Quim Torra entra a l'hemicicle del parlament (fotografia: Albert Salamé).

Avui el resultat ja és sabut. La CUP va decidir ahir de mantenir l’abstenció que ja s’havia acordat en cas que el candidat no fos Carles Puigdemont. I no ho és. El candidat que haurà superat tots els impediments ha estat Quim Torra. El diputat de Junts per Catalunya, editor i advocat, es torna a presentar davant la cambra avui i emprèn el discurs amb un record pels presos i exiliats que no poden ser aquí. I també amb un reconeixement als seus familiars presents a la tribuna de convidats. ‘Serem lleials al mandat del primer d’octubre: construir un estat independent en forma de república’, ha dit tot just de començar. També ha parlat de la legitimitat del president Puigdemont i la voluntat de progrés, igualtat d’oportunitats i cohesió social. ‘De la restauració de les nostres institucions a l’elaboració d’una proposta de constitució’, així defineix Torra el trajecte que ha de fer el seu mandat.

‘Arrencada la legislatura, tindrem més força per a fer aquest procés constituent i podrem encarar amb més garanties els judicis pendents’, ha dit. Torra ha defensat una república de tots i amb garanties per a tothom i ho ha fet en català, aranès i castellà, en un clar missatge als qui l’han qualificat de xenòfob o coses pitjors: ‘La República som tots.’ El candidat ha anunciat que el seu govern tornaria a promoure les setze lleis que el govern espanyol ha passat per la piconadora del Tribunal Constitucional. I ha recordat que són lleis que beneficien el benestar de tothom, independentistes i no independentistes. ‘La República Catalana beneficia tothom’, ha dit.

El candidat Torra, poques hores abans de ser president, ha proposat de treballar per trobar grans acords en les matèries que són d’interès per a tothom. I ha enumerat un seguit d’aspectes socials i econòmics que poden ser molt transversals. Quim Torra ha encarat avui el discurs amb un to més social i de programa econòmic que no pas dissabte. Alguns grups d’oposició li havien retret que no parlés d’ensenyament, sanitat, prestacions socials, habitatge, infrastructures, pobresa energètica, fiscalitat, empresa, territori, desocupació, etc. I avui ho ha fet a grans trets en un repàs per a cadascun dels àmbits.

El discurs de Torra s’ha pogut seguir amb un silenci prou respectuós de tots els grups. De fet, a diferència de quan es parla de la independència i després d’haver retret que no parlés de tots aquests punts del programa social, la majoria de diputats de Ciutadans, PSC i PP han passat l’estona que ha durat el discurs de Torra remenant el mòbil mig desconnectats de la sessió. La cosa ha canviat una mica quan ha començat a explicar quins eren els aspectes més urgents en la reversió de les decisions preses aprofitant l’aplicació del 155. A Ciutadans s’han neguitejat quan ha parlat de refer el cos de Mossos d’Esquadra. I s’han trobat obligats a aplaudir (amb desgana, això sí) quan l’orador ha fet una menció en homenatge a les víctimes de l’atemptat de l’agost passat.

Torra ha reivindicat la seva experiència com a directiu d’una empresa d’assegurances durant divuit anys que el va dur a viure a Suïssa. I ha recordat que l’aspecte més destacat dels projectes que encapçalava era quan es feia l’anàlisi de la feina feta i se’n treien conclusions. Ha dit que aquesta experiència havia de servir també per a la tasca que té d’ara endavant. Ha lligat aquesta experiència amb els piulets ‘trets de context’ que li han retret aquests dies. ‘Me’n penedeixo i no tornarà a passar’, ha dit, una frase que ha estat resposta amb rialles d’escarn a la bancada de l’odi.

Torra ha dit que la llibertat que volia per a Catalunya també la volia per a Espanya. I per això ha defensat que la forma republicana havia de ser extensiva a l’estat espanyol. Ho ha dit abans de recordar el compromís del president Irla expressat en les memòries des de l’exili. Ha dit: ‘A l’exili, el president Irla s’adreça a un bon amic seu, el periodista Just Cabot, i, agraint-li la seva felicitació d’any nou, li comenta les seves preocupacions del moment: “El camí que seguirà la joventut catalana, el dret de Catalunya a la seva llibertat i també la pau del món”.’ Els aplaudiments dels tres grups republicans del parlament han clos la primera part del segon debat d’investidura.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]