència parlamentària.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any